Doncs sí. Tal i com
diu la crònica oficial va venir el bo i millor de la geologia de Tarragona al sopar del Colgeocat del
passat dimarts al restaurant de l’Hotel Ciutat de Tarragona. S’hi van
aplegar amics geòlegs de Tortosa, Ulldecona, Altafulla, Cambrils i ... de
Sidney.
L’esperit de molts
de nosaltres, quan vàrem començar la carrera, es va personalitzar en la figura del
nostre company en Pau Arévalo. Amb un màster en enginyeria geològica i
geotècnia fet a Sidney ens va deixar bocabadats explicant-nos la seva
experiència professional treballant aquests anys per Kènia, Sudan del Sud,
Singapur, Vietnam, Borneo, entre molts d’altres. Especial rellevància en aquest
darrer indret té el fet que, per ser
l’únic del país va ser anomenat representant espanyol del consolat a
l’illa.
Altre punt àlgid
del sopar van ser les postres que, per si no ho sabíeu, ens van servir
majoritàriament una “mamadeta” de Tarragona. No us porteu a engany companys. Es
tracta d’una deliciosa escuma de Chartreuse amb xarrup de llimona a sota. Boníssim, però
no va ser el “final feliç” que algú s’esperava.
I parlant del
projecte Castor, una anècdota molt interessant. Us podem fer una confessió. El
famós informe de la Schell que descarta el dipòsit de gas del projecte d’en Florentino,
informe que tothom esmenta i ningú a vist, existeix. Un dels assistents al
sopar en té un exemplar. Però no ens demaneu qui és que el té. El que es diu
als sopars del Colgeocat, queda en els sopars del Colgeocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada