El Col·legi de
Geòlegs de Catalunya considera una obligació i una responsabilitat la
divulgació a la societat d’aquells aspectes que en són de la seva especialitat.
Aquesta tasca de divulgació ha de ser planera, entenedora, sense apriorismes, en
tot allò que són aspectes estrictament tècnics i sempre mirant d’ocupar una
posició equidistant, sense posicionar-se més enllà.
Per això, de la
mateixa manera que a finals de febrer COLGEOCAT va convidar a l’empresa Escal
UGS a donar totes les explicacions que considerés adients en referència al
projecte Castor de dipòsit de gas subterrani, el passat dia 25 de juny es va
presentar el llibre CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA, del periodista Jordi Marsal,
que va comptar amb l’assessorament tècnic del Doctor en Geologia de la UB, en Josep
Giner.
Aquest acte interessantíssim
va coincidir en el dia amb l’anunci oficial de la renúncia d’ACS a la concessió
del dipòsit de gas subterrani Castor.
En la primera part de
la presentació en Jordi Marsal va fer una exposició del marc financer i polític
en el qual es va concebre el projecte. A l’any 2007, en plena bombolla
immobiliària, el consum de gas per part de les empreses ceràmiques del llevant mediterrani,
amb unes previsions de consum de gas en alça i en un lògica de país on qualsevol
obra faraònica era possible, quedava assegurat amb aquest projecte el subministrament
de gas al hivern i l’emmagatzematge a millor preu a l’estiu. Un projecte
transversal que es trasllada per tots els despatxos socialistes i populars del
Ministeri d’Indústria i que amb 42 permisos al damunt, en cap d’ells se li
sol·licita de forma vinculant un estudi sismològic i de risc geològic. Escal
UGS compta amb un capital participat en un 66% per ACS i un 33% per l’empresa
canadenca Eurogas Corporation. L’acord de concessió de l’Estat contemplava que
Enagàs adquiria la meitat de la participació d’ACS en tant que es posés en
marxa tot el sistema. Dins la participació d’ACS personatges tant importants de
l’oligarquia espanyola com Florentino Pérez, la família March, els “Albertos”
Alcocer i Cortina, Miquel Fluxà i Miquel Roca.
La segona part de
la presentació a càrrec del Doctor Josep Giner, amb 32 anys d’experiència en
l’exploració i explotació de petroli, va girar entorn als dubtes que li plantejava
el model geològic i el model dinàmic de funcionament del dipòsit Castor,
presentat en el projecte per d’Escal UGS. Els canadencs inicialment havien previst
el projecte per la recuperació del petroli que havia quedat en els àtics de la
formació. Un camp de petroli abandonat des de fa 25 anys per la Schell, sense
cap persona en actiu amb prou coneixement del funcionament d’aquell sistema. Escal
UGS emplea les dades base dels informes que s’havien lliurat al Ministeri en el
moment del seu tancament, amb una interpretació respecte a les previsions de porositat
estructural del 20-25% sobre un model geològic de cavitats càrstiques, quan en
realitat la major part de la formació és de calcàries fracturades.
A partir d’injeccions
de gas matalàs en un volum de 8 milions de m3 per dia, el gas es mou
per dins de la roca calcària, fins a les esquerdes plenes de petroli pesant fent-lo
desplaçar amb gran dificultat, i provocant entrar tot el sistema en
sobrepressió. A partir d’aquí, segons en Giner, es desestabilitzaria tota l’estructura
de la zona i es desencadenen fins a 500 sismes a la regió.
Com a conclusió, es podria deduir a partir de les
paraules dels ponents que un cop més les decisions financeres o polítiques haurien
condicionat una solució tècnica, quan el procediment natural hauria de ser al inrevés,
que uns resultats tècnics obrissin el camí per una decisió política i una inversió
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada