DOCUMENT D'ALTERNATIVES DEL TERRITORI I L'URBANISME

A continuació es remet el text que COLGEOCAT ha enviat a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), societat filial de l’ Institut d’Estudis Catalans, amb les aportacions al “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’urbanisme”, i que podeu descarregar-vos a l’enllaç: http://forum.scot.cat/ 

En nom de tot el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya vagi per endavant la nostra felicitació a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), pel “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’ urbanisme”, com a resultat final de tota la gran feina que han portat a terme des del “Fòrum 2012 Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i alternatives”. 

Altrament volem mostrar el nostre més sincer agraïment per la possibilitat de poder participar en aquesta fase final del procés, amb l’aportació de les nostres esmenes i consideracions que a continuació posem a la seva disposició a fi i efecte que considerin oportú la possibilitat d’incorporar-les en el text definitiu.

Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, com a corporació de dret públic que regula l’exercici professional sobre l’aplicació dels coneixements de la geologia i les ciències de la terra, ens hem pres de forma molt rigorosa la nostra col·laboració en l’aportació del nostre punt de vista en les matèries que puguin esdevenir de la nostra especialitat en el desenvolupament conceptual de l’ordenació del territori i l’ urbanisme. Per això, vàrem obrir un procés participatiu amb els nostres col·legiats que tenia per objecte recollir totes aquelles reflexions individuals que un cop analitzades i debatudes constitueixen les consideracions que tot seguit s’exposen.

Vagi per endavant que en conjunt es tracta d’un document de treball no sectari, sí sectorial, sobre geologia i ciències de la terra, amb propostes i alternatives en l’àmbit que ens ocupa, del qual som especialistes, i que ben segur pot aportar nous punts de vista al procés de pensament sobre l’ordenació territorial i l’ urbanisme pel futur a mig i llarg termini del nostre país.

Sobre l’apartat “1 INTRODUCCIÓ”, voldríem fer palès aquells desplegaments que, a partir del darrer paràgraf de la pàg. 3, cal destacar que sota el nostre criteri ja han suposat un avenç per a la protecció de les persones i una millora per l’adequat ordenament territorial fet fins ara. En aquest marc volem destacar: 

• L’obligatorietat del compliment dels criteris seguretat geotècnica del terreny (CTE-SC) davant la promoció d’infraestructures d’obra civil i edificació. 

• Els estudis d’avaluació prèvia de la qualitat del sòl per l’ implantació d’activitats industrials, així com la regulació sobre l’estudi i recuperació de sòls contaminats. 
• La prevenció en l’anàlisi i cartografia de riscos naturals i geològics en la redacció dels plans d’ordenació territorial.

De la pàg. 4, primer paràgraf, us proposem incloure “geòlegs” en “el paper dels professionals – geògrafs, ambientòlegs, advocats, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, enginyers” – que teoritzen en els instruments de gestió del territori.

A nivell d’ INTRODUCCIÓ, volem introduir una reflexió en tant que com a país de petit tamany que som, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics, i en fase de construcció d’Estructures d’Estat en el moment actual; tots plegats, l’administració pública, la iniciativa privada i la ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis consensos per a no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país.

A aquesta decisió s’arriba ocupant la zona del baricentre d’un triangle, amb els vèrtex definits pels criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. A aquesta decisió s’arriba informant de forma absolutament transparent a la ciutadania, però devaluant amb arguments tècnics contundents el valor del concepte NIMBY (Not In My Back Yard), que a partir d’apriorismes i desinformacions estableix que ningú vol assumir els inconvenients d’una decisió estratègica, però tothom vol aprofitar-se dels seus avantatges.

 

Respecte a les 2 LÍNIES ESTRATÈGIQUES entenem que:

En el text sobre “A) Reforçar la funció pública amb una visió estratègica i integral del territori”, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya estem d’acord que l’estratègia de desenvolupament a llarg termini, el full de ruta de l’ordenació del territori i l’ urbanisme del nostre país ha de fixar-se en uns Plans Directors, fruit d’un gran acord amb la ciutadania, amb una temporalització en el temps i en pressupost, que no estiguin sotmeses a criteri del color polític del govern de torn.

En quant a “B) Flexibilitzar els instruments de planificació i gestió territorial”, en el primer paràgraf, volem remarcar que encara es necessita impulsar amb prou fermesa el desenvolupament d’eines de planificació territorial com són les cartografies temàtiques (usos del sòl, geologia, riscos naturals,...)

Respecte a l’apartat “C) Implicar la ciutadania en la presa de decisions i en la seva execució” conformem la seva idoneïtat i volem remarcar la necessitat d’impulsar els processos participatius de democràcia real en la presa de decisions. Per això, cal posar a informació pública els projectes en una fase de la tramitació que realment quedi oberta al debat d’idees i la possibilitat d’esmenes. Per això, també creiem absolutament necessari lluitar clarament contra els “apriorismes” i relatar de forma clara els pros i contres de les actuacions perquè permetin a la ciutadania manifestar-se.

De l’apartat “D) Utilitzar de manera raonable i transparent els recursos públics” volem afegir al final del  primer paràgraf, quarta línia, que “el ritme de creixement de l’època de la bombolla immobiliària i de l’augment del dèficit de les administracions públiques era certament insostenible”. Respecte al tercer paràgraf, sisena línia, quan és diu que “la fallida d’aquest model implica” tècniques de reciclatge de sòl urbà, volem ressenyar que quan aquestes pràctiques recuperen sòls de les ciutats que anteriorment havien tingut antics usos industrials (Poble Nou a Barcelona, Sallent, Els Químics a Girona,...), aquestes pràctiques porten associats, sovint, problemes de contaminació de sòls que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la seva nova qualificació com a ús urbà edificable. Per tant, sí a recuperar sòls industrials per les ciutats, però caldrà avaluar la qualitat del sòl i, si s’escau, iniciar el procés de descontaminació d’aquest sòl.

Finalment, sobre l’apartat “E) Crear nous instruments en els àmbits de l’agricultura, el turisme, el paisatge i l’ urbanisme” volem incidir en el figura dels Geoparcs. Els Geoparcs, com ara el recent anomenat Geoparc del Bages, són elements de territori supracomarcal amb segell de reconeixement de la UNESCO, que persegueix la promoció d’un territori pels seus valors geològics, paisatgístics i ambientals; i que potencia una zona inicialment deprimida econòmicament amb la implantació de les infraestructures necessàries destinades a proveir d’un turisme d’escala sostenible.