A.- GESTIÓ DEL TERRITORI I OBRA PÚBLICA.
1.-
Consideració del risc geològic en els processos d’ordenació del territori i de
planejament municipal.
Si bé el Reglament que desplega la Llei d’Urbanisme ja reconeix que les
figures de planejament urbanístic han d’incloure informació referent als riscos
geològics, aquest punt de partida és millorable. Segons la nostra opinió,
l’objecció de la qualificació d’un sòl com a urbanitzable per l’existència de
risc natural o geològic ha de ser vinculant i blindar clarament les seves
limitacions d’ús. Estem parlant d’estalviar nombrosos danys materials i, fins i
tot, la pèrdua de vides humanes. Per això, cal eixamplar la concepció de l’anàlisi
del risc geològic a inundabilitat, inestabilitat de vessants, allaus,
contaminació del sòl, erosió costera, subsidència i sismicitat.
2.- Desenvolupament dels estudis
de risc geològic en la planificació territorial.
La planificació del nostre territori recomana
necessària la presentació d’ informes de risc geològic vinculants que incloguin
com a mínim tot allò que, de forma general, queda determinat en els Criteris
bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics
(EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
(ICGC). Seria evident, si no fos que no és compleix sempre, que els límits
d’estudi no es poden circumscriure a una divisió administrativa de referència
(municipal, comarcal, ...), sinó a l’àmbit en el qual s’estén el mateix procés
geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...). Aquests
informes haurien de venir signats per un tècnic titulat i visats pel seu
col·legi professional corresponent. En aquest sentit no podem considerar
adequat que sigui la mateixa administració (ICGC) la que elabori aquests
documents per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals i recomanem que només
assumeixi un paper de validació i control de qualitat d’aquests informes.
3.- Major inversió, rigor i control en els estudis
geològics i geotècnics per a projectes, serveis
i obres públiques.
A gener del 2005 es
va produir l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Metro de Barcelona, en el
barri del Carmel. Les investigacions posteriors van determinar que la zona
afectada no formava part del projecte inicial i que no s’hi havien encarregat
els estudis geotècnics suficients. Catalunya no es pot tornar a permetre un
accident d’aquestes característiques. És necessari que s’inverteixin els
recursos econòmics suficients per estudiar amb prou detall els projectes,
serveis i obres públiques en la fase informativa o de redacció de projecte.
Aquest fet és justifica en tant que per cada 1 euro que no s’inverteix en
aquestes fases, després té una repercussió que es multiplica per 50 en l’execució
de l'obra. Els estudis geològics i geotècnics que es lliuren en les fases
d’estudi i de redacció de projecte són de vital importància per acotar millor
les sempre complexes incerteses associades al terreny i per controlar les
desviacions pressupostàries finals.
4.- Repensar l’adjudicació d’obra pública.
És una evidència avui i ara que
l’adjudicació d’obres i serveis públics segueix sent una font de males praxis
que alimenten un sistema malalt. L’adjudicació pública és un dels problemes
sistèmics a tots els nivells de la funció pública; un dels problemes sobre el
qual cau la sospita de la corrupció, el clientelisme i la malversació de diners
públics. D’entrada, per qualsevol inversió d’infraestructura pública, no té
sentit que no es faci un anàlisi previ exhaustiu i en aquest ordre de; la seva
conveniència econòmica, social i territorial; de la complexitat tècnica en la
fase constructiva; dels costos d’explotació i manteniment; i finalment, del
retorn econòmic real a la ciutadania.
Com a Col·legi de Geòlegs de Catalunya,
tal i com s’exposa en l’apartat 3, no podem acceptar que moltes de les
desviacions vinguin reclamades per un desconeixement del subsòl. Demanem
repensar el procés d’adjudicació d’obra pública. En aquesta línia es proposa
una valoració tancada dels projectes d’obres i serveis públics. Els licitadors
que es considerin preparats per dur a terme un contracte públic han de saber
que els projectes d’obres i serveis estaran tancats econòmicament al preu d’adjudicació
i no serà possible, en cap cas, modificar els costos de construcció o
explotació. Si més no, pensem que hauria de ser objecte de penalització greu presentar
desviacions posteriors per damunt de les baixes de licitació. Les desviacions
pressupostàries, haurien d’assumir-se per l’empresa adjudicatària i quedar
absorbits en els costos de construcció i explotació sense cap exempció.
5.-
Presència de tècnics especialistes en estudis geotècnics.
Des de l’entrada en vigor del Codi
Tècnic de l’Edificació i de la Llei del Sòl, es fa necessari que en el
Departament de Territori i Sostenibilitat, en les Direccions Generals,
Regidories i Empreses Públiques amb lligams amb l’edificació i habitatges, es
disposi del número adequat d’especialistes en estudis geotècnics per elaborar normatives
tècniques, controlar la qualitat de los estudis geotècnics, interpretar
adequadament els resultats en la fase de moviment de terres, incorporar las últimes
tecnologies, etc.
B.- RECURSOS NATURALS I
ENERGÈTICS.
6.- Exploració i
explotació de recursos naturals i energètics.
Catalunya és un país petit, amb un
accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de
Geòlegs de Catalunya considerem que, en el moment actual de concebre les
anomenades Estructures d’Estat, tots plegats, administració pública, iniciativa
privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis
consensos per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un
recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions
recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de
la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en
aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat –
economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament
transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i
desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a
Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i
economia sostenible.
7.-
Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”.
En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té
respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es
troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient
per l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la
fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt
seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació
implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat
catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en
contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també
que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal
d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per
mètodes convencionals.
8.- Geotèrmia.
L’aposta per una energia renovable.
La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen
geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada
i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament
d'energia. Tot i així, cada vegada està prenent més importància, especialment
la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica,
l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos
d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint i quatre hores
del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons,
és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre
país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on
ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’
utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor
geotèrmiques.
9.- Els
magatzem soterranis. Diversitat de necessitats i usos.
Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o
substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les
energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com
ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat
d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions
d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos
que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn.
Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mig termini per
l’emmagatzematge de gas, emissions de CO2, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen
o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per
assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar
afeccions indesitjables.
C.- GESTIÓ DE L’AIGUA.
10.- Desenvolupament i
coordinació en la gestió del risc d’inundació.
Els danys associats al risc
d'inundació són anualment molts elevats a Catalunya. La regulació i coordinació
del risc d'inundació no està del tot ben definida. Des de Catalunya és gestiona
una part, les conques internes, amb l’ Agència Catalana de l’Aigua. Les conques
intercomunitàries és gestionen per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els
plans que contemplen aquest risc són el pla INUNCAT, que s’executa per
Protecció Civil, i el pla de gestió de l'aigua de Catalunya. Per la seva banda l’
ICGC també ha realitzat alguns geotreballs d’aquest risc, però aquests són
realment escassos. Tot això fa que la seva legislació, la regulació i els
estudis que en depenen tinguin una certa complexitat administrativa
procedimental. Cal una decidida inversió i una millor coordinació de totes les
institucions públiques per seguir treballant en els estudis i cartografies
sobre les zones inundables de Catalunya; continuar els geotreballs i realitzar
els plans INUNCAT específics de cada territori vinculats amb Protecció Civil,
tot això de forma més coordinada.
11.-
La conca de l’Ebre i el Pla Hidrològic Nacional.
Les aportacions
anuals de l’Ebre just abans a d’arribar a territori català, d’uns 6.000 Hm3/any,
són molt superiors a la capacitat d’embassament de 1500 Hm3/any de
l‘embassament de Mequinensa, que és el que regula aquest tram. Fins aquí, en
les condicions actuals, hi ha cabal suficient a l’Ebre per ser utilitzat a
Catalunya tal i com fins ara. El Pla Hidrològic de l‘Ebre, però, preveu un
increment de 463.700 Has de nova creació de regadiu a la conca. Malgrat que el
Govern de Catalunya ja ha manifestat la seva intenció de denunciar-ho davant el
Tribunal Suprem i la Comissió Europea, l’amenaça hi és patent.
Malgrat suposar un cabal mínim obligat, almenys per la refrigeració dels
reactors nuclears d‘Ascó d’uns 80 m3/s, la resta de cabal es podria
donar en puntes segons la demanda elèctrica, el que seria molt més rendible per
a l‘Estat espanyol. Si aquest fet es produís l’ impacte al tram baix de l‘Ebre
seria elevat entrant en conflicte les necessitats dels regants del Delta amb
altres zones de regadius i les necessitats ambientals en el curs principal, on
les fortes fluctuacions podrien afectar la falca salina i les comunitats biològiques
aigües avall.
Actualment, l‘Estat espanyol es fa càrrec de l‘execució de la
descontaminació de Flix, que es troba en un nivell del 40%. El pressupost de la
inversió és de 155 M€, però el cost real es preveu que serà molt superior.
Caldrà que les institucions catalanes estiguin molt amatents a aquesta qüestió
perquè si l‘Estat perdés interès en finançar aquestes actuacions, hi hauria un risc
de contaminació potencial molt elevat en el tram final de l‘Ebre. És per
aquesta raó que caldria tenir en compte la continuïtat de la inversió amb
recursos propis, no només pel cas de Flix, sinó també en altres actuacions que
es preveuen en el Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE).
Un tercer risc avaluat que caldrà estar amatents serà l‘exigència en el
sanejament dels abocaments als trams finals dels rius just a l‘entrada a
Catalunya. Si bé l‘Estat espanyol hauria de complir els requeriments de
sanejament establerts a la normativa comunitària (91/271/CEE i 2000/60/CE), sí
que seria possible esperar amb l’augment en l‘ús de l‘aigua, per nous regadius,
un increment de la salinitat de l‘aigua degut al rentat dels nous terrenys.
Pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya les
línies mestres de l’estratègia a seguir en la defensa del territori del Delta
de l’Ebre davant el PHN, s’estableixen a partir de les següents consideracions:
·
Les prioritats en ordre als usos de l’aigua a
Catalunya són: Abastament, Industrial i Agrícola/Ramader, mentre que per la
resta de la confederació són: Abastament, Agrícola/Ramader i Industrial.
·
El PHN és un pla de gestió de la Conca de
l’Ebre de potestat de estatal, que travessa 9 comunitats autònomes, cadascuna
amb els seus interessos sobre la qüestió de l’aigua (Aragó, Castella-Lleó,
Castella-La Manxa, Cantàbria, Catalunya, La Rioja, Navarra, Euskadi i
València).
·
La clau del problema està en la forma de
calcular el cabal ecològic. Segons el PHN el cabal ecològic en el delta ha de
suposar una aportació garantida, fins i tot en anys de sequera prolongada,
d’entre el 23% al 30% de l’aportació en règim natural. Per calcular aquests
índex la dificultat rau en la forma d’aplicació de les sèries històriques,
pluviometries, interval temporal considerat, períodes de retorn, les variacions
climàtiques recents, etc. Aquestes variables donen molta dispersió en el
resultat final.
·
La regressió històrica que pateix el Delta de
l’Ebre és conseqüència de la manca de dipòsit de sediments en el delta. Els
embassaments Riba-roja i Mequinensa no tenen comportes en la base i aquest fet
dificulta l’arrossegament de materials fins al final del recorregut del riu.
·
S’ha obert per part de l’ACA, la fase de
participació de l’ IMPRESS Document de pressions i impactes que s’ha de lliurar
a la CE pel 2015. Ara s’ha obert el període de consultes que es recullen les
aportacions de les associacions i la societat al document.
·
Respecte a les comarques de Lleida es pot dir
que la Comunitat de Regants pot estar interessada en el nou PHN un cop vistos
els problemes pel desenvolupament del Canal Segarra - Garrigues. Sempre i quan
no s’hagi de pagar cap de les infraestructures previstes. L’existència de
qualsevol taxa de pagament no farà rendible cap operació hidràulica de
transvasament.
12.- Sobreexplotació
d’aqüífers.
Els recursos subterranis han estat una
font de proveïment públic de primer ordre durant el segle passat. Ara amb la
interconnexió de xarxes d’abastament en alta s’ha produït un cert abandonament
d’aquells punts d’aigua, ja siguin pous o fonts, que han comportat problemes per
qualitat o per manca de quantitat. Això ha provocat la pèrdua de control sobre
aquest recurs que en altres temps havia satisfet les necessitats de la
població. Per part de totes les administracions responsables cal promoure el
manteniment d’aquestes infraestructures com a reserva i garantia d’abastament.
D.- MEDI AMBIENT.
13.- Sòls
contaminats. Recuperació d’antics sòls industrials (brownfields).
El ritme de creixement urbanístic en
l’època de la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es
reservava com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement.
Aquesta fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl
urbà. Una d’aquestes és la recuperació
de sòls de les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields),
com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova
qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i
recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de
contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de
preveure els riscos i els costos de la requalificació. A nivell municipal i de
planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica dels
“brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment en
que s’aborden canvis urbanístics.
Respecte als estudis d’avaluació
preliminar, caracterització i recuperació de sòls contaminats convindria per
part de l’administració competent, disposar de criteris clars sobre el que es
considera una investigació i restauració mínima. Aquestes són qüestions que no
poden quedar a criteri del tècnic o del promotor de la investigació. Tanmateix
seria convenient preveure algun tipus d’acreditació per a empreses i
professionals que realitzen aquestes feines. Cal millorar la qualitat dels
serveis que ofereixen el professionals i evitar l’execució de treballs
d’insuficient qualitat tècnica. En aquest sentit, creiem necessari el segell de
qualitat que representa el visat col·legial.
14.- Protecció davant la problemàtica de la
gestió dels purins.
Un dels principals problemes
ambientals que afecta a les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació
per nitrats. Una part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels
purins. Per això, cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les
administracions locals, en tant que més properes al territori haurien de
promoure mesures de protecció en aquells àmbits que tinguin una especial
singularitat, per exemple, fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal
fixar la mirada en la protecció dels recursos propis del territori i en aquesta
qüestió els Ajuntaments hi tenen molt a dir amb la seva implicació en la
protecció.
E.- DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT.
15.- Pla d’estudi
de Geologia en l’ensenyament de la Secundària i Batxillerat.
Hi
ha necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i
tecnològics bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen
en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà
abastir aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri
la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del
país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi
ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un
país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure
en major grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i
Batxillerat. La Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament
secundari. Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la
seva promoció.
16.- Preservació del patrimoni geològic.
El
patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar.
Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari
d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de
Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que
es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i
contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut
valor nacional i internacional que cal preservar. Els poders públics han de vetllar
amb determinació per la conservació, la promoció i la divulgació del patrimoni
geològic, al mateix nivell que ho fan en la preservació de la biosfera, dels sistemes
ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de
Catalunya.
És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i
investigació del patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne
l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de
protecció d’aquests béns a Catalunya.
17.- Preservació del patrimoni
paleontològic.
Durant el passat
mes de març el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte
vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa
de les seves característiques i un dels més importants del mon. Aquest és un
fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de
tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica és evident que
cal millorar-les i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància
i protecció física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari
millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació
del patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i
mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció
d’aquests béns a Catalunya.
G.- ADMINISTRACIÓ I INSTITUCIONS.
18.- L’Agència Catalana del Medi Ambient i
l’Institut Geològic de Catalunya (IGC).
El Govern
de la Generalitat ha presentat com a projecte estratègic la proposta de constitució
de l’Agència Catalana del Medi Ambient. El seu objectiu és millorar la
capacitat de planificar, controlar i gestionar les polítiques d’aigua, residus,
canvi climàtic i qualitat de l’aire. Aquesta Agència del Medi Ambient es
crearia a partir de la fusió de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de
Residus, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya. El model de referència seria l’Agència de Protecció
Ambiental del Estats Units (EPA - Environmental Protection Agency). Des del
Col·legi de Geòlegs de Catalunya creiem que seria un gran error diluir encara
més el Servei Geològic en aquesta macroagència, i més, si tenim en compte que
el mateix país de referència que es cita no ho fa. En els Estats Units l’ ens
de referència de la geologia no és pas la EPA sinó el USGS (United States
Geological Survey). Cap dels estats del nostre entorn prescindeixen d’un servei
geològic nacional (Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bòsnia Hercegovina,
Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Russa,
Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Kosovo, Lituània,
Luxemburg, Malta, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania,
Republicà Txeca, República Eslovaca, Suècia, Suïssa i Ucraïna en són clars
exemples). Per tant, creiem que és positiva la creació de l’Agencia Catalana
del Medi Ambient, però que no s’hi hauria d’incloure l’Institut Geològic de
Catalunya, sinó que aquest organisme hauria de ser independent, com en el cas
dels EEUU, amb les funcions que es descriuen en els seus estatuts de creació, estructures
orgàniques internes diferents, administracions autònomes, pressupostos
independents, funcions clarament definides i diferenciades.
19.- Major presència de geòlegs en les
relacions de llocs de treball de la Generalitat i administracions locals.
Actualment
segueix sent minoritària la presència de geòlegs en la relació de llocs de
treball i funcionaris de la Generalitat i administracions locals. La col·laboració
de la nostra professió resulta decisiva per la correcta aplicació de tota la
legislació, normativa, planificació i execució de projectes relacionats amb les
ciències de la Terra.
20.- Participació de geòlegs en els òrgans assessors
de la Generalitat.
L’experiència de la
nostra participació en la taula del Consell Rector de l’ Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya ha estat molt positiva fins al moment. S’hauria d’articular
la participació del Col·legi de Geòlegs de Catalunya en els Consells Rectors i
Òrgans Assessors dels diferents Organismes dependents de la Generalitat amb
competències en Medi Ambient, Indústria, Obres Públiques i Educació.
