dimecres, 21 de desembre del 2016

EL PAPER DELS GEÒLEGS EN EL PACTE NACIONAL PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE CATALUNYA




El dia 12 de desembre COLGEOCAT va assistir a la sessió de retorn del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Aquest Pacte Nacional és una proposta de concertació entre entitats socials, empresarials, sindicals, el món acadèmic, partits polítics, col·legis professionals i d’altres entitats que, intentant recollir les diferents sensibilitats entorn al tractament de l’energia a Catalunya, van recercar els elements de consens mínims per dirigir els objectius energètics estratègics del nostre país a mig – llarg termini. Aquest és un procés participatiu que s’inicia a juliol de 2015, fins arribar a l’acord del passat dilluns dia 12.  

El model energètic vigent és considera inviable a mig termini. Amb la tecnologia actual s’albira proper, el final de l’extracció a baix preu de combustibles fòssils. Les reticències cap a l’urani, després d’accidents recents com el de Fukushima, faran engegar moratòries d’abandonament de l’energia nuclear, com ja s’ha aprovat a Alemanya. Les agendes internacionals tenen reconeguda una crisi ambiental i climàtica real que afecta tot el planeta, amb uns compromisos de compliments per part dels estats que obligarà a fer canvis importants. Una quarta coordenada sobre l’esgotament del model actual apunta cap a la substitució dels sistemes oligopolístics de les grans empreses productores i distribuïdores, que regulen el preu de l’energia. Totes aquestes consideracions provocaran uns costos econòmics i uns preus de l’energia a l’alça, inassolibles a mig termini, fet que ens porta cap a un nou model en transició energètica.

Serà un nou model que requerirà d’un renovat marc legislatiu i fiscal que afavoreixi les inversions públiques i privades a petita i mitjana escala en sistemes més sostenibles, més eficients i més nets. Aquest model ha de tendir a l’electrificació del territori a partir de la generació elèctrica renovable distribuïda a partir de petits productors, autoconsum i emmagatzematge elèctric local.

Davant aquest horitzó els geòlegs a Catalunya haurem de fer un exercici de reflexió sobre quin ha de ser el nostre paper en el nou marc energètic que la societat demanda. Què podem aportar els geòlegs catalans a aquest Pacte Nacional?

És aquí on la geologia ens ofereix un recurs energètic renovable il·limitat que és la geotèrmia. L'energia geotèrmica a Catalunya és una alternativa, encara força ignorada, que s’ajusta perfectament al nou model de transició energètica que persegueix el Pacte Nacional. Pren rellevància cada vegada més la geotèrmia de baixa profunditat, que a diferència de l’energia solar o l'eòlica, es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Cal dir però que el desenvolupament en el nostre país de la geotèrmia de mitja entalpia (energia emmagatzemada de 35º a 150º) i alta entalpia (energia emmagatzemada de més de 150º) presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn.

En la transició energètica cap al país que volem també hem de fer pedagogia i convèncer a la societat que seran necessaris nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses que tenim a Catalunya ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids i, per tant, l’exploració del nostre subsòl esdevé una estratègia imprescindible. L’ús racional i sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereixen predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap magatzem subterrani i en faran falta a mig termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO2, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.