Benvolguts col·legiats i col·legiades,
membres de consell de govern, col·legiats de l’any, convidats, sigueu
benvinguts a la trobada de Nadal del col·legi de geòlegs de Catalunya.Per primera vegada, em toca fer un discurs
de Nadal. Per sort per mi, serà en petit comitè i gairebé entre amics, de
manera que segur sabreu comprendre i acceptar la meva inexperiència.
No voldria fer-me llarg, però alhora
m’agradaria poder contribuir a fer una reflexió de tot plegat, de on som com a
col·legi i col·lectiu, i d’on podem arribar, a banda de que vulguem o siguem
capaços de fer-ho.
Les oportunitats hi són.
RE INVENTAR-NOS
A tots ens preocupa l’evolució i el futur
de la professió. No n`hi ha per menys, ens hi va els nostres ingressos i per
tant el futur nostre i de les nostres famílies. Ara ja queden lluny els anys de
bonança sense límits i fora bo que aviat ho tinguéssim més en el record que no
pas en l’enyorança. Cal superar definitivament les inèrcies dels bons temps per
a sortir-ne i adaptar-nos en els nous temps.
Que el nostre col·lectiu i el nostre
mercat de treball s’ha re-situat és una realitat. Un gran nombre de
professionals de Colgeocat estan treballant de manera puntual o estable arreu
del mon. Primer era tot plegat una anècdota, ara ja és cada dia més habitual.
La realitat del mon globalitzat s’imposa,
i la realitat de la nostra formació també. Tècnicament estem en general ben
preparats, molt ben preparats. Ara bé, això no ens pot fer caure en
l’autocomplaença i esperar que siguem sol·licitats, perquè no és així.
Ens falta formació, molta formació. La
majoria de vegades no és tant tècnica en geologia, sino complementaria a
qualsevol tipus de professió. Cal millorar i aprofundir els nostres
coneixements en gestió empresarial, en màrqueting, en comunicació, en gestió
d’equips de treball, en controls financers, etc, etc, etc...
De geòlegs n’hi ha molts arreu del mon. De
ben preparats tècnicament també n’hi ha molts arreu del mon. Ara bé, de geòlegs
amb formació complementaria de qualitat, ja no n’hi ha tants. Cal destacar entre
la majoria, i per a fer-ho cal tenir coneixements i experiències diferenciades.
El nostre país té una gran capacitat de
formació tècnica en geologia i ciències afines, però també té un seguit
d’escoles de negocis molt importants i de gran prestigi. La primera hauria de
ser la Universitat. Permeteu-me que m’adreci ara al Degà de la Facultat de
geologia de la UB i de la UAB, per demanar-los que tinguin en compte la
formació en economia i negocis dels estudiants de geologia, perquè els hi pot
obrir moltes portes i molts llocs de treball de nivell alt.
Sovint em plantejo perquè un Enginyer
Industrial, de Camins, o fins hi tot de electrònica i robòtica, es capaç de ser
director general d’una empresa i per contra un geòleg no. Perquè un Enginyer de
Camins és capaç de crear una empresa on hi conviu l’enginyeria i la geotècnia i
per contra un geòleg no aconsegueix crear un despatx d’enginyeria ???
La resposta està en la formació, tant a
nivell Universitari com post Universitari.
Això vol dir una inversió gran de diners, perquè
la formació en escoles de negocis no és pas econòmica, però quina millor
inversió que invertir en un mateix ?? està bé fer cursos introductoris i barats,
però també hem de fer formació de qualitat i si és cara pagar-la.
Quan tot era feina, no teníem temps. Ara,
ens fa por gastar-nos els diners estalviats. Però està clar que a pagès tots
sabem que si no es sembra, no és cull.
ESTAR ATENTS A NOVES OPORTUNITATS
A banda però de les oportunitats de
treball internacionals, això no treu que hem d’estar atents a tot allò que es
mou al nostre entorn més immediat.
Sempre hi ha oportunitats per a obrir nous
camps de treball i tirar endavant projectes, insistint sempre en el fet que no
han de ser tampoc estrictament “geològics”.
A nivell de l’administració Catalana,
tenim una gran oportunitat per a poder posar al servei de la societat el nostre
coneixement. La Llei del Territori impulsada pel departament de territori i
sostenibilitat. Un projecte de llei obert a la participació ciutadana i on el
col·legi de geòlegs s’hi fa present i hi fa aportacions gràcies a la vostra col·laboració,
en aquest cas del Joan Manel Vilaplana, qui fa de representant del col·legi en
aquestes trobades. Un projecte de Llei que ha de servir per a que els nostres
coneixements en gestió del territori, riscos geològics, geotècnia, contaminació
de sòls i aqüífers, etc... puguin estar en el lloc i els tempos correctes en
tota planificació urbanística de petita o gran escala, en la gestió del territori,
de les nostres ciutats i del nostre entorn més immediat. Us convido a tots a
que us en informeu i que hi participeu. Massa sovint en aquestes trobades els
geòlegs som absoluta minoria, tot i que el procés està obert a tota la
població, però hi participen molt altres col·lectius (arquitectes, geògrafs,
biòlegs) i els geòlegs ens quedem a casa. Hem de sortir i participar-hi. Ja se sap
allò que es diu, qui no hi és, no hi és comptat.
Però no ens tenim que quedar a esperar que
s’obrin noves oportunitats professionals per sí soles, podem intentar obrir-les
nosaltres.
L’energia i el seu estalvi, la geotèrmia,
informes ambientals, etc, etc, Perquè un geòleg no pot obrir
una consultoria en recursos energètics i el seu estalvi, així com un
departament d’enginyeria per a la implantació de sistemes de recuperació
d’energia, generació, etc...
Tot nou projecte representa un risc, però
evidentment tornem al mateix d’abans, qui no sembra no cull.
PAPER DEL COL·LEGI
I en tot això que he exposat i que de
moment sembla que només són expectatives i deures a fer per part del col·legiat,
què hi pot fer el col·legi ??
La resposta és clara, el col·legi ho pot
fer tot o pot no fer res. Un altre cop depèn de tots nosaltres, dels col·legiats
i dels que passem davant del col·legi. El col·legiat ha de participar al màxim
del col·legi i veure’l com a una eina útil i necessària per al seu projecte i
evolució professional.
A partir d’aquí, el col·legi respondrà,
segur. Però cal una major implicació i pressió per part dels col·legiats.
El col·legi s’enfronta ara a reptes grans
que ens poden situar en una posició valenta o tot el contrari, ens pot portar a
la pràctica desaparició com a entitat amb una certa capacitat d’acció i
influència.
La Ley
de Colegios Profesionales que sembla que s’ha d’aprovar cada Consell de
Ministres des de fa temps, però que de moment encara no està vigent, és un gran
repte i una gran amenaça per a tots els col·legis, principalment els
considerats “autonòmics”. Es tracta d’una llei que limita molt les competències
dels col·legis professionals independents, tot vehiculant una major i més gran
dependència dels Consejos Superiores, de manera que podríem quedar igual que
abans. Fins hi tot el Consejo Superior ha d’aprovar els pressupostos dels
col·legis independents que hi hagi, i poden cessar a membres d’una Junta de
Govern. Aquesta llei també limitarà l’import de les quotes que paguen els
col·legiats. Aquest fet no ens afecta a nosaltres perquè tenim unes quotes extraordinàriament
baixes respecte a la resta de col·legis professionals, però per a alguns col·legis
els situa en un punt de no viabilitat.
Per contra, s’està també redactant la Llei
de col·legis Professionals de Catalunya, com a resposta a l’estatal i amb
l’intent de contrarestar en la mesura del possible. L’actitud del govern Català
i del departament del justícia amb els col·legis professionals és totalment
diferent a l’estatal. Aquí, sembla que es creu en la validesa i utilitat dels
col·legis, en tant que són administració pública i està al servei de la
societat com a garant de qualitat i professionalitat.
Altres reptes importants que tenim com a
col·legi i en aquest cas més concret nosaltres, la Delegació del col·legi de
Geòlegs a Catalunya, és aconseguir una estabilitat pressupostaria que ens costa
per la manca d’ingressos, així com una major implicació del nostre col·lectiu.
A banda, tenim el repte de la segregació.
Un repte encallat i aturat a l’Administració de l’Estat, en aquest cas el Ministerio de Medio Ambiente, qui te
tota la documentació des de l’abril del 2013, ja fa més de un any i mig, i ni
tant sòls ens ha posat cap “però” a res, simplement no ha dit res de res. El
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ens ajuda en aquest tema
i estem intentant forçar una reunió i un pronunciament al respecte. No és de
rebut que un procés que hem seguit fil per randa segons estableix la Llei i que
no té cap impediment per part de ningú, que fins hi tot ha estat aprovat en Assemblea
del ICOG, estigui encallat tot apunta que per idees polítiques. Possiblement
som l’únic col·legi que ha aconseguit un procés de segregació sense cap
conflicte amb el col·legi Central existent.
Ja per acabar, sinó l’any vinent encara
serem menys que aquest any, voldria tenir unes paraules de record per a dos
geòlegs que ens han deixat aquest any.
Al ser el nostre un col·lectiu petit, per
sort no tenim gaires baixes per defunció, però aquest any n’hi ha hagut dues i
a més han estat de dues persones molt vinculades al col·legi, l’Andrés Pérez
Estaun i la Carmina Virgili. La Carmina Virgili va ser nomenada geòloga
d’Honor del col·legi de Geòlegs de Catalunya l’any 2004, i l’Andrés geòleg de
l’any 2008. En ambdós
casos, es tractava de persones professionalment amb un currículum difícil
d’aconseguir, però que destacaven per una gran humanitat i humilitat, que et
feien sentir a gust al seu costat, fent-te sentir que estaves en el seu nivell,
quan possiblement no era així.
Recordo
la darrera vegada que van estar els dos al col·legi, va ser en el sopar de
Nadal d’ara fa 6 anys, quan l’Andrés va rebre la distinció de geòleg de l’any.
Vam poder compartir taula i recordo amb molta tendresa quan vaig acompanyar a
la Carmina Virgili per agafar un taxi a la sortida de l’hotel.
Res més
doncs, felicitar-vos a tots les festes de Nadal, desitjant que passeu aquests
dies amb les persones que més a gust us fan sentir, i confiant que amb treball
i esforç tinguem un 2015 ple d’èxits professionals i benestar personal.
Moltes
gràcies a tots
