Durant l'octubre de 2013, COLGEOCAT va lliurar al Parlament de Catalunya un
informe relatiu a l'explotació d'hidrocarburs no convencionals mitjançant la
tècnica del fracking. Aquest informe donava resposta a una petició formal de la
Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no
Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica, del Parlament de Catalunya. Les conclusions principals foren
les següents:
1. En
matèria d'hidrocarburs no convencionals, el grau de coneixement del subsòl
català és molt baix i encara menor que per als hidrocarburs convencionals ja
escassament reconeguts. Tenint en compte que
Catalunya és un territori semi-explorat en relació amb la prospecció de
recursos petroliers es pot considerar que hi existeix un potencial a
determinar.
2. L'índex
exploratori del territori català es pot avaluar com a baix, en relació als
països europeus del nostre entorn. A més la tendència històrica de perforació
de sondeigs exploratoris a Catalunya manifesta una forta disminució des de la
dècada dels 80. Altrament l'execució de campanyes sísmiques s'ha reduït
dràsticament en l'última dècada.
3. El
darrer descobriment a l’Estat espanyol, a la Comunitat de la Rioja, ha tingut
el seu pou descobridor entre dos antics sondejos negatius, separats uns 12 km;
el que clarament suggereix el potencial que representa una xarxa exploratòria
més densa. Així mateix el progrés tecnològic exploratori de les últimes
dècades, podria reflectir en un increment en la proporció d'èxits.
4. Els
recursos no convencionals a Catalunya, en concret de “shale gas” (aprox. 18 BCM
de Gas), es calculen en un rang inferior a l'ordre de magnitud amb els establerts en altres països d'Europa
en proporció a l’extensió de les seves conques sedimentàries. Les formacions
objecte d’explotació presenten un baix contingut específic de gas i la taxa
d'extracció per pou és molt inferior a la de l'extracció de gas natural
convencional. Amb aquestes dades, fins i tot una explotació agressiva dels
potencials jaciments de gas no convencional a Catalunya només podria fer una
contribució inferior al 5% de l'abastament de gas. No s'invertiria, per tant,
la tendència contínua de descens de la producció interna, ni l’increment de la
dependència de les importacions. La seva influència sobre les emissions de
gasos d'efecte hivernacle seria reduïda, si no ja insignificant.
5. D’altra
banda les repercussions inevitables de la fracturació hidràulica són l’elevat
consum d’aigua, l'ús de grans superfícies per a les plataformes de perforació, l’ocupació
del terreny a les zones d'aparcament i maniobra de camions, equips,
instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres
d'accés.
6. Les
principals repercussions potencials són l'emissió a l'atmosfera de
contaminants, l’afecció d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats
de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fugida de fluids de
fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de
fracturació injecten al subsòl substàncies perilloses i el seu reflux pot
incloure metalls pesants i materials radioactius procedents del subsòl. En
aquest sentit, en una època en que la sostenibilitat és la clau per a
operacions futures, cal preguntar-se en quines condicions s'ha de permetre la
injecció d’aquests productes químics potencialment tòxics en el subsòl, o com
s'ha de limitar aquesta pràctica, ja que podria excloure qualsevol ús posterior
de les capes contaminades (com per exemple, amb finalitats geotèrmiques) i els
seus efectes a llarg termini no s’han investigat.
7. Hi
ha un marc regulador per al gas no convencional que resultaria d'aplicació a
aquesta tecnologia, si bé amb caràcter horitzontal. Com és el cas, per exemple,
de la normativa en matèria d'aigües, d'avaluació d'impacte ambiental o de
seguretat industrial. Conseqüentment, tenint en compte la fase preliminar en
què es troben les prospeccions al nostre país, es podria afirmar que la
legislació actual pot ser suficient en el curt termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada