El passat 16 de maig un gran despreniment de roques va destruir part del
jaciment de dinosaures de Fumanya, a Fígols.
El
Col·legi de Geòlegs de Catalunya va lamentar profundament que una esllavissada que
va haver-hi a la zona
de Fumanya en el Berguedà,
afectés una bona part d'un jaciment tant important de petjades
de dinosaures com aquest.
Es
tracta d'un aflorament
de grans dimensions on l'extracció de carbó, a cel obert, als
anys 90, va permetre descobrir milers de petjades de dinosaures. Es tracta de
l'aflorament de
petjades fòssils (icnites) més gran del món de Titanosaures
(dinosaures del Cretaci Superior). Des del seu descobriment fins a l'actualitat
l'acció continuada dels agents
atmosfèrics ha afectat seriosament aquest jaciment, ja que no
té cap mena de
protecció.
Des
del COLGEOCAT veiem amb preocupació com el nostre Patrimoni Geològic
es veu amenaçat
per l'absència de
mitjans de conservació i protecció que es mereixen. Ja siguin
per actes vandàlics, construccions o pels mateixos agents atmosfèrics. De fet
aquest jaciment tan important va estar a punt de ser enterrat de nou, ja que
calia restaurar els talussos que l'empresa minera havia originat en l'extracció
del carbó.
L.
Viladric, l'any 1986, ja va informar de la possibilitat que fos un aflorament
de petjades de dinosaures a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Però no
va ser fins a l'any 1991, que a partir de la realització de la cartografia
geològica de la zona per part d'A. Martínez i el treball de l'especialista
francès, J. Loeuff del Museu dels Dinosaures d 'Espéraza, es va posar de
manifest la rellevància del jaciment. A
partir d'aquell moment es van fer diversos treballs d'especialistes en
paleontologia dels quals destaca, en el 1996, la cartografia detallada de les
petjades per part d'Annes Schulp (Museu d'Història Natural de Maastricht). D'aquesta
manera es va demostrar amb treballs científics la gran importància d'aquest
jaciment i d'aquesta manera es va evitar la seva desaparició.
L'any
2000 es
va incloure dintre
del catàleg de
geozones i punts d’interès geològic del Departament de Medi Ambient de
la Generalitat. El 2002
es proposà a l'UNESCO
com a Patrimoni
de la Humanitat. Actualment està declarat com un Bé Cultural d'Interès Nacional
(BCIN) per la Llei de Cultura. Segons aquesta figura de
protecció, aquesta esllavissada és equiparable al fet que s'ensorrés Sant
Climent de Taüll.
Amb el fons miner de
l'empresa explotadora, juntament amb els ajuntaments i el Consell Comarcal
s'han portat a terme activitats
de restauració però, per manca de finançament, no s'ha portat a
terme cap mesura de protecció.
Aquest fet ens recorda que cal que la societat i les autoritats siguin
conscients que a
Catalunya hi ha un gran i
ric Patrimoni Geològic que cal valorar i protegir.