LA GESTIÓ DEL RISC EN LA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI

Dins el procés de reflexió que viu el nostre país, procés que pretén revisar tots els instruments de sobirania que necessitarem d’ara en endavant, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya tenim el ferm propòsit de treballar en diferents taules de debat sobre el cóm ha de ser el territori, la seva gestió i planificació.
 

Per això, volem aprofitar l’oportunitat de participar en el SCOT, amb l’horitzó del Congrés del FÒRUM 2012 CATALUNYA 21, del proper 21 d’abril i de la presentació del Document d’Alternatives en l’Àmbit del Territori i l’ Urbanisme, per donar rellevància als elements que, sota la nostra perspectiva professional, poden aportar una millora en aquesta qüestió.
 

La reflexió que volem aportar gira entorn a aprofundir en la concepció de l’anàlisi del RISC GEOLÒGIC, com a esmenes d’addició a incorporar en la Línia Estratègica sobre les Eines de Gestió i Planificació del Territori, que inclou el Document final del FÒRUM.
 

Segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, refós de la Llei d’Urbanisme i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’Urbanisme, les figures de planejament urbanístic ja han d’incloure informació referent als riscos geològics. Aquest punt de partida és satisfactori, però conté elements que són millorables. D’entrada la concepció de risc natural queda emmarcat per part dels responsables de l’administració quasi sempre al risc d’inundabilitat i al risc d’incendis forestals. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació de sòl urbanitzable a aquell que s’estableixi en una zona de risc natural o geològic haurà de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Des del Col·legi de Geòlegs volem posar en valor en el concepte de risc altres processos geològics, atès de la gran transcendència que tenen en la vida de les persones. Aquests processos geològics són:

· El risc per inestabilitat de vessant (esllavissaments de terres i caigudes de roca).
· El risc per allaus.
· El risc per contaminació del subsòl.
· El risc d’erosió costera.
· El risc per fenòmens de subsidència.
· El risc sísmic.
 

L’informe RISKCAT (2008)*, utilitzant dades de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, xifra en un 15% del sòl urbanitzable de Catalunya que està situat en zones inundables. Aquesta dada, que es quantifica en unes 35.000ha, obliga al ferm exercici d’estudiar de forma molt eficient el sòl abans de decidir els usos i sobretot abans de consolidar-lo com a terreny urbanitzable.

Per tant, en la reflexió de com ha de ser en endavant la planificació del nostre territori el Col·legi de Geòlegs de Catalunya recomana necessari:

1. La presentació d’un informe de risc geològic vinculant (considerant també el risc d’inundació) que inclogui, com a mínim, tot allò que de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).                                        http://www.igc.cat/web/files/2011_igc_dgotu_eirg.pdf
 

2. Cal entendre que en la gestió el territori, i especialment quan es tracta de la gestió del risc geològic, els límits d’estudi no els podem circumscriure’s només en la divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó que l’estudi del risc s’ha d’estendre en els límits que venen marcats pel mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...).
 

3. Aquest informe haurà de ser signat per un tècnic titulat competent i visat per un col·legi professional. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració la que elabori aquest document per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals, i recomanem que l’ICGC assumeixi només el paper de validació i control de qualitat d’aquests informes i de tot el procediment tècnic - administratiu posterior.
 

Finalment, com a conclusió fruit d’aquesta reflexió, des del Col·legi de Geòlegs considerem que l’Administració ha de considerar l’exposició del sòl als riscos geològics en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal. També s’haurà de preveure els mecanismes de recuperació o transformació de tot aquell sòl, actualment consolidat com urbanitzable, però que se’ns demostra situat en zona de risc geològic. D’alguna manera hauria de blindar -se o o limitar-se a usos i actuacions compatibles amb el nivell de risc que es consideri acceptable.

(*)Vilaplana, J.M. & Payàs, B.(2008).RiskCat. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu / Los riesgos naturales en Cataluña / Natural Risks in Catalonia. Informes del CADS nº6. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 228pp.

L'ESFONDRAMENT DEL TÚNEL DEL CARMEL

El passat dimarts 25 de gener ha fet 10 anys d’un dels episodis més dramàtics de l’enginyeria d’obra civil al nostre país, l’enfondrament del túnel de la línia 5 del metro de Barcelona, al seu pas pel barri del Carmel.

Passat el temps, res ha tornat a ser igual. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, per tots aquells que no vàreu estar en l’ interioritat d’aquell succés, us volem oferir una imatge retrospectiva del que va passar aquells dies, com actors rellevants d’aquella situació.  

El dia 25 de gener del 2005, un cop excavat el túnel de la cua de maniobres i la futura galeria de connexió amb el túnel es produeix, en el PK 0+935 de la cua de maniobres, un despreniment de roques des de la clau del túnel. Immediatament s’intenta aturar la inestabilitat de la xemeneia creada al túnel projectant formigó.

La xemeneia continua inestable i el dia 27 de gener arriba a la superfície. Es forma un cràter de 20 m de diàmetre que engoleix l’edifici del carrer de Conca de Tremp nº 2 sencer. L’esvoranc del Barri del Carmel, es situa a l’alçada del carrer Sigüenza, el passatge Calafell i el carrer Conca de Tremp. Sortosament no es van haver de lamentar víctimes en l’incident gràcies a la decisió dels responsables polítics i dels tècnics que van ordenar l’evacuació del personal de l’obra i dels veïns de la zona. Malgrat tot, 1.250 persones es van veure obligades a deixar casa seva fins que no es va poder assegurar l’estabilitat de l’excavació i dels edificis afectats.   

El mateix dia 27 el Col·legi de Geòlegs de Catalunya es posa a disposició dels afectats i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per a donar suport en qualsevol qüestió que estigués al nostre abast, principalment pel que respecta a donar informació sobre la geologia de la zona.

El dimarts 1 de febrer de 2005, el Conseller del DPTOP, l’Hble. Sr. Joaquim Nadal va anunciar públicament que demanava un dictamen al Col·legi de Geòlegs de Catalunya, per tal que es donés coneixement sobre l’estat en que es trobava el subsòl de la zona afectada.

En el punt de l’esfondrament és evident que la qualitat mecànica de la roca del massís era dolenta. També va quedar clar en el seu moment que en el cas del túnel de maniobres, hi havia una manca de reconeixements geològics geotècnics suficients i que els que es varen fer després, amb el projecte modificat, no van assolir el coneixement detallat suficient per garantir l’estabilitat de l’obra.

S’esperava trobar durant l’excavació d’aquest tram de traçat nivells de gresos del carbonífer de qualitat geotècnica mitjana / baixa; quan en realitat va travessar-se una zona de falla, amb aquests gresos altament triturats, que es podria descriure com una bretxa de falla o “papilla de falla”. Aquests materials d’elevat grau de fracturació i qualitat mecànica molt dolenta, són producte de diferents línies d’encavalcaments que sí es descriuen ja en la cartografia geològica del traçat principal de la línia 5 del metro.

La cua de maniobres, zona que es va enfonsar, era una zona que no estava inclosa en el estudi geotècnic inicial de projecte. Previ a l’execució, l’empresa contractista va encarregar uns sondeigs, les caixes i columnes, però sense estudi geotècnic. Qui va interpretar els resultats era l’empresa constructora i la direcció d’obra. El túnel va caure quan ja s’havia fet l’excavació i, per tant, feia dies que es tenia coneixement de la dificultat de sosteniment que presentava l’anomenada “zona de falla”.  

L’experiència demostra que la zona afectada davant del front de qualsevol excavació marca una línia d’uns 45º cap a la superfície, amb assentaments previsibles de diferent ordre. A l’inici de l’obra ja es va detectar que el massís es comportava de forma no esperada. En la galeria d’accés a l’estació del Carmel des la Plaça Pastrana es va haver de reforçar el sosteniment aplicat, i tot i així la secció de túnel esperada no s’estabilitzava a curt termini. Les dades d’auscultació en extensòmetres i les mesures de convergència en túnels marquen moviments del massís que requereixen mesures addicionals de reforç.

Per la seva banda, el traçat d’una antiga riera al carrer Sigüenza fa suposar que moltes edificacions estaven cimentades molt probablement en replè, replens de l’ordre de 3 a 7m.

Finalment, el 3 de febrer s’adopta la solució de reomplir de formigó el túnel de maniobres. Es perforen pous des dels carrers del barri del Carmel fins a la galeria excavada i s’injecta formigó a seu través fins reomplir la traça excavada. En total es van arribar a injectar 14.683 m3 de formigó en el túnel. Un cop reomplert de formigó el túnel, es va procedir a injectar el massís amb beurada de ciment per tancar l'esvoranc. Les tasques es van donar per acabades el 21 de març.

A partir d’aquí es va produir una gran tempesta política, dimissions, compareixences i una pèrdua de la confiança de la ciutadania cap a la seguretat de les obres. Res va ser igual. De fet, tota la resta d’obres subterrànies lineals en xarxa urbana que s’han fet posteriorment només s’han executat mitjançant tuneladora. Es va obrir una comissió d’investigació en el Parlament de Catalunya que, a partir del seu dictamen final, va servir per la creació de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). En aquesta gestió hi va tenir un paper de primer ordre la recentment desapareguda Geòloga d’Honor, la Dra. Carmina Virgili. En aquest temps posterior els estudis geotècnics han estat més nombrosos i l’auscultació del subsòl per aquest tipus d’obres més habitual. Afortunadament també, els tècnics hem tornat a recuperar la confiança dipositada en la nostra professionalitat després de tots aquests 10 anys.