ACTUACIONS DEL SÍNDIC DE GREUGES CONTRA LA PLATAFORMA CASTOR

El propassat 14 d'octubre, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, es va desplaçar a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de treballar conjuntament amb els alcaldes de les localitats d'Alcanar, Ulledecona i Sant Carles de la Ràpita sobre les mesures que cal emprendre per exigir una restitució de drets pel fiasco del projecte Castor. També es va reunir amb els representants de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i amb altres entitats de la zona.

El Síndic considera que el Govern català hauria d'assumir un paper actiu i oferir un servei d'assessorament i suport als afectats perquè instin les reclamacions que es considerin oportunes. Entre altres accions, el Síndic insta la Generalitat, en coordinació amb el Govern de l'Estat, a dur a terme els peritatges pertinents sense tràmits previs.

A banda dels danys materials, el Síndic també destaca que cal que es compensin els danys morals patits amb motiu del projecte Castor i que s'avaluïn a les persones que els reclamen, en les mateixes condicions, suport i assessorament que els afectats per danys materials. A més de prioritzar el pagament i les indemnitzacions, el Síndic insisteix que cal que tècnics independents facin un estudi abans de sis mesos per saber com la hibernació de la plataforma Castor pot afectar el medi ambient. També cal que s'estudiï com afectarà el manteniment de l'estructura. El Síndic fa més d'un any que està investigant les possibles irregularitats en la gestió i en les autoritzacions del magatzem de gas, així com els danys materials i els efectes dels moviments sísmics ocorreguts a la zona més pròxima de l'estructura a la tardor del 2013 que van assolir un grau de 4,3 d'escala.

El setembre del 2014, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia va entregar al Síndic més de 500 queixes, en les quals expressaven el seu rebuig al projecte i ressaltaven la importància d’exigir responsabilitats a les administracions que van aprovar el projecte, malgrat les advertències i els informes tècnics de risc.

El Síndic també es va reunir el 15 d'octubre amb representats dels consumidors, sindicats i els col·legis professionals d'enginyers de camins, enginyers industrials, advocats i geòlegs, per treballar les mesures que cal adoptar per evitar que prosperi el Decret Llei aprovat pel Govern espanyol. Entre altres aspectes, aquest decret estipula que siguin els consumidors els que assumeixin el cost de les indemnitzacions a les companyies concessionàries. Aquestes indemnitzacions s'avaluen inicialment en 1350 milions d'euros, que es recaptarien a partir de les factures dels consumidors de gas en els propers 30 anys.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE - CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA -

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya considera una obligació i una responsabilitat la divulgació a la societat d’aquells aspectes que en són de la seva especialitat. Aquesta tasca de divulgació ha de ser planera, entenedora, sense apriorismes, en tot allò que són aspectes estrictament tècnics i sempre mirant d’ocupar una posició equidistant, sense posicionar-se més enllà.

Per això, de la mateixa manera que a finals de febrer COLGEOCAT va convidar a l’empresa Escal UGS a donar totes les explicacions que considerés adients en referència al projecte Castor de dipòsit de gas subterrani, el passat dia 25 de juny es va presentar el llibre CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA, del periodista Jordi Marsal, que va comptar amb l’assessorament tècnic del Doctor en Geologia de la UB, en Josep Giner.

Aquest acte interessantíssim va coincidir en el dia amb l’anunci oficial de la renúncia d’ACS a la concessió del dipòsit de gas subterrani Castor.

En la primera part de la presentació en Jordi Marsal va fer una exposició del marc financer i polític en el qual es va concebre el projecte. A l’any 2007, en plena bombolla immobiliària, el consum de gas per part de les empreses ceràmiques del llevant mediterrani, amb unes previsions de consum de gas en alça i en un lògica de país on qualsevol obra faraònica era possible, quedava assegurat amb aquest projecte el subministrament de gas al hivern i l’emmagatzematge a millor preu a l’estiu. Un projecte transversal que es trasllada per tots els despatxos socialistes i populars del Ministeri d’Indústria i que amb 42 permisos al damunt, en cap d’ells se li sol·licita de forma vinculant un estudi sismològic i de risc geològic. Escal UGS compta amb un capital participat en un 66% per ACS i un 33% per l’empresa canadenca Eurogas Corporation. L’acord de concessió de l’Estat contemplava que Enagàs adquiria la meitat de la participació d’ACS en tant que es posés en marxa tot el sistema. Dins la participació d’ACS personatges tant importants de l’oligarquia espanyola com Florentino Pérez, la família March, els “Albertos” Alcocer i Cortina, Miquel Fluxà i Miquel Roca.

La segona part de la presentació a càrrec del Doctor Josep Giner, amb 32 anys d’experiència en l’exploració i explotació de petroli, va girar entorn als dubtes que li plantejava el model geològic i el model dinàmic de funcionament del dipòsit Castor, presentat en el projecte per d’Escal UGS. Els canadencs inicialment havien previst el projecte per la recuperació del petroli que havia quedat en els àtics de la formació. Un camp de petroli abandonat des de fa 25 anys per la Schell, sense cap persona en actiu amb prou coneixement del funcionament d’aquell sistema. Escal UGS emplea les dades base dels informes que s’havien lliurat al Ministeri en el moment del seu tancament, amb una interpretació respecte a les previsions de porositat estructural del 20-25% sobre un model geològic de cavitats càrstiques, quan en realitat la major part de la formació és de calcàries fracturades.

A partir d’injeccions de gas matalàs en un volum de 8 milions de m³ per dia, el gas es mou per dins de la roca calcària, fins a les esquerdes plenes de petroli pesant fent-lo desplaçar amb gran dificultat, i provocant entrar tot el sistema en sobrepressió. A partir d’aquí, segons en Giner, es desestabilitzaria tota l’estructura de la zona i es desencadenen fins a 500 sismes a la regió.

Com a conclusió, es podria deduir a partir de les paraules dels ponents que un cop més les decisions financeres o polítiques haurien condicionat una solució tècnica, quan el procediment natural hauria de ser al inrevés, que uns resultats tècnics obrissin el camí per una decisió política i una inversió econòmica.

CONTRACRÒNICA DEL SOPAR DE TARRAGONA

Doncs sí. Tal i com diu la crònica oficial va venir el bo i millor de la geologia de Tarragona al sopar del Colgeocat del passat dimarts al restaurant de l’Hotel Ciutat de Tarragona. S’hi van aplegar amics geòlegs de Tortosa, Ulldecona, Altafulla, Cambrils i ... de Sidney. 

L’esperit de molts de nosaltres, quan vàrem començar la carrera, es va personalitzar en la figura del nostre company en Pau Arévalo. Amb un màster en enginyeria geològica i geotècnia fet a Sidney ens va deixar bocabadats explicant-nos la seva experiència professional treballant aquests anys per Kènia, Sudan del Sud, Singapur, Vietnam, Borneo, entre molts d’altres. Especial rellevància en aquest darrer indret té el fet que, per ser l’únic del país va ser anomenat representant espanyol del consolat a l’illa.

  

Altre punt àlgid del sopar van ser les postres que, per si no ho sabíeu, ens van servir majoritàriament una “mamadeta” de Tarragona. No us porteu a engany companys. Es tracta d’una deliciosa escuma de Chartreuse amb xarrup de llimona a sota. Boníssim, però no va ser el “final feliç” que algú s’esperava.

  

I parlant del projecte Castor, una anècdota molt interessant. Us podem fer una confessió. El famós informe de la Schell que descarta el dipòsit de gas del projecte d’en Florentino, informe que tothom esmenta i ningú a vist, existeix. Un dels assistents al sopar en té un exemplar. Però no ens demaneu qui és que el té. El que es diu als sopars del Colgeocat, queda en els sopars del Colgeocat.