diumenge, 21 de desembre del 2014

DISCURS DE NADAL COLGEOCAT 2014


Benvolguts col·legiats i col·legiades, membres de consell de govern, col·legiats de l’any, convidats, sigueu benvinguts a la trobada de Nadal del col·legi de geòlegs de Catalunya.Per primera vegada, em toca fer un discurs de Nadal. Per sort per mi, serà en petit comitè i gairebé entre amics, de manera que segur sabreu comprendre i acceptar la meva inexperiència.

No voldria fer-me llarg, però alhora m’agradaria poder contribuir a fer una reflexió de tot plegat, de on som com a col·legi i col·lectiu, i d’on podem arribar, a banda de que vulguem o siguem capaços de fer-ho.

Les oportunitats hi són.

RE INVENTAR-NOS

A tots ens preocupa l’evolució i el futur de la professió. No n`hi ha per menys, ens hi va els nostres ingressos i per tant el futur nostre i de les nostres famílies. Ara ja queden lluny els anys de bonança sense límits i fora bo que aviat ho tinguéssim més en el record que no pas en l’enyorança. Cal superar definitivament les inèrcies dels bons temps per a sortir-ne i adaptar-nos en els nous temps.

Que el nostre col·lectiu i el nostre mercat de treball s’ha re-situat és una realitat. Un gran nombre de professionals de Colgeocat estan treballant de manera puntual o estable arreu del mon. Primer era tot plegat una anècdota, ara ja és cada dia més habitual.

La realitat del mon globalitzat s’imposa, i la realitat de la nostra formació també. Tècnicament estem en general ben preparats, molt ben preparats. Ara bé, això no ens pot fer caure en l’autocomplaença i esperar que siguem sol·licitats, perquè no és així.

Ens falta formació, molta formació. La majoria de vegades no és tant tècnica en geologia, sino complementaria a qualsevol tipus de professió. Cal millorar i aprofundir els nostres coneixements en gestió empresarial, en màrqueting, en comunicació, en gestió d’equips de treball, en controls financers, etc, etc, etc...

De geòlegs n’hi ha molts arreu del mon. De ben preparats tècnicament també n’hi ha molts arreu del mon. Ara bé, de geòlegs amb formació complementaria de qualitat, ja no n’hi ha tants. Cal destacar entre la majoria, i per a fer-ho cal tenir coneixements i experiències diferenciades.

El nostre país té una gran capacitat de formació tècnica en geologia i ciències afines, però també té un seguit d’escoles de negocis molt importants i de gran prestigi. La primera hauria de ser la Universitat. Permeteu-me que m’adreci ara al Degà de la Facultat de geologia de la UB i de la UAB, per demanar-los que tinguin en compte la formació en economia i negocis dels estudiants de geologia, perquè els hi pot obrir moltes portes i molts llocs de treball de nivell alt.

Sovint em plantejo perquè un Enginyer Industrial, de Camins, o fins hi tot de electrònica i robòtica, es capaç de ser director general d’una empresa i per contra un geòleg no. Perquè un Enginyer de Camins és capaç de crear una empresa on hi conviu l’enginyeria i la geotècnia i per contra un geòleg no aconsegueix crear un despatx d’enginyeria ???

La resposta està en la formació, tant a nivell Universitari com post Universitari.

Això vol dir una inversió gran de diners, perquè la formació en escoles de negocis no és pas econòmica, però quina millor inversió que invertir en un mateix ?? està bé fer cursos introductoris i barats, però també hem de fer formació de qualitat i si és cara pagar-la.

Quan tot era feina, no teníem temps. Ara, ens fa por gastar-nos els diners estalviats. Però està clar que a pagès tots sabem que si no es sembra, no és cull.

ESTAR ATENTS A NOVES OPORTUNITATS

A banda però de les oportunitats de treball internacionals, això no treu que hem d’estar atents a tot allò que es mou al nostre entorn més immediat.

Sempre hi ha oportunitats per a obrir nous camps de treball i tirar endavant projectes, insistint sempre en el fet que no han de ser tampoc estrictament “geològics”.

A nivell de l’administració Catalana, tenim una gran oportunitat per a poder posar al servei de la societat el nostre coneixement. La Llei del Territori impulsada pel departament de territori i sostenibilitat. Un projecte de llei obert a la participació ciutadana i on el col·legi de geòlegs s’hi fa present i hi fa aportacions gràcies a la vostra col·laboració, en aquest cas del Joan Manel Vilaplana, qui fa de representant del col·legi en aquestes trobades. Un projecte de Llei que ha de servir per a que els nostres coneixements en gestió del territori, riscos geològics, geotècnia, contaminació de sòls i aqüífers, etc... puguin estar en el lloc i els tempos correctes en tota planificació urbanística de petita o gran escala, en la gestió del territori, de les nostres ciutats i del nostre entorn més immediat. Us convido a tots a que us en informeu i que hi participeu. Massa sovint en aquestes trobades els geòlegs som absoluta minoria, tot i que el procés està obert a tota la població, però hi participen molt altres col·lectius (arquitectes, geògrafs, biòlegs) i els geòlegs ens quedem a casa. Hem de sortir i participar-hi. Ja se sap allò que es diu, qui no hi és, no hi és comptat.

Però no ens tenim que quedar a esperar que s’obrin noves oportunitats professionals per sí soles, podem intentar obrir-les nosaltres.

L’energia i el seu estalvi, la geotèrmia, informes ambientals, etc, etc, Perquè un geòleg no pot obrir una consultoria en recursos energètics i el seu estalvi, així com un departament d’enginyeria per a la implantació de sistemes de recuperació d’energia, generació, etc...

Tot nou projecte representa un risc, però evidentment tornem al mateix d’abans, qui no sembra no cull.

PAPER DEL COL·LEGI

I en tot això que he exposat i que de moment sembla que només són expectatives i deures a fer per part del col·legiat, què hi pot fer el col·legi ??

La resposta és clara, el col·legi ho pot fer tot o pot no fer res. Un altre cop depèn de tots nosaltres, dels col·legiats i dels que passem davant del col·legi. El col·legiat ha de participar al màxim del col·legi i veure’l com a una eina útil i necessària per al seu projecte i evolució professional.

A partir d’aquí, el col·legi respondrà, segur. Però cal una major implicació i pressió per part dels col·legiats.

El col·legi s’enfronta ara a reptes grans que ens poden situar en una posició valenta o tot el contrari, ens pot portar a la pràctica desaparició com a entitat amb una certa capacitat d’acció i influència.

La Ley de Colegios Profesionales que sembla que s’ha d’aprovar cada Consell de Ministres des de fa temps, però que de moment encara no està vigent, és un gran repte i una gran amenaça per a tots els col·legis, principalment els considerats “autonòmics”. Es tracta d’una llei que limita molt les competències dels col·legis professionals independents, tot vehiculant una major i més gran dependència dels Consejos Superiores, de manera que podríem quedar igual que abans. Fins hi tot el Consejo Superior ha d’aprovar els pressupostos dels col·legis independents que hi hagi, i poden cessar a membres d’una Junta de Govern. Aquesta llei també limitarà l’import de les quotes que paguen els col·legiats. Aquest fet no ens afecta a nosaltres perquè tenim unes quotes extraordinàriament baixes respecte a la resta de col·legis professionals, però per a alguns col·legis els situa en un punt de no viabilitat.

Per contra, s’està també redactant la Llei de col·legis Professionals de Catalunya, com a resposta a l’estatal i amb l’intent de contrarestar en la mesura del possible. L’actitud del govern Català i del departament del justícia amb els col·legis professionals és totalment diferent a l’estatal. Aquí, sembla que es creu en la validesa i utilitat dels col·legis, en tant que són administració pública i està al servei de la societat com a garant de qualitat i professionalitat.

Altres reptes importants que tenim com a col·legi i en aquest cas més concret nosaltres, la Delegació del col·legi de Geòlegs a Catalunya, és aconseguir una estabilitat pressupostaria que ens costa per la manca d’ingressos, així com una major implicació del nostre col·lectiu.

A banda, tenim el repte de la segregació. Un repte encallat i aturat a l’Administració de l’Estat, en aquest cas el Ministerio de Medio Ambiente, qui te tota la documentació des de l’abril del 2013, ja fa més de un any i mig, i ni tant sòls ens ha posat cap “però” a res, simplement no ha dit res de res. El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ens ajuda en aquest tema i estem intentant forçar una reunió i un pronunciament al respecte. No és de rebut que un procés que hem seguit fil per randa segons estableix la Llei i que no té cap impediment per part de ningú, que fins hi tot ha estat aprovat en Assemblea del ICOG, estigui encallat tot apunta que per idees polítiques. Possiblement som l’únic col·legi que ha aconseguit un procés de segregació sense cap conflicte amb el col·legi Central existent.

Ja per acabar, sinó l’any vinent encara serem menys que aquest any, voldria tenir unes paraules de record per a dos geòlegs que ens han deixat aquest any.

Al ser el nostre un col·lectiu petit, per sort no tenim gaires baixes per defunció, però aquest any n’hi ha hagut dues i a més han estat de dues persones molt vinculades al col·legi, l’Andrés Pérez Estaun i la Carmina Virgili. La Carmina Virgili va ser nomenada geòloga d’Honor del col·legi de Geòlegs de Catalunya l’any 2004, i l’Andrés geòleg de l’any 2008. En ambdós casos, es tractava de persones professionalment amb un currículum difícil d’aconseguir, però que destacaven per una gran humanitat i humilitat, que et feien sentir a gust al seu costat, fent-te sentir que estaves en el seu nivell, quan possiblement no era així.

Recordo la darrera vegada que van estar els dos al col·legi, va ser en el sopar de Nadal d’ara fa 6 anys, quan l’Andrés va rebre la distinció de geòleg de l’any. Vam poder compartir taula i recordo amb molta tendresa quan vaig acompanyar a la Carmina Virgili per agafar un taxi a la sortida de l’hotel. 

Res més doncs, felicitar-vos a tots les festes de Nadal, desitjant que passeu aquests dies amb les persones que més a gust us fan sentir, i confiant que amb treball i esforç tinguem un 2015 ple d’èxits professionals i benestar personal.

Moltes gràcies a tots

dissabte, 29 de novembre del 2014

DOCUMENT D'ALTERNATIVES DEL TERRITORI I L'URBANISME


A continuació es remet el text que COLGEOCAT ha enviat a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), societat filial de l’ Institut d’Estudis Catalans, amb les aportacions al “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’urbanisme”, i que podeu descarregar-vos a l’enllaç: http://forum.scot.cat/ 

En nom de tot el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya vagi per endavant la nostra felicitació a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), pel “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’ urbanisme”, com a resultat final de tota la gran feina que han portat a terme des del “Fòrum 2012 Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i alternatives”. 

Altrament volem mostrar el nostre més sincer agraïment per la possibilitat de poder participar en aquesta fase final del procés, amb l’aportació de les nostres esmenes i consideracions que a continuació posem a la seva disposició a fi i efecte que considerin oportú la possibilitat d’incorporar-les en el text definitiu.

Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, com a corporació de dret públic que regula l’exercici professional sobre l’aplicació dels coneixements de la geologia i les ciències de la terra, ens hem pres de forma molt rigorosa la nostra col·laboració en l’aportació del nostre punt de vista en les matèries que puguin esdevenir de la nostra especialitat en el desenvolupament conceptual de l’ordenació del territori i l’ urbanisme. Per això, vàrem obrir un procés participatiu amb els nostres col·legiats que tenia per objecte recollir totes aquelles reflexions individuals que un cop analitzades i debatudes constitueixen les consideracions que tot seguit s’exposen.

Vagi per endavant que en conjunt es tracta d’un document de treball no sectari, sí sectorial, sobre geologia i ciències de la terra, amb propostes i alternatives en l’àmbit que ens ocupa, del qual som especialistes, i que ben segur pot aportar nous punts de vista al procés de pensament sobre l’ordenació territorial i l’ urbanisme pel futur a mig i llarg termini del nostre país.

Sobre l’apartat “1 INTRODUCCIÓ”, voldríem fer palès aquells desplegaments que, a partir del darrer paràgraf de la pàg. 3, cal destacar que sota el nostre criteri ja han suposat un avenç per a la protecció de les persones i una millora per l’adequat ordenament territorial fet fins ara. En aquest marc volem destacar: 
  • L’obligatorietat del compliment dels criteris seguretat geotècnica del terreny (CTE-SC) davant la promoció d’infraestructures d’obra civil i edificació. 
  • Els estudis d’avaluació prèvia de la qualitat del sòl per l’ implantació d’activitats industrials, així com la regulació sobre l’estudi i recuperació de sòls contaminats. 
  • La prevenció en l’anàlisi i cartografia de riscos naturals i geològics en la redacció dels plans d’ordenació territorial.
De la pàg. 4, primer paràgraf, us proposem incloure “geòlegs” en “el paper dels professionals – geògrafs, ambientòlegs, advocats, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, enginyers” – que teoritzen en els instruments de gestió del territori.

A nivell d’ INTRODUCCIÓ, volem introduir una reflexió en tant que com a país de petit tamany que som, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics, i en fase de construcció d’Estructures d’Estat en el moment actual; tots plegats, l’administració pública, la iniciativa privada i la ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis consensos per a no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país.

A aquesta decisió s’arriba ocupant la zona del baricentre d’un triangle, amb els vèrtex definits pels criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. A aquesta decisió s’arriba informant de forma absolutament transparent a la ciutadania, però devaluant amb arguments tècnics contundents el valor del concepte NIMBY (Not In My Back Yard), que a partir d’apriorismes i desinformacions estableix que ningú vol assumir els inconvenients d’una decisió estratègica, però tothom vol aprofitar-se dels seus avantatges.
 
Respecte a les 2 LÍNIES ESTRATÈGIQUES entenem que:

En el text sobre “A) Reforçar la funció pública amb una visió estratègica i integral del territori”, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya estem d’acord que l’estratègia de desenvolupament a llarg termini, el full de ruta de l’ordenació del territori i l’ urbanisme del nostre país ha de fixar-se en uns Plans Directors, fruit d’un gran acord amb la ciutadania, amb una temporalització en el temps i en pressupost, que no estiguin sotmeses a criteri del color polític del govern de torn.

En quant a “B) Flexibilitzar els instruments de planificació i gestió territorial”, en el primer paràgraf, volem remarcar que encara es necessita impulsar amb prou fermesa el desenvolupament d’eines de planificació territorial com són les cartografies temàtiques (usos del sòl, geologia, riscos naturals,...)

Respecte a l’apartat “C) Implicar la ciutadania en la presa de decisions i en la seva execució” conformem la seva idoneïtat i volem remarcar la necessitat d’impulsar els processos participatius de democràcia real en la presa de decisions. Per això, cal posar a informació pública els projectes en una fase de la tramitació que realment quedi oberta al debat d’idees i la possibilitat d’esmenes. Per això, també creiem absolutament necessari lluitar clarament contra els “apriorismes” i relatar de forma clara els pros i contres de les actuacions perquè permetin a la ciutadania manifestar-se.

De l’apartat “D) Utilitzar de manera raonable i transparent els recursos públics” volem afegir al final del  primer paràgraf, quarta línia, que “el ritme de creixement de l’època de la bombolla immobiliària i de l’augment del dèficit de les administracions públiques era certament insostenible”. Respecte al tercer paràgraf, sisena línia, quan és diu que “la fallida d’aquest model implica” tècniques de reciclatge de sòl urbà, volem ressenyar que quan aquestes pràctiques recuperen sòls de les ciutats que anteriorment havien tingut antics usos industrials (Poble Nou a Barcelona, Sallent, Els Químics a Girona,...), aquestes pràctiques porten associats, sovint, problemes de contaminació de sòls que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la seva nova qualificació com a ús urbà edificable. Per tant, sí a recuperar sòls industrials per les ciutats, però caldrà avaluar la qualitat del sòl i, si s’escau, iniciar el procés de descontaminació d’aquest sòl.

Finalment, sobre l’apartat “E) Crear nous instruments en els àmbits de l’agricultura, el turisme, el paisatge i l’ urbanisme” volem incidir en el figura dels Geoparcs. Els Geoparcs, com ara el recent anomenat Geoparc del Bages, són elements de territori supracomarcal amb segell de reconeixement de la UNESCO, que persegueix la promoció d’un territori pels seus valors geològics, paisatgístics i ambientals; i que potencia una zona inicialment deprimida econòmicament amb la implantació de les infraestructures necessàries destinades a proveir d’un turisme d’escala sostenible.

divendres, 14 de novembre del 2014

INFORME SOBRE EL PROJECTE CASTOR DEL SÍNDIC DE GREUGES


El Síndic de Greuges de Catalunya va mantenir reunions amb representants d’entitats socials i de col·legis professionals, entre els quals el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, arran de la publicació del Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre. Amb aquest decret s’adopta la renúncia de la concessió del magatzem subterrani de gas Castor, fixant una indemnització per a la companyia Escal UGS de 1.350 milions d’euros que es pagarà a partir del rebut del gas durant els propers 30 anys. 

A partir d’aquestes reunions es van estudiar les possibles vies d’impugnació de la indemnització fixada, apuntant presumptes irregularitats en la gestió, la tramitació i l’execució del projecte, des d’una perspectiva de caràcter tècnic i jurídic. L’objectiu de la comissió tècnica va ser intentar objectivar possibles negligències en l’execució del projecte. L’informe tècnic que aporta el document del Síndic, en el marc de la comissió tècnica, conclou: 

1) Que hi ha seriosos dubtes sobre la validesa del sistema geològic i, consegüentment, del model dinàmic, fonamentalment per la manca d’evidència en la qual s’ha basat Escal UGS, evidències a les quals tampoc no han tingut accés els auditors tècnics del projecte.

2) Que els riscos geològics han estat subestimats, o bé ignorats, i els estudis no s’han portat a terme de forma professional, atès que manca una estimació dels costos associats (econòmics, mediambientals, socials, etc.), sobretot amb relació a la probabilitat d’un terratrèmol catastròfic a la zona a conseqüència del projecte Castor. 

3) Que les recomanacions de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya sobre les bones pràctiques en la injecció de gas tampoc van ser seguides per Escal UGS, SL. 

Els diferents tècnics van apuntar disparitat de criteris pel que fa a l’oportunitat del desmantellament de la planta o la possibilitat que en sigui viable el funcionament en un futur. S’apunta que només els geòlegs petrolífers o els enginyers de magatzem poden determinar la viabilitat o no de la plataforma Castor. Podeu revisar tot l’Informe sobre el Projecte Castor del Síndic de Greuges de Catalunya a l'enllaç: