El ritme de creixement urbanístic en l’època de
la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es reservava
com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement. Aquesta
fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl urbà. Una
d’aquestes és la recuperació de sòls de
les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields),
com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova
qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i
recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de
contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de
preveure els riscos i els costos de la requalificació. En l’àmbit municipal i
de planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica
dels “brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment
en què s’aborden canvis urbanístics.
S’ha definit per l’oficina d’acreditació de
Catalunya el procediment d’aplicació i compliment per a les entitats de control
habilitades o en procés d’habilitació en l’àmbit de la Prevenció de la
contaminació del sòl (EC-SOL) S’han definit 3 subcamps d’habilitació: Subcamp
d’investigació, subcamp d’anàlisi quantitativa de risc i subcamp de
descontaminació. Això permetrà millorar la qualitat dels serveis que els
professionals podran oferir en l’execució de treballs.
Amb la participació activa del Col·legi de
Geòlegs s’han definit els criteris que han de complir els estudis de
caracterització preliminar de la contaminació del subsòl. En aquest sentit s’ha
publicat recentment per les administracions competents el document
“Investigació preliminar de la qualitat del subsòl. Requisits mínims” que serà
d’obligat compliment per les entitats acreditades en l’àmbit de la prevenció de
la contaminació del subsòl. I en aquest sentit, creiem del tot necessari l’exigència
del segell de qualitat i d’assegurança de responsabilitat civil que representa
el visat col·legial per aquests treballs.
15. Protecció davant la problemàtica de la gestió dels
purins.
Un dels principals problemes ambientals que
afecta les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació per nitrats. Una
part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels purins. Per això,
cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les administracions
locals, en tant que més properes al territori haurien de promoure mesures de
protecció en aquells àmbits que tinguin una especial singularitat, per exemple,
fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal fixar la mirada en la protecció
dels recursos propis del territori i en aquesta qüestió els Ajuntaments hi
tenen molt a dir amb la seva implicació en la protecció
16. Pla d’estudi de Geologia en l’ensenyament de la
Secundària i Batxillerat.
Hi ha
necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i tecnològics
bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en
l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà abastir
aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri la
conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del
país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi
ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un
país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure en major
grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i Batxillerat. La
Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari.
Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la seva
promoció.
17. Preservació del patrimoni geològic.
El
patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar.
Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari
d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de
Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que
es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i
contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut
valor nacional i internacional que cal preservar. El problema greu és que hi ha
un inventari molt complet de punts valuosos de patrimoni geològic, però no hi
ha figures de protecció. Amb la qual cosa el Col·legi de Geòlegs de Catalunya
denunciem que molts d'aquests indrets estan greument amenaçats i reclamem una necessària
protecció legal. Els poders
públics han de vetllar amb determinació per la conservació, la promoció i la
divulgació del patrimoni geològic, al mateix nivell que ho fan en la
preservació de la biosfera, dels sistemes ecològics i la regeneració de
l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya. És necessari millorar
els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del
patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat,
i segons les auditories dels llocs amenaçats portar a terme polítiques
públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.
18. Preservació del patrimoni paleontològic.
Durant el passat mes de
març de 2015 el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte
vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa
de les seves característiques i un dels més importants del món. Aquest és un
fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de
tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica, ja que els
fòssils són considerats patrimoni arqueològic, és evident que cal millorar-les
i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància i protecció
física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari millorar
els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del
patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i
mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció
d’aquests béns a Catalunya.