dijous, 30 de novembre del 2017

PROGRAMA ELECTORAL 2017: GESTIÓ DEL TERRITORI I OBRA PÚBLICA



1. Consideració del risc geològic en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal.
  
Si bé el Reglament que desplega la Llei d’Urbanisme ja reconeix que les figures de planejament urbanístic han d’incloure informació referent als riscos geològics, aquest punt de partida és millorable. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació d’un sòl com a urbanitzable per l’existència de risc natural o geològic ha de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Estem parlant d’estalviar nombrosos danys materials i, fins i tot, la pèrdua de vides humanes. Per això, cal eixamplar la concepció de l’anàlisi del risc geològic a inundabilitat, inestabilitat de vessants, allaus, contaminació del sòl, erosió costanera, subsidència i sismicitat. 
  
2. Desenvolupament dels estudis de risc geològic en la planificació territorial.
  
La planificació del nostre territori recomana necessària la presentació d’informes de risc geològic vinculants que incloguin com a mínim tot allò que, de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Seria evident, si no fos que no es compleix sempre, que els límits d’estudi no es poden circumscriure a una divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó a l’àmbit en el qual s’estén el mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...). Aquests informes haurien de venir signats per un tècnic titulat i visats pel seu col·legi professional corresponent. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració (ICGC) la que elabori aquests documents per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals i recomanem que només assumeixi un paper de validació i control de qualitat d’aquests informes.

 3. Major inversió, rigor i control en els estudis  geològics i geotècnics per a projectes, serveis i obres públiques.
  
A gener del 2005 es va produir l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Metro de Barcelona, en el barri del Carmel. Les investigacions posteriors van determinar que la zona afectada no formava part del projecte inicial i que no s’hi havien encarregat els estudis geotècnics suficients. Catalunya no es pot tornar a permetre un accident d’aquestes característiques. És necessari que s’inverteixin els recursos econòmics suficients per estudiar amb prou detall els projectes, serveis i obres públiques en la fase informativa o de redacció de projecte. Aquest fet es justifica en tant que per cada 1 euro que no s’inverteix en aquestes fases, després té una repercussió que es multiplica per 50 en l’execució de l'obra. Els estudis geològics i geotècnics que es lliuren en les fases d’estudi i de redacció de projecte són de vital importància per acotar millor les sempre complexes incerteses associades al terreny i per controlar les desviacions pressupostàries finals. 

4. Repensar l’adjudicació d’obres i serveis públics.
  
És una evidència avui i ara que l’adjudicació d’obres i serveis públics segueix sent una font de males praxis que alimenten un sistema malalt. L’adjudicació pública és un dels problemes sistèmics a tots els nivells de la funció pública; un dels problemes sobre el qual cau la sospita de la corrupció, el clientelisme i la malversació de diners públics. D’entrada, per qualsevol inversió d’infraestructura pública, no té sentit que no es faci una anàlisi prèvia exhaustiva i en aquest ordre de; la seva conveniència econòmica, estratègica, social i territorial; de la complexitat tècnica en la fase constructiva; dels costos d’explotació i manteniment; i finalment, del retorn econòmic real a la ciutadania.Com a Col·legi de Geòlegs de Catalunya, tal com s’exposa en l’apartat 3, no podem acceptar que moltes de les desviacions pressupostàries de les obres vinguin reclamades per un desconeixement del subsòl, i per això demanem repensar el procés d’adjudicació d’obra pública.En aquesta línia es proposa que les valoracions i puntuacions de les ofertes que es presenten tinguin molt més en compte la proposta tècnica (sobre un 80%), amb una exposició detallada de l’experiència i expertesa dels professionals participants en les ofertes presentades; així com dels mitjans materials disponibles i les millores proposades respecte al desenvolupament del projecte. Entenem que les propostes tècniques han de ser millor avaluades i hauran de prevaldre sempre per damunt de l’oferta econòmica (sobre un 20%). Per tot això demanem també descartar les adjudicacions per subhasta.Els licitadors que es considerin preparats per dur a terme un contracte públic han de saber que els projectes d’obres i serveis estaran tancats econòmicament al preu de licitació i no serà possible, en cap cas, modificar els costos de construcció o explotació. Si més no, pensem que hauria de ser objecte de penalització greu presentar desviacions posteriors per damunt dels preus de licitació. Les desviacions pressupostàries haurien d’assumir-se per l’empresa adjudicatària i quedar absorbits en els costos de construcció i explotació sense cap exempció. 

 5. Presència de tècnics especialistes en estudis geotècnics. 

Des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació i de la Llei del Sòl, es fa necessari que en el Departament de Territori i Sostenibilitat, en les Direccions Generals, Regidories i Empreses Públiques amb lligams amb l’edificació i habitatges, es disposi del nombre adequat d’especialistes en estudis geotècnics per elaborar normatives tècniques, controlar la qualitat dels estudis geotècnics, interpretar adequadament els resultats en la fase de moviment de terres, incorporar les últimes tecnologies, etc. 
  
6. Reflexions sobre l’Avantprojecte de Llei del Territori. 

El passat 12 de juliol es va fer arribar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme les reflexions globals sobre l’anàlisi de l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Territori, en aquells àmbits que entren dins les nostres atribucions professionals d’acord amb l’article 21 del RD 1378/2001:

·           L’Avantprojecte de Llei no legisla prou els temes referents al subsòl. Entendre i gestionar el territori té sentit quan també inclou el subsòl i les problemàtiques que li són associades: Els recursos naturals i energètics; els usos i aprofitaments subterranis; la vulnerabilitat de les masses d’aigua subterrània; o els problemes geoantròpics derivats de l’ocupació humana del territori.

·           Cal tractar la Qualitat del Sòl per determinar el seu ús, ocupació i limitacions. Segons la nostra opinió caldria incorporar en, els Drets de les persones propietàries (Art.46), valoracions prèvies de caràcter geotècnic, de qualitat fisico-química i contaminació de sòls, o de risc geològic per garantir la seguretat de les persones. De la mateixa forma, en les Obligacions de les persones (Art.47) cal incorporar les obligacions dels propietaris en matèria de descontaminació d’un terreny.  

·           Sobre els riscos geològics l’Avantprojecte ha de mantenir, actualitzar i millorar els reglaments actuals sobre la gestió i la planificació dels riscos geològics: L’article 29 (Directrius generals de planificació); l’article 31 (Directrius per a la planificació dels espais oberts); l’article 35 (Espais Oberts); l’article 108 (Plànols) entre d’altres, requereixen referències més clares per l’aplicació de les mesures que tenen en compte el risc geològic en la planificació. 

·           Quant a la defensa i la protecció del Patrimoni Geològic el document no recull cap mesura a ressenyar, tal com sí es recull actualment a la Llei d’Urbanisme.    

dimarts, 14 de novembre del 2017

ELS SÒLS CONTAMINATS DE FLIX. PASSAT, PRESENT I FUTUR

La població de Flix fa més d’un segle que té una indústria química molt potent, activitat de la qual no ha estat innòcua pel medi ambient provocant afeccions als sòls i a les aigües. Amb els anys s’han anat acumulant llots altament contaminats els quals tenien el risc d’acabar passant a l’aigua i fluint aigües avall afectant captacions d’abastament, zones de reg i l’important parc Natural del Delta de l’Ebre. Actualment s’estan realitzant obres per netejar part d’aquests llots continguts. Per fer-ho, s’han realitzat prèviament a la descontaminació, múltiples estudis geològics, hidrogeològics i hidroquímics que permetien obtenir el màxim d’informació precisa sobre l’estat de contaminació del moment.

La contaminació de sòls i aigües cada vegada és més comú, ja sigui per contaminats provinents d’indústries químiques com de purins o d’altres punts que poden generar focus de contaminació. Aquest augment dels expedients de contaminació no és perquè cada vegada n’hi hagi més sinó perquè cada vegada s’és més sensible amb aquest tema i la normativa està més acotada. És per això que actualment els informes hidrogeològics i els expedients de sòls contaminants i descontaminació van en augment. El cas concret de Flix n’és un gran exemple, ja que s’han recollit dades durant molts anys. Aquest fet permet veure l’evolució de les diferents mesures emprades per pal·liar els danys que els contaminats produeixen al medi ambient i a les persones exposades. La realització d’estudis hidrogeològics és del tot imprescindible per detectar el focus de contaminació i poder actuar amb més eficàcia  per evitar danys majors en un futur.


1. PASSAT


Els estudis hidrogeològics realitzats, tant en les aigües com en els sediments del riu Ebre, ens donen evidències del fet que les indústries, que han funcionat durant més d’un segle, han generat una quantitat molt alta de materials contaminats. La primera alerta destacable va ser la mort per intoxicació per mercuri de prop de 4.000 peixos al riu Ebre a Ascó durant el 2001. A partir d’aquí, el 2003, es van detectar grans quantitats de llots altament contaminats al marge dret de l’embassament de Flix.

Aquest va ser l’inici d’un procés de canvis que encara ara està present en la vida dels habitants de Flix. Els materials contaminats dels sòls i les aigües del pantà són molt variats: compostos organoclorats, compostos orgànics no clorats, elements radioactius i metalls pesants com el mercuri, el cadmi, el plom entre altres. Part d’aquests residus tòxics es van abocar directament al riu Ebre. Altres es van dipositar en els propis terrenys industrials. 


2. PRESENT


La conclusió que se’n va extreure de tots els estudis realitzats a Flix apuntava que la quantitat de metalls dipositats al pantà era molt elevada i representava un perill potencial de contaminació aigües avall. Per aquest motiu, es va engegar un projecte de descontaminació del pantà en vàries fases i que actualment encara està en marxa.

El marc jurídic d’aquest projecte de descontaminació, i el d'altres projectes a la resta del territori és el RD 140/2003 i el RD 9/2005. El  Real Decret de 2003 fa referència als criteris sanitaris que han de complir les aigües aptes per al consum humà. El Real Decret del 2005 té com a objectiu establir una relació d’activitats susceptibles de causar contaminació dels sòls i adoptar criteris per declarar quins sòls estan contaminats i quines són les accions que s’han de realitzar quan un sòl es considera contaminat. Aquestes dues regulacions són les que bàsicament emparen els nostres rius i sòls de l’excés de contaminants produïts per les indústries.

3. FUTUR


El que queda per fer a Flix és l'última fase de descontaminació dels llots tòxics que han quedat al fons. Quan s’hagi executat el pla de descontaminació dels fangs es procedirà al desmantellament de les instal·lacions i el tancament de l’abocador on s’estan emmagatzemant els residus amb la seva restauració per terrasses. Tot i el gran esforç per descontaminar el riu Ebre, s’ha de preveure que, un cop es desmantellin les indústries causants de la contaminació, s’hauran de realitzar nous projectes de descontaminació de sòls. Flix és un exemple complex dels plans de descontaminació que es realitzen en diverses dècades i que ha afectat al medi ambient i a la salut de les persones.

Aquest tipus de projectes han anat en augment arran de la normativa que obliga a conèixer l’estat del sòl i a l’aigua per a unes determinades activitats industrials. Les  administracions responsables com l’Agència Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en aigües, l’Agència de Residus de Catalunya en sòls tutelen aquests estudis i en alguns casos també els promouen amb l’ajuda dels serveis cientificotècnics com el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

4. CONCLUSIONS


Els sòls i les aigües subterrànies s’han convertit en objecte prioritari d’estudi, coneixement i control, prevenció i si s’escau descontaminació per a les activitats on es manipulen substàncies perilloses amb risc de repercussió ambiental. Normatives com la Directiva d’Emissions industrials han contribuït, encara més, a sensibilitzar el món de la indústria.

Els requeriments de qualitat dels estudis ambientals del subsòl han anat evolucionant de forma substancial en els darrers anys. L’evolució ha anat en diferents sentits d’una banda en el nivell de formació i capacitació dels tècnics, de l’altra en l’exigència de protocols i procediments de treball específics per cadascuna de les fases de treball i finalment de la cada vegada més complexa les actuacions de descontaminació.

Els geòlegs i professionals de les Ciències de la Terra tenim un paper predominant perquè les generacions futures puguin gaudir d’un sòl i d’unes aigües subterrànies amb millor qualitat i seguretat per a tothom.


COMISSIÓ TÈCNICA DE L'AIGUA del COLGEOCAT
Novembre 2017