Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COLGEOCAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COLGEOCAT. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de novembre del 2017

ELS SÒLS CONTAMINATS DE FLIX. PASSAT, PRESENT I FUTUR

La població de Flix fa més d’un segle que té una indústria química molt potent, activitat de la qual no ha estat innòcua pel medi ambient provocant afeccions als sòls i a les aigües. Amb els anys s’han anat acumulant llots altament contaminats els quals tenien el risc d’acabar passant a l’aigua i fluint aigües avall afectant captacions d’abastament, zones de reg i l’important parc Natural del Delta de l’Ebre. Actualment s’estan realitzant obres per netejar part d’aquests llots continguts. Per fer-ho, s’han realitzat prèviament a la descontaminació, múltiples estudis geològics, hidrogeològics i hidroquímics que permetien obtenir el màxim d’informació precisa sobre l’estat de contaminació del moment.

La contaminació de sòls i aigües cada vegada és més comú, ja sigui per contaminats provinents d’indústries químiques com de purins o d’altres punts que poden generar focus de contaminació. Aquest augment dels expedients de contaminació no és perquè cada vegada n’hi hagi més sinó perquè cada vegada s’és més sensible amb aquest tema i la normativa està més acotada. És per això que actualment els informes hidrogeològics i els expedients de sòls contaminants i descontaminació van en augment. El cas concret de Flix n’és un gran exemple, ja que s’han recollit dades durant molts anys. Aquest fet permet veure l’evolució de les diferents mesures emprades per pal·liar els danys que els contaminats produeixen al medi ambient i a les persones exposades. La realització d’estudis hidrogeològics és del tot imprescindible per detectar el focus de contaminació i poder actuar amb més eficàcia  per evitar danys majors en un futur.


1. PASSAT


Els estudis hidrogeològics realitzats, tant en les aigües com en els sediments del riu Ebre, ens donen evidències del fet que les indústries, que han funcionat durant més d’un segle, han generat una quantitat molt alta de materials contaminats. La primera alerta destacable va ser la mort per intoxicació per mercuri de prop de 4.000 peixos al riu Ebre a Ascó durant el 2001. A partir d’aquí, el 2003, es van detectar grans quantitats de llots altament contaminats al marge dret de l’embassament de Flix.

Aquest va ser l’inici d’un procés de canvis que encara ara està present en la vida dels habitants de Flix. Els materials contaminats dels sòls i les aigües del pantà són molt variats: compostos organoclorats, compostos orgànics no clorats, elements radioactius i metalls pesants com el mercuri, el cadmi, el plom entre altres. Part d’aquests residus tòxics es van abocar directament al riu Ebre. Altres es van dipositar en els propis terrenys industrials. 


2. PRESENT


La conclusió que se’n va extreure de tots els estudis realitzats a Flix apuntava que la quantitat de metalls dipositats al pantà era molt elevada i representava un perill potencial de contaminació aigües avall. Per aquest motiu, es va engegar un projecte de descontaminació del pantà en vàries fases i que actualment encara està en marxa.

El marc jurídic d’aquest projecte de descontaminació, i el d'altres projectes a la resta del territori és el RD 140/2003 i el RD 9/2005. El  Real Decret de 2003 fa referència als criteris sanitaris que han de complir les aigües aptes per al consum humà. El Real Decret del 2005 té com a objectiu establir una relació d’activitats susceptibles de causar contaminació dels sòls i adoptar criteris per declarar quins sòls estan contaminats i quines són les accions que s’han de realitzar quan un sòl es considera contaminat. Aquestes dues regulacions són les que bàsicament emparen els nostres rius i sòls de l’excés de contaminants produïts per les indústries.

3. FUTUR


El que queda per fer a Flix és l'última fase de descontaminació dels llots tòxics que han quedat al fons. Quan s’hagi executat el pla de descontaminació dels fangs es procedirà al desmantellament de les instal·lacions i el tancament de l’abocador on s’estan emmagatzemant els residus amb la seva restauració per terrasses. Tot i el gran esforç per descontaminar el riu Ebre, s’ha de preveure que, un cop es desmantellin les indústries causants de la contaminació, s’hauran de realitzar nous projectes de descontaminació de sòls. Flix és un exemple complex dels plans de descontaminació que es realitzen en diverses dècades i que ha afectat al medi ambient i a la salut de les persones.

Aquest tipus de projectes han anat en augment arran de la normativa que obliga a conèixer l’estat del sòl i a l’aigua per a unes determinades activitats industrials. Les  administracions responsables com l’Agència Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en aigües, l’Agència de Residus de Catalunya en sòls tutelen aquests estudis i en alguns casos també els promouen amb l’ajuda dels serveis cientificotècnics com el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

4. CONCLUSIONS


Els sòls i les aigües subterrànies s’han convertit en objecte prioritari d’estudi, coneixement i control, prevenció i si s’escau descontaminació per a les activitats on es manipulen substàncies perilloses amb risc de repercussió ambiental. Normatives com la Directiva d’Emissions industrials han contribuït, encara més, a sensibilitzar el món de la indústria.

Els requeriments de qualitat dels estudis ambientals del subsòl han anat evolucionant de forma substancial en els darrers anys. L’evolució ha anat en diferents sentits d’una banda en el nivell de formació i capacitació dels tècnics, de l’altra en l’exigència de protocols i procediments de treball específics per cadascuna de les fases de treball i finalment de la cada vegada més complexa les actuacions de descontaminació.

Els geòlegs i professionals de les Ciències de la Terra tenim un paper predominant perquè les generacions futures puguin gaudir d’un sòl i d’unes aigües subterrànies amb millor qualitat i seguretat per a tothom.


COMISSIÓ TÈCNICA DE L'AIGUA del COLGEOCAT
Novembre 2017

dimarts, 7 d’octubre del 2014

MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL•LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS TÈCNICS


Els col·legis i associacions professionals desenvolupen una labor en favor de la societat i els ciutadans de gran importància en tant que regulen l’activitat dels professionals, ordenen l’exercici de les respectives professions, verifiquen el compliment dels requisits legals aplicables, actuen disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats i associats.

Un dels mecanismes de major efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals tècnics és el visat o certificat d’actuació professional, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna garantia d’integritat, habilitació, cobertura de responsabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació.

La validació dels treballs professionals mitjançant el visat o certificat d’actuació professional no suposa un cost significatiu dins el global de l’encàrrec al professional i en qualsevol cas es subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos efectivament incorreguts en la seva realització.

Per al professional, sotmetre’s a la validació per part d’una entitat com són els col·legis o associacions professionals, és un clar element de diferenciació vers els seus competidors, que li permet demostrar de manera certificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat del seu treball. 

En base a aquests criteris 23 col·legis i associacions professionals, incloent-hi COLGEOCAT, han dut a terme de manera coordinada la creació d’una campanya adreçada a la societat, les administracions locals, autonòmiques i estatals, i també als professionals, per explicar detalladament els valors abans exposats i sensibilitzar-los sobre els importants avantatges que els comporten i a un cost molt baix. 

Han presentat a la Generalitat de Catalunya la iniciativa, la qual ha merescut el seu total recolzament, el qual agraeixen de manera expressa. Proposen a la societat, les administracions i els professionals que apostin per la labor de validació per part dels col·legis/associacions dels treballs dels professionals com una veritable garantia de professionalitat, de revisió documental, de cobertura de responsabilitat, de mediació, així com de prevenció de l’intrusisme i les males praxis en defensa dels ciutadans. 

Els col·legis i associacions professionals vetllen perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat en relació a l’exercici professional, garanteixen el compliment de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió que ordenen i representen i impulsen la promoció i el desenvolupament professional en benefici de la societat.

Per aquest motiu i davant la progressiva liberalització del mercat, defensen la figura del professional competent i el dret de la societat de contractar amb garanties un tècnic competent i competitiu, que tingui la formació adequada i l’habilitació necessària per dur a terme l’encàrrec professional. 

CONTRACTAR UN PROFESSIONAL COL·LEGIAT QUE VISA ELS SEUS TREBALLS DÓNA MÉS GARANTIA DE PROFESSIONALITAT I QUALITAT.
 

dimarts, 15 de juliol del 2014

UB / UAB LÍNIES MESTRES DE COL·LABORACIÓ


  • Activar mecanismes bidireccionals de comunicació permanent UB / UAB – COLGEOCAT. Aquests mecanismes hauran de servir per informar de les activitats entre les parts que puguin ser d’interès (borsa de treball, conferències, activitats,...).
  • Es sol·licita autorització a UB i UAB per ocupar algun espai físic dels panells del vestíbul, on s’actualitzaran les informacions del COLGEOCAT. 
  • Potenciar el suport i l’acompanyament als estudiants en base a la promoció de campanyes d’altes de “carnets joves” a partir de taules informatives. L’èxit de les darreres campanyes en la UB i UAB recomana estendre altres campanyes proactives de captació.
  • Formació en llengües estrangeres. COLGEOCAT està enllestint cursos presencials intensius(4h/dia) i temporalitzats (6h/setmana) d’anglès orientat tècnic, geològic i comercial per grups de 12 persones. Es llançarà també per altres idiomes segons la demanda. Aquests cursos seran oberts a professionals i alumnes de UB i UAB.
  • Complementar la formació en idiomes a partir de taules rodones de conversa en anglès amb especialistes internacionals. En aquest cas serà la Facultat de Geologia qui proposarà ponent i ho coordinarà, tot i que es podrà fer a les dependències del COLGEOCAT per afavorir la participació dels alumnes i professorat.
  • Respecte als estudiants de 3er i 4rt, “carnets joves”, de COLGEOCAT:
    • Es sol·licita els procediments de contractació en pràctiques per traslladar la informació a les empreses i per dur a terme diversos projectes directament en la seu col·legial.
    • Proposa la difusió dels millors treballs de recerca de cada promoció per publicitar-los i penjar-los a la Web i Blog del COLGEOCAT. Serà la UB / UAB que els farà arribar al COLGEOCAT.
    • COLGEOCAT farà propostes de treballs de recerca que puguin ser d’interès en la geologia professional. Caldrà coordinar entre COLGEOCAT i UB / UAB el calendari per a que les propostes siguin adjudicables a estudiants.
  • Activar cursos en col·laboració UB / UAB – COLGEOCAT, més una altra administració (ACA, Departament de Territori i Sostenibilitat, ICGC,...).
  • COLGEOCAT organitzarà trobades específiques tipus “Cafès de Colgeocat” per a explicar als alumnes de 3r i 4rt les sortides professionals actuals.
  • Fixar els acords que puguin esdevenir en un conveni de col·laboració UB / UAB – COLGEOCAT i efectuar un seguiment temporal de l’evolució.

dijous, 5 de juny del 2014

CONTRACRÒNICA DEL SOPAR DE TARRAGONA



Doncs sí. Tal i com diu la crònica oficial va venir el bo i millor de la geologia de Tarragona al sopar del Colgeocat del passat dimarts al restaurant de l’Hotel Ciutat de Tarragona. S’hi van aplegar amics geòlegs de Tortosa, Ulldecona, Altafulla, Cambrils i ... de Sidney. 

L’esperit de molts de nosaltres, quan vàrem començar la carrera, es va personalitzar en la figura del nostre company en Pau Arévalo. Amb un màster en enginyeria geològica i geotècnia fet a Sidney ens va deixar bocabadats explicant-nos la seva experiència professional treballant aquests anys per Kènia, Sudan del Sud, Singapur, Vietnam, Borneo, entre molts d’altres. Especial rellevància en aquest darrer indret té el fet que, per ser l’únic del país va ser anomenat representant espanyol del consolat a l’illa.
  
Altre punt àlgid del sopar van ser les postres que, per si no ho sabíeu, ens van servir majoritàriament una “mamadeta” de Tarragona. No us porteu a engany companys. Es tracta d’una deliciosa escuma de Chartreuse amb xarrup de llimona a sota. Boníssim, però no va ser el “final feliç” que algú s’esperava.
  
I parlant del projecte Castor, una anècdota molt interessant. Us podem fer una confessió. El famós informe de la Schell que descarta el dipòsit de gas del projecte d’en Florentino, informe que tothom esmenta i ningú a vist, existeix. Un dels assistents al sopar en té un exemplar. Però no ens demaneu qui és que el té. El que es diu als sopars del Colgeocat, queda en els sopars del Colgeocat.
 

dissabte, 10 de maig del 2014

PRESENTACIÓ D'ESMENES A L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE COL·LEGIS PROFESSIONALS.

El president de l’Associació Intercol·legial de Catalunya, Oriol Rusca, ha lliurat als senadors del Partit Popular, promotors de l’Avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals, les Al·legacions presentades per la Intercol·legial durant el tràmit d’audiència obert al seu dia pel Consell d’Estat. Crida l’atenció l’afectació de les competències de les Comunitats Autònomes, i en concret de la Generalitat de Catalunya, que es desprèn d’aquest Avantprojecte.

Durant la reunió del passat 7 de maig el president de l’Associació ha traslladat la preocupació de les corporacions professionals de Catalunya pel contingut de l’Avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals que el Consell de Ministres va aprovar el passat 2 d’agost i en el qual s’esdevindrà una clara tendència recentralitzadora i jeràrquica en la dinàmica de gestió i control entre els Consells Superiors de Col·legis Professionals i els Col·legis que els conformen; així com del caràcter intervencionista en matèria de finançament dels col·legis professionals, en detriment de l’autonomia col·legial.

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual en forma part el COLGEOCAT, i que representa més de 100 col·legis professionals i consells de col·legis catalans, es va constituir el 2011 amb la voluntat de reforçar la projecció socials dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin.


dilluns, 14 d’abril del 2014

COLGEOCAT PARTICIPA A L'ASSEMBLEA DE L'ICOG


El passat dissabte 12 d’abril es va celebrar l’Assemblea General Ordinària anual a l’ICOG.
Per part de la Delegació de Catalunya hi van assistir en Ramon Pérez en qualitat de President i en Xavier Cuello com a Vicepresident. L'Assemblea es va desenvolupar seguint la convocatòria i aprovant-se tots els punts de l’ordre del dia. 
Destaca el dèficit generat per la suma de l'ICOG i les seves Delegacions, que en total ascendeix a 231.000 €, el 18 % del qual correspon a la Delegació de Catalunya.
El President del COLGEOCAT va exposar la gestió de la Delegació el darrer any i els projectes en curs per a l’any 2014. Entre les propostes que va fer a l’Assemblea, destaca la demanda de modificar el sistema electoral de les Delegacions i de l’ICOG, introduint el vot electrònic i així aconseguir una major participació del col·lectiu en aquests processos. La proposta va ser acceptada i s’estudiarà quin és el millor sistema per fer-la efectiva.
Des del COLGEOCAT continuarem treballant en benefici del col·lectiu i la professió.