PROGRAMA ELECTORAL 2017: RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS.

7. Exploració i explotació de recursos naturals i energètics.

 Catalunya és un país petit, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya considerem que tots plegats, administració pública, iniciativa privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis acords per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i economia sostenible. 

8. Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”. 

En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient per a l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per mètodes convencionals. 

9. Geotèrmia. L’aposta per una energia renovable. 

La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament d'energia. Tot i això, cada vegada està prenent més importància, especialment la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor geotèrmiques. 

10. Els magatzems soterranis. Diversitat de necessitats i usos. 

Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mitjà termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO₂, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.

CONCLUSIONS DE LA SESSIÓ DE TREBALL SOBRE ENERGIA I RECURSOS GEOLÒGICS

En l’actualitat estem en una fase de transició, des de la carbonització a l’electrificació. El bastiment d’energia al mon encara segueix sent en un 80% a partir de recursos fòssils i es preveu en els pròxims deu anys encara representi un 70% del mix energètic mundial.

Malgrat les previsions que auguraven que el petroli s’acabaria, avui hi ha abundància de combustibles fòssils superant l’oferta a la demanda. La diversificació energètica, l’augment de l’eficiència i la menor demanda provocada per la crisi són algunes de les causes d’aquest fet.

Pel que fa al nostre país es desconeixen els recursos geològics (hidrocarburs) disponibles a Catalunya. Catalunya presenta un dèficit fefaent en exploració i investigació i caldria fer estudis en aquest sentit i anar  actualitzant-los periòdicament. El model a seguir seria el del USGS (United States Geological Survey). Per citar un exemple encoratjador, les tècniques d’investigació actuals permeten detectar dipòsits d’hidrocarburs “off shore” en aigües pregones a la Mediterrània (sota les sals messinianes) i aquesta és una possibilitat real de recursos per a Catalunya vistes les recents experiències en altres llocs anàlegs (recents troballes gegants de gas a Israel i Egipte). Una exploració adequada representa un volum d’inversions important. El mercat pot marcar la idoneïtat o no d’extreure els recursos però la societat ha de conèixer quin patrimoni s’amaga al subsòl.

Catalunya no disposa d’entitats administratives especialistes en la investigació del petroli. Aquest fet desmotiva a aprofundir en aquests coneixements i els científics i tècnics que es formen a les nostres universitats acaben per marxar a treballar a l’estranger. Seria convenient disposar d’una entitat de referència, d’un Institut Català del Petroli. Pel que fa a la disponibilitat tècnica s’han desmantellat totes les empreses de l’estat que podien fer perforacions a alta fondària. Els tècnics i operaris experts en aquestes tècniques ja no treballen al país.

Les vocacions tècniques i científiques estan perdent pes específic en la societat i el descrèdit dels tècnics provoca l’aflorament de plataformes contràries a qualsevol projecte de desenvolupament. L’oposició als projectes és un fet, en ocasions, un obstacle a vèncer (freqüentment subjectiu, on els raonaments no tenen res a fer sobre les creences). L’efecte NIMBY és fruit de la desconfiança i és un problema que cal solucionar pel desenvolupament futur del país. Cal incidir en fer pedagogia per fer entendre a polítics i societat civil de la necessitat d’aquells projectes que siguin raonables i estratègics per el país. Així mateix cal agafar consciència de les repercussions tant de l’exploració com de l’explotació. La legislació actual pot afavorir una certa continuïtat, des de l’exploració prèvia a una explotació posterior malgrat que els recursos pertanyin al domini públic.

Es imprescindible analitzar els costos econòmics i els riscos de tot el tramat del cicle de l’energia (filera), des de la font, extracció, transport, distribució, fins el consumidor. Cal conèixer els costós reals. És necessari prendre consciència de quin és el camí entre la font energètica i la seva utilització.

Pel que fa a la distribució cal una regulació del mercat petrolier, que com a tal també és un mercat financer. Avui el mercat petrolier a Espanya encara es pot considerar “de facto” un monopoli. La tributació dels productes petroliers supera el 50%. És molt elevada. En el cas del biocombustible és paradoxal. Un litre de biodiesel, obtingut del reciclatge d’olis vegetals, tributa més que 1 litre de gasoil d’origen fòssil.

El mon de l’energia és transversal. L’energia que serveix per abastir la població te orígens diversos: fòssil, nuclear i renovable. Estem en un sistema global. És necessari incardinar les energies renovables en l’estructura productiva i en aquest sentit els recursos geotèrmics ofereixen una font renovable i néta de primer ordre. Per exemple, Alemanya aposta de forma molt forta per les renovables, incloent la geotèrmica, havent tallat qualsevol desenvolupament de les nuclears a partir de l’accident de Fukushima. En uns anys és d’esperar que es generi un coneixement important i que el puguin posar en valor.

El recurs geotèrmic és important a Catalunya, sobretot a les depressions neògenes on les temperatures assoleixen valors superiors als 150ºC a profunditats assequibles. Però l’actual legislació -Llei de Mines,1973- indueix una forta problemàtica entre l’explotació de les aigües termals i els aprofitaments energètics que caldrà revisar a curt termini. L’Administració Pública ha dur a terme les investigacions prèvies i oferir-les a la iniciativa privada perquè aposti per a futures inversions donat l’elevat risc inicial que es dona en el desenvolupament de jaciments geotèrmics.  Cal un Pla Director on les primeres inversions vagin a càrrec de l’Administració. D’altra banda, la geotèrmia somera, disponible a tot el territori, també necessita un recolzament per assolir el grau de desenvolupament existent en altres països del nostre entorn.

L’horitzó apunta cap a tècniques d’emmagatzematge de romanents d’energia. Falta investigació en els temes d’emmagatzematge, mentre que les tecnologies d’exploració és troben en un estadi més madur l’emmagatzematge necessita encara desenvolupament científic i tècnic, tot i que les preses reversibles han demostrat que l’emmagatzematge d’energia és un fet i que pot ser força econòmic i rendible. L’experiència amb l’energia sobrant de les nuclears ha estat clara en aquest sentit.

Qualsevol canvi ha d’anar enfocat als mercats. També en el camp de la recerca i inversió. Hi ha una caiguda molt important de les inversions en R+D que es traspassa de les empreses públiques al sector privat, i que només s’enfoquen sota interessos de mercat.

La xarxa de distribució elèctrica a Catalunya és bona. De cada 4 interconnexions energètiques de España amb Europa, 3 estan al nostre país. Tot i això hi ha marge per millorar els enllaços i la xarxa de distribució energètica entre Catalunya i l’exterior. Tenim bones infraestructures energètiques però ens cal tenir el comandament. Hi ha els “Dispatching Centers” construïts però no són funcionals. Qualsevol iniciativa que afecti a la xarxa elèctrica de Catalunya s’ha d’integrar a nivell europeu en un marc de regulació global. En l’actualitat el dèficit tarifari de les elèctriques és Deute Públic amb la garantia dels consumidors. A la tarifa d’accés hi entra tot. Hi ha que millorar la regulació de les elèctriques. El control hauria de passar des de l’Executiu al Parlament.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE - CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA -

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya considera una obligació i una responsabilitat la divulgació a la societat d’aquells aspectes que en són de la seva especialitat. Aquesta tasca de divulgació ha de ser planera, entenedora, sense apriorismes, en tot allò que són aspectes estrictament tècnics i sempre mirant d’ocupar una posició equidistant, sense posicionar-se més enllà.

Per això, de la mateixa manera que a finals de febrer COLGEOCAT va convidar a l’empresa Escal UGS a donar totes les explicacions que considerés adients en referència al projecte Castor de dipòsit de gas subterrani, el passat dia 25 de juny es va presentar el llibre CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA, del periodista Jordi Marsal, que va comptar amb l’assessorament tècnic del Doctor en Geologia de la UB, en Josep Giner.

Aquest acte interessantíssim va coincidir en el dia amb l’anunci oficial de la renúncia d’ACS a la concessió del dipòsit de gas subterrani Castor.

En la primera part de la presentació en Jordi Marsal va fer una exposició del marc financer i polític en el qual es va concebre el projecte. A l’any 2007, en plena bombolla immobiliària, el consum de gas per part de les empreses ceràmiques del llevant mediterrani, amb unes previsions de consum de gas en alça i en un lògica de país on qualsevol obra faraònica era possible, quedava assegurat amb aquest projecte el subministrament de gas al hivern i l’emmagatzematge a millor preu a l’estiu. Un projecte transversal que es trasllada per tots els despatxos socialistes i populars del Ministeri d’Indústria i que amb 42 permisos al damunt, en cap d’ells se li sol·licita de forma vinculant un estudi sismològic i de risc geològic. Escal UGS compta amb un capital participat en un 66% per ACS i un 33% per l’empresa canadenca Eurogas Corporation. L’acord de concessió de l’Estat contemplava que Enagàs adquiria la meitat de la participació d’ACS en tant que es posés en marxa tot el sistema. Dins la participació d’ACS personatges tant importants de l’oligarquia espanyola com Florentino Pérez, la família March, els “Albertos” Alcocer i Cortina, Miquel Fluxà i Miquel Roca.

La segona part de la presentació a càrrec del Doctor Josep Giner, amb 32 anys d’experiència en l’exploració i explotació de petroli, va girar entorn als dubtes que li plantejava el model geològic i el model dinàmic de funcionament del dipòsit Castor, presentat en el projecte per d’Escal UGS. Els canadencs inicialment havien previst el projecte per la recuperació del petroli que havia quedat en els àtics de la formació. Un camp de petroli abandonat des de fa 25 anys per la Schell, sense cap persona en actiu amb prou coneixement del funcionament d’aquell sistema. Escal UGS emplea les dades base dels informes que s’havien lliurat al Ministeri en el moment del seu tancament, amb una interpretació respecte a les previsions de porositat estructural del 20-25% sobre un model geològic de cavitats càrstiques, quan en realitat la major part de la formació és de calcàries fracturades.

A partir d’injeccions de gas matalàs en un volum de 8 milions de m³ per dia, el gas es mou per dins de la roca calcària, fins a les esquerdes plenes de petroli pesant fent-lo desplaçar amb gran dificultat, i provocant entrar tot el sistema en sobrepressió. A partir d’aquí, segons en Giner, es desestabilitzaria tota l’estructura de la zona i es desencadenen fins a 500 sismes a la regió.

Com a conclusió, es podria deduir a partir de les paraules dels ponents que un cop més les decisions financeres o polítiques haurien condicionat una solució tècnica, quan el procediment natural hauria de ser al inrevés, que uns resultats tècnics obrissin el camí per una decisió política i una inversió econòmica.