dimecres, 21 de desembre del 2016

EL PAPER DELS GEÒLEGS EN EL PACTE NACIONAL PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE CATALUNYA




El dia 12 de desembre COLGEOCAT va assistir a la sessió de retorn del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Aquest Pacte Nacional és una proposta de concertació entre entitats socials, empresarials, sindicals, el món acadèmic, partits polítics, col·legis professionals i d’altres entitats que, intentant recollir les diferents sensibilitats entorn al tractament de l’energia a Catalunya, van recercar els elements de consens mínims per dirigir els objectius energètics estratègics del nostre país a mig – llarg termini. Aquest és un procés participatiu que s’inicia a juliol de 2015, fins arribar a l’acord del passat dilluns dia 12.  

El model energètic vigent és considera inviable a mig termini. Amb la tecnologia actual s’albira proper, el final de l’extracció a baix preu de combustibles fòssils. Les reticències cap a l’urani, després d’accidents recents com el de Fukushima, faran engegar moratòries d’abandonament de l’energia nuclear, com ja s’ha aprovat a Alemanya. Les agendes internacionals tenen reconeguda una crisi ambiental i climàtica real que afecta tot el planeta, amb uns compromisos de compliments per part dels estats que obligarà a fer canvis importants. Una quarta coordenada sobre l’esgotament del model actual apunta cap a la substitució dels sistemes oligopolístics de les grans empreses productores i distribuïdores, que regulen el preu de l’energia. Totes aquestes consideracions provocaran uns costos econòmics i uns preus de l’energia a l’alça, inassolibles a mig termini, fet que ens porta cap a un nou model en transició energètica.

Serà un nou model que requerirà d’un renovat marc legislatiu i fiscal que afavoreixi les inversions públiques i privades a petita i mitjana escala en sistemes més sostenibles, més eficients i més nets. Aquest model ha de tendir a l’electrificació del territori a partir de la generació elèctrica renovable distribuïda a partir de petits productors, autoconsum i emmagatzematge elèctric local.

Davant aquest horitzó els geòlegs a Catalunya haurem de fer un exercici de reflexió sobre quin ha de ser el nostre paper en el nou marc energètic que la societat demanda. Què podem aportar els geòlegs catalans a aquest Pacte Nacional?

És aquí on la geologia ens ofereix un recurs energètic renovable il·limitat que és la geotèrmia. L'energia geotèrmica a Catalunya és una alternativa, encara força ignorada, que s’ajusta perfectament al nou model de transició energètica que persegueix el Pacte Nacional. Pren rellevància cada vegada més la geotèrmia de baixa profunditat, que a diferència de l’energia solar o l'eòlica, es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Cal dir però que el desenvolupament en el nostre país de la geotèrmia de mitja entalpia (energia emmagatzemada de 35º a 150º) i alta entalpia (energia emmagatzemada de més de 150º) presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn.

En la transició energètica cap al país que volem també hem de fer pedagogia i convèncer a la societat que seran necessaris nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses que tenim a Catalunya ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids i, per tant, l’exploració del nostre subsòl esdevé una estratègia imprescindible. L’ús racional i sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereixen predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap magatzem subterrani i en faran falta a mig termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO2, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.

dijous, 25 d’agost del 2016

ARTICLE DE MANUEL REGUEIRO (ICOG) SOBRE EL TERRATRÈMOL D'ITÀLIA



Hoy, como ayer (en L’Aquila en 2009) contemplamos impotentes los devastadores efectos de un terremoto en el centro de Italia. Pero, ¿es que tiene Italia un riesgo sísmico extraordinario? ¿Por qué parece que pasan los años y la historia se repite?

La explicación es relativamente sencilla. Primero hay que entender que el riesgo sísmico es la combinación de la peligrosidad sísmica (posibilidad de que se produzcan terremotos en un determinado lugar), la exposición o posibilidad de que existan personas o cosas en esa zona y la vulnerabilidad de las personas y cosas que podrían estar expuestas a un terremoto en ese sitio.

Italia tiene una peligrosidad sísmica medio-alta (en base a la frecuencia e intensidad de los fenómenos sísmicos que padece), una exposición extremadamente alta (dada su densidad de población y el patrimonio histórico y monumental único en el mundo situado en las zonas de riesgo) y una vulnerabilidad altísima (debido a la fragilidad de los edificios, las infraestructuras y los centros productivos ahí localizados), lo que se resume en un elevado riesgo sísmico en términos de víctimas, daños a los edificios y costes directos e indirectos resultado de un posible terremoto.

Comparado con España, Italia tiene, en conjunto, un riesgo mucho mayor. Ambos países sufren el mismo entorno geotectónico de zona de colisión entre la placa africana y la euroasiática, que es el responsable de los terremotos españoles (Murcia, Alborán, Melilla, Málaga, Granada…) y los italianos (los Apeninos son la prueba geográfica de la colisión), y ambos cuentan con normativa antisísmica que regula la construcción de edificios e infraestructuras con el objetivo de proteger a la población de los terremotos. Pero las normas nada pueden hacer en el caso de edificios anteriores a las propias normas, como se ha visto en Italia. El terremoto además no vino antecedido de seísmos previos que hubieran permitido alertar a la población.

La norma española necesita una revisión, como demostró el reciente terremoto de Lorca. Los geólogos seguimos pidiendo su inmediata actualización con los conocimientos que ahora se tienen sobre el riesgo sísmico español.

Y, entonces ¿qué podemos hacer contra los terremotos? Pues estar preparados, disponer de un sistema de alerta temprana en coordinación con Protección Civil, hacer regularmente simulacros en poblaciones de riesgo, enseñar a los alumnos de los colegios y seguir haciendo ciencia. Sí, porque si alguna vez somos capaces de prevenir los terremotos, será porque la ciencia nos habrá mostrado el camino. Invertir en ciencia es salvar vidas y propiedades, incluso aunque ahora no pase nada, sobre todo ahora que no pasa nada.

Manuel Regueiro y González-Barros. Presidente del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos

dimecres, 8 de juny del 2016

SOBRE EL DESPRENIMENT EN EL JACIMENT DE FUMANYA




El passat 16 de maig un gran despreniment de roques va destruir part del jaciment de dinosaures de Fumanya, a Fígols.

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya va lamentar profundament que una esllavissada que va haver-hi a la zona de Fumanya en el Berguedà, afectés una bona part d'un jaciment tant important de petjades de dinosaures com aquest.

Es tracta d'un aflorament de grans dimensions on l'extracció de carbó, a cel obert, als anys 90, va permetre descobrir milers de petjades de dinosaures. Es tracta de l'aflorament de petjades fòssils (icnites) més gran del món de Titanosaures (dinosaures del Cretaci Superior). Des del seu descobriment fins a l'actualitat l'acció continuada dels agents atmosfèrics ha afectat seriosament aquest jaciment, ja que no té cap mena de protecció.

Des del COLGEOCAT veiem amb preocupació com el nostre Patrimoni Geològic es veu amenaçat per l'absència de mitjans de conservació i protecció que es mereixen. Ja siguin per actes vandàlics, construccions o pels mateixos agents atmosfèrics. De fet aquest jaciment tan important va estar a punt de ser enterrat de nou, ja que calia restaurar els talussos que l'empresa minera havia originat en l'extracció del carbó. 

L. Viladric, l'any 1986, ja va informar de la possibilitat que fos un aflorament de petjades de dinosaures a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Però no va ser fins a l'any 1991, que a partir de la realització de la cartografia geològica de la zona per part d'A. Martínez i el treball de l'especialista francès, J. Loeuff del Museu dels Dinosaures d 'Espéraza, es va posar de manifest la rellevància del jaciment. A partir d'aquell moment es van fer diversos treballs d'especialistes en paleontologia dels quals destaca, en el 1996, la cartografia detallada de les petjades per part d'Annes Schulp (Museu d'Història Natural de Maastricht). D'aquesta manera es va demostrar amb treballs científics la gran importància d'aquest jaciment i d'aquesta manera es va evitar la seva desaparició.

L'any 2000 es va incloure dintre del catàleg de geozones i punts d’interès geològic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El 2002 es proposà a l'UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Actualment està declarat com un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Llei de Cultura. Segons aquesta figura de protecció, aquesta esllavissada és equiparable al fet que s'ensorrés Sant Climent de Taüll.
  
Amb el fons miner de l'empresa explotadora, juntament amb els ajuntaments i el Consell Comarcal s'han portat a terme activitats de restauració però, per manca de finançament, no s'ha portat a terme cap mesura de protecció. Aquest fet ens recorda que cal que la societat i les autoritats siguin conscients que a Catalunya hi ha un gran i ric Patrimoni Geològic que cal valorar i protegir.

dimarts, 10 de maig del 2016

CONCLUSIONS DE L'INFORME SOBRE EL FRACKING DE COLGEOCAT



Durant l'octubre de 2013, COLGEOCAT va lliurar al Parlament de Catalunya un informe relatiu a l'explotació d'hidrocarburs no convencionals mitjançant la tècnica del fracking. Aquest informe donava resposta a una petició formal de la Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica, del Parlament de Catalunya. Les conclusions principals foren les següents:

1.      En matèria d'hidrocarburs no convencionals, el grau de coneixement del subsòl català és molt baix i encara menor que per als hidrocarburs convencionals ja escassament reconeguts. Tenint en compte que  Catalunya és un territori semi-explorat en relació amb la prospecció de recursos petroliers es pot considerar que hi existeix un potencial a determinar.

2.      L'índex exploratori del territori català es pot avaluar com a baix, en relació als països europeus del nostre entorn. A més la tendència històrica de perforació de sondeigs exploratoris a Catalunya manifesta una forta disminució des de la dècada dels 80. Altrament l'execució de campanyes sísmiques s'ha reduït dràsticament en l'última dècada.

3.      El darrer descobriment a l’Estat espanyol, a la Comunitat de la Rioja, ha tingut el seu pou descobridor entre dos antics sondejos negatius, separats uns 12 km; el que clarament suggereix el potencial que representa una xarxa exploratòria més densa. Així mateix el progrés tecnològic exploratori de les últimes dècades, podria reflectir en un increment en la proporció d'èxits.

4.      Els recursos no convencionals a Catalunya, en concret de “shale gas” (aprox. 18 BCM de Gas), es calculen en un rang inferior a l'ordre de magnitud  amb els establerts en altres països d'Europa en proporció a l’extensió de les seves conques sedimentàries. Les formacions objecte d’explotació presenten un baix contingut específic de gas i la taxa d'extracció per pou és molt inferior a la de l'extracció de gas natural convencional. Amb aquestes dades, fins i tot una explotació agressiva dels potencials jaciments de gas no convencional a Catalunya només podria fer una contribució inferior al 5% de l'abastament de gas. No s'invertiria, per tant, la tendència contínua de descens de la producció interna, ni l’increment de la dependència de les importacions. La seva influència sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle seria reduïda, si no ja insignificant.

5.      D’altra banda les repercussions inevitables de la fracturació hidràulica són l’elevat consum d’aigua, l'ús de grans superfícies per a les plataformes de perforació, l’ocupació del terreny a les zones d'aparcament i maniobra de camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.

6.      Les principals repercussions potencials són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, l’afecció d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fugida de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació injecten al subsòl substàncies perilloses i el seu reflux pot incloure metalls pesants i materials radioactius procedents del subsòl. En aquest sentit, en una època en que la sostenibilitat és la clau per a operacions futures, cal preguntar-se en quines condicions s'ha de permetre la injecció d’aquests productes químics potencialment tòxics en el subsòl, o com s'ha de limitar aquesta pràctica, ja que podria excloure qualsevol ús posterior de les capes contaminades (com per exemple, amb finalitats geotèrmiques) i els seus efectes a llarg termini no s’han investigat.

7.      Hi ha un marc regulador per al gas no convencional que resultaria d'aplicació a aquesta tecnologia, si bé amb caràcter horitzontal. Com és el cas, per exemple, de la normativa en matèria d'aigües, d'avaluació d'impacte ambiental o de seguretat industrial. Conseqüentment, tenint en compte la fase preliminar en què es troben les prospeccions al nostre país, es podria afirmar que la legislació actual pot ser suficient en el curt termini.