INTERVENCIONS DESTACADES DE LA TAULA DEBAT

BLOC 1: RISC GEOLÒGIC

David Serrat (CDC) va plantejar que es fa molta feina d’estudi que després no s’aplica. L’Administració ha de tenir tècnics que controlin que es facin els estudis geològics i geotècnics, i que es facin bé.

Ricard Martínez (ERC) planteja que no es realitzen suficients estudis geològics, que hi ha problemes reiteratius com les allaus a zones del Pirineu.

Xavier Sabaté (PSC) parla de que simplement s’ha d’aplicar estrictament el que diu la Llei d’Obra Pública, que ja contempla el contingut de la proposta de COLGEOCAT.

Santi Rodríguez (PP) agraeix el treball previ del programa electoral i l’aportació feta per COLGEOCAT. Diu que no creu que els estudis de risc hagin de ser vinculants, la fórmula preceptiva és suficient si es prenen decisions d’acord amb els resultats dels estudis. Aquest estudis han de ser clau per evitar desviacions pressupostàries.

Salvador Milà (ICV) comenta que encara falta cartografia de base de tot el territori per conèixer la geologia del país. La suma d’espais protegits, zones de risc, …. Ens deixa una Catalunya on no queda territori per actuar i, per tant, els estudis no han de ser limitants, sinó permetre actuar en funció dels resultats.

Antonio Espinosa (C’s) diu que Ciutadans és un partit porós, disposat a escoltar la proposta dels geòlegs i incorporar-la al seu programa. Comenta que el polític ha de prendre decisions en funció del que diuen els tècnics, i si no és així, tenir responsabilitat directa sobre les seves decisions.

Sergi Saladié (CUP) va comentar que encara hi ha una manca de sensibilitat social envers la geologia, que es legisla molt, s’executa poc i no es gestiona gens. Comenta també que hi ha moltes formes d’incorporar els riscos geològics amb la normativa urbanística.

BLOC 2 RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS

Ricard Martínez (ERC) parla de que manca una política energètica real de país. Diu que hi ha una oportunitat de ser un HUB europeu de gas natural que cal aprofitar. Esmenta que amb el “fracking” no hi ha possibilitats, perquè no hi ha aigua suficient, almenys a totes les conques internes de Catalunya.

Xavier Sabaté (PSC) diu que la geotèrmia hauria de ser una de les energies més aplicades a Catalunya; que manca un pla d’energia i planteja que els residus nuclears haurien de quedar-se a Catalunya.

Antonio Espinosa (C’s) parla de que cal un model energètic mixt entre renovables i fòssils, i es posiciona en contra del cànon que grava l’autoconsum amb generació elèctrica.

Sergi Saladié (CUP) parla de que hi ha una disponibilitat limitada i a molt curt termini de recursos fòssils, que el “fracking” i les prospeccions petrolíferes actuals són la sortida “yonki” al problema. Diu que només s’han potenciat aquelles renovables que porten associades grans infraestructures, que interessen a les grans empreses, i es deixen de banda les solucions d’autosuficiència.

Santi Rodríguez (PP) va dir que el “fracking”, si fos possible, s’hauria d’executar amb totes les garanties, i que hi ha la possibilitat com a estat de compartir recursos disponibles entre altres comunitats.

Salvador Milà (ICV) diu que l’energia geotèrmica és un recurs ideal a Catalunya que cal fomentar i ajudar, i que s’ha de fer una aposta forta per les renovables i no per les fòssils.

David Serrat (CDC) diu que el “fracking” és geològicament inviable a Catalunya; que la geotèrmia profunda és aplicable i no s’ha apostat. També esmenta que el geòleg ha de ser coherent amb el resultat dels estudis i si una tècnica és possible, aprofitar-la encara que per exemple es tracti de l’emmagatzematge de residus radioactius en dipòsits de sals.

BLOC 3 DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT. ADMINISTRACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Xavier Sabaté (PSC) diu que cal una conscienciació massiva envers la geologia a través dels mitjans de comunicació públics.

Santi Rodríguez (PP) diu que les vocacions científico-tècniques estan en davallada, que cal impulsar-les en el seu conjunt, no únicament la geologia. Respecte el patrimoni geològic diu que no cal crear nous organismes que tendeixen a fer ineficient la funció pública.

Salvador Milà (ICV) parla de que cal defensar el patrimoni geològic en el seu conjunt, que s’ha de passar de l’inventari a la gestió. Una agència del medi natural és la opció més eficient.

Antonio Espinosa (C’s) diu que els poders públics han de vetllar pel patrimoni geològic, i que la fusió d’organismes és el més convenient.

Sergi Saladié (CUP) diu que cal aprofundir el coneixement del patrimoni i cal incorporar els espais geològics al planejament urbanístic. Primer cal conèixer el patrimoni per poder fer, estimar-lo i respectar-lo.

David Serrat (CDC) parla de la feina feta amb els inventaris, i que cal incidir en la geologia a l’ensenyament, on es troben llibres de text amb greus errors geològics.

Ricard Martínez (ERC) diu que cal que els pedagogs escoltin als representants de les carreres científiques i es faci una solució global perquè els continguts de l’ensenyament siguin els necessaris. De l’Administració diu que els residus, aigua i energia han de tenir òrgans reguladors, com ara una Agència Catalana del Medi Ambient, i que la resta (ICGC,...) cal que disposin de recursos adequats per treballar.

ALTRES

Salvador Milà (ICV) diu que l’explotació de recursos hídrics actual es basa en interessos econòmics i no en la disponibilitat del recurs. Comenta que a Flix s’ha generat coneixement a aprofitar pel tractament de sòls contaminats a nivell de tot Catalunya i un centre tecnològic important d’aquesta disciplina a Tarragona.

Xavier Sabaté (PSC) recorda que l’energia és un dret i s’ha d’afavorir la seva bona gestió.

Ricard Martínez (ERC) va afirmar que cal un acord de gestió global de l’aigua, que hi ha recursos suficients si són ben aprofitats i no calen dessaladores.

Barcelona 1/7/15

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE - CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA -

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya considera una obligació i una responsabilitat la divulgació a la societat d’aquells aspectes que en són de la seva especialitat. Aquesta tasca de divulgació ha de ser planera, entenedora, sense apriorismes, en tot allò que són aspectes estrictament tècnics i sempre mirant d’ocupar una posició equidistant, sense posicionar-se més enllà.

Per això, de la mateixa manera que a finals de febrer COLGEOCAT va convidar a l’empresa Escal UGS a donar totes les explicacions que considerés adients en referència al projecte Castor de dipòsit de gas subterrani, el passat dia 25 de juny es va presentar el llibre CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA, del periodista Jordi Marsal, que va comptar amb l’assessorament tècnic del Doctor en Geologia de la UB, en Josep Giner.

Aquest acte interessantíssim va coincidir en el dia amb l’anunci oficial de la renúncia d’ACS a la concessió del dipòsit de gas subterrani Castor.

En la primera part de la presentació en Jordi Marsal va fer una exposició del marc financer i polític en el qual es va concebre el projecte. A l’any 2007, en plena bombolla immobiliària, el consum de gas per part de les empreses ceràmiques del llevant mediterrani, amb unes previsions de consum de gas en alça i en un lògica de país on qualsevol obra faraònica era possible, quedava assegurat amb aquest projecte el subministrament de gas al hivern i l’emmagatzematge a millor preu a l’estiu. Un projecte transversal que es trasllada per tots els despatxos socialistes i populars del Ministeri d’Indústria i que amb 42 permisos al damunt, en cap d’ells se li sol·licita de forma vinculant un estudi sismològic i de risc geològic. Escal UGS compta amb un capital participat en un 66% per ACS i un 33% per l’empresa canadenca Eurogas Corporation. L’acord de concessió de l’Estat contemplava que Enagàs adquiria la meitat de la participació d’ACS en tant que es posés en marxa tot el sistema. Dins la participació d’ACS personatges tant importants de l’oligarquia espanyola com Florentino Pérez, la família March, els “Albertos” Alcocer i Cortina, Miquel Fluxà i Miquel Roca.

La segona part de la presentació a càrrec del Doctor Josep Giner, amb 32 anys d’experiència en l’exploració i explotació de petroli, va girar entorn als dubtes que li plantejava el model geològic i el model dinàmic de funcionament del dipòsit Castor, presentat en el projecte per d’Escal UGS. Els canadencs inicialment havien previst el projecte per la recuperació del petroli que havia quedat en els àtics de la formació. Un camp de petroli abandonat des de fa 25 anys per la Schell, sense cap persona en actiu amb prou coneixement del funcionament d’aquell sistema. Escal UGS emplea les dades base dels informes que s’havien lliurat al Ministeri en el moment del seu tancament, amb una interpretació respecte a les previsions de porositat estructural del 20-25% sobre un model geològic de cavitats càrstiques, quan en realitat la major part de la formació és de calcàries fracturades.

A partir d’injeccions de gas matalàs en un volum de 8 milions de m³ per dia, el gas es mou per dins de la roca calcària, fins a les esquerdes plenes de petroli pesant fent-lo desplaçar amb gran dificultat, i provocant entrar tot el sistema en sobrepressió. A partir d’aquí, segons en Giner, es desestabilitzaria tota l’estructura de la zona i es desencadenen fins a 500 sismes a la regió.

Com a conclusió, es podria deduir a partir de les paraules dels ponents que un cop més les decisions financeres o polítiques haurien condicionat una solució tècnica, quan el procediment natural hauria de ser al inrevés, que uns resultats tècnics obrissin el camí per una decisió política i una inversió econòmica.