“Sí vens de fer el viatge cap a Ítaca ...”
Doncs sí. Aquest
dissabte va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos a Madrid. Un contrapunt apart
és l’inefable viatge en avió que a l’anada ens va traslladar en 4h 30’!! de la
porta de casa fins a la seu col·legial. Com hem pogut viure tant de temps
sense l’AVE? En arribar, sensacions estranyes. Sensacions estranyes de retrobar companys de professió defensant interessos des d'altres territoris. Sensacions estranyes quan la veterania i l’experiència ens adjudica
un clar respecte davant els companys de govern que acaben d’arribar i una complicitat amb
els membres més antics.
El transcurs de
l’assemblea relativament plàcida i tranquil·la com no es veia en aquests
darrers anys. Votacions guanyades per unanimitat, però no totes; participació a
nivell de tot l’estat molt baixa; precs enverinats i preguntes llancívoles,
però dins un ordre que podríem considerar saludable en el marc del debat. Un
apunt arriscat en l’eix de l’assemblea, els resultats econòmics del 2013, amb un
dèficit acumulat per tot l’ICOG de 231.000 euros.
Davant d’això,
paraules gruixudes pinzellades amb la suavitat de l’aquarel·la: Coordinació
nacional en l’acció política (quines competències amb dotació pressupostària li
quedarà a Catalunya els propers anys?); control mensual de la gestió econòmica
de les delegacions per part de la seu central (qui controla al controlador?); unitat en l'argumentari alhora de comunicar una posició respecte dels temes sensibles (com és podran
unificar criteris amb interessos territorials contraposats com ara el PHN?). Tancar
delegacions deficitàries i deixar només delegats autonòmics (!!!!).
Els aires
recentralitzadors que bufen des de l’altiplà arriben a tots els racons de
l’estat. Al col·legi també.
“Més lluny, hem
d’anar més lluny...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada