diumenge, 26 d’abril de 2015

PROGRAMA ELECTORAL DE LA GEOLOGIA



A.- GESTIÓ DEL TERRITORI I OBRA PÚBLICA.
1.- Consideració del risc geològic en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal.
Si bé el Reglament que desplega la Llei d’Urbanisme ja reconeix que les figures de planejament urbanístic han d’incloure informació referent als riscos geològics, aquest punt de partida és millorable. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació d’un sòl com a urbanitzable per l’existència de risc natural o geològic ha de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Estem parlant d’estalviar nombrosos danys materials i, fins i tot, la pèrdua de vides humanes. Per això, cal eixamplar la concepció de l’anàlisi del risc geològic a inundabilitat, inestabilitat de vessants, allaus, contaminació del sòl, erosió costera, subsidència i sismicitat.
2.- Desenvolupament dels estudis de risc geològic en la planificació territorial.
La planificació del nostre territori recomana necessària la presentació d’ informes de risc geològic vinculants que incloguin com a mínim tot allò que, de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Seria evident, si no fos que no és compleix sempre, que els límits d’estudi no es poden circumscriure a una divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó a l’àmbit en el qual s’estén el mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...). Aquests informes haurien de venir signats per un tècnic titulat i visats pel seu col·legi professional corresponent. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració (ICGC) la que elabori aquests documents per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals i recomanem que només assumeixi un paper de validació i control de qualitat d’aquests informes.
3.- Major inversió, rigor i control en els estudis  geològics i geotècnics per a projectes, serveis i obres públiques.
A gener del 2005 es va produir l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Metro de Barcelona, en el barri del Carmel. Les investigacions posteriors van determinar que la zona afectada no formava part del projecte inicial i que no s’hi havien encarregat els estudis geotècnics suficients. Catalunya no es pot tornar a permetre un accident d’aquestes característiques. És necessari que s’inverteixin els recursos econòmics suficients per estudiar amb prou detall els projectes, serveis i obres públiques en la fase informativa o de redacció de projecte. Aquest fet és justifica en tant que per cada 1 euro que no s’inverteix en aquestes fases, després té una repercussió que es multiplica per 50 en l’execució de l'obra. Els estudis geològics i geotècnics que es lliuren en les fases d’estudi i de redacció de projecte són de vital importància per acotar millor les sempre complexes incerteses associades al terreny i per controlar les desviacions pressupostàries finals.
4.- Repensar l’adjudicació d’obra pública.
És una evidència avui i ara que l’adjudicació d’obres i serveis públics segueix sent una font de males praxis que alimenten un sistema malalt. L’adjudicació pública és un dels problemes sistèmics a tots els nivells de la funció pública; un dels problemes sobre el qual cau la sospita de la corrupció, el clientelisme i la malversació de diners públics. D’entrada, per qualsevol inversió d’infraestructura pública, no té sentit que no es faci un anàlisi previ exhaustiu i en aquest ordre de; la seva conveniència econòmica, social i territorial; de la complexitat tècnica en la fase constructiva; dels costos d’explotació i manteniment; i finalment, del retorn econòmic real a la ciutadania.
Com a Col·legi de Geòlegs de Catalunya, tal i com s’exposa en l’apartat 3, no podem acceptar que moltes de les desviacions vinguin reclamades per un desconeixement del subsòl. Demanem repensar el procés d’adjudicació d’obra pública. En aquesta línia es proposa una valoració tancada dels projectes d’obres i serveis públics. Els licitadors que es considerin preparats per dur a terme un contracte públic han de saber que els projectes d’obres i serveis estaran tancats econòmicament al preu d’adjudicació i no serà possible, en cap cas, modificar els costos de construcció o explotació. Si més no, pensem que hauria de ser objecte de penalització greu presentar desviacions posteriors per damunt de les baixes de licitació. Les desviacions pressupostàries, haurien d’assumir-se per l’empresa adjudicatària i quedar absorbits en els costos de construcció i explotació sense cap exempció.
5.- Presència de tècnics especialistes en estudis geotècnics.
Des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació i de la Llei del Sòl, es fa necessari que en el Departament de Territori i Sostenibilitat, en les Direccions Generals, Regidories i Empreses Públiques amb lligams amb l’edificació i habitatges, es disposi del número adequat d’especialistes en estudis geotècnics per elaborar normatives tècniques, controlar la qualitat de los estudis geotècnics, interpretar adequadament els resultats en la fase de moviment de terres, incorporar las últimes tecnologies, etc.

B.- RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS.
6.- Exploració i explotació de recursos naturals i energètics.
Catalunya és un país petit, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya considerem que, en el moment actual de concebre les anomenades Estructures d’Estat, tots plegats, administració pública, iniciativa privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis consensos per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i economia sostenible.
7.- Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”.
En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient per l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per mètodes convencionals. 
8.- Geotèrmia. L’aposta per una energia renovable.
La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament d'energia. Tot i així, cada vegada està prenent més importància, especialment la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’ utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor geotèrmiques.
9.- Els magatzem soterranis. Diversitat de necessitats i usos.
Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mig termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO2, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.

C.- GESTIÓ DE L’AIGUA.
10.- Desenvolupament i coordinació en la gestió del risc d’inundació. 
Els danys associats al risc d'inundació són anualment molts elevats a Catalunya. La regulació i coordinació del risc d'inundació no està del tot ben definida. Des de Catalunya és gestiona una part, les conques internes, amb l’ Agència Catalana de l’Aigua. Les conques intercomunitàries és gestionen per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els plans que contemplen aquest risc són el pla INUNCAT, que s’executa per Protecció Civil, i el pla de gestió de l'aigua de Catalunya. Per la seva banda l’ ICGC també ha realitzat alguns geotreballs d’aquest risc, però aquests són realment escassos. Tot això fa que la seva legislació, la regulació i els estudis que en depenen tinguin una certa complexitat administrativa procedimental. Cal una decidida inversió i una millor coordinació de totes les institucions públiques per seguir treballant en els estudis i cartografies sobre les zones inundables de Catalunya; continuar els geotreballs i realitzar els plans INUNCAT específics de cada territori vinculats amb Protecció Civil, tot això de forma més coordinada. 
11.- La conca de l’Ebre i el Pla Hidrològic Nacional.
Les aportacions anuals de l’Ebre just abans a d’arribar a territori català, d’uns 6.000 Hm3/any, són molt superiors a la capacitat d’embassament de 1500 Hm3/any de l‘embassament de Mequinensa, que és el que regula aquest tram. Fins aquí, en les condicions actuals, hi ha cabal suficient a l’Ebre per ser utilitzat a Catalunya tal i com fins ara. El Pla Hidrològic de l‘Ebre, però, preveu un increment de 463.700 Has de nova creació de regadiu a la conca. Malgrat que el Govern de Catalunya ja ha manifestat la seva intenció de denunciar-ho davant el Tribunal Suprem i la Comissió Europea, l’amenaça hi és patent.
Malgrat suposar un cabal mínim obligat, almenys per la refrigeració dels reactors nuclears d‘Ascó d’uns 80 m3/s, la resta de cabal es podria donar en puntes segons la demanda elèctrica, el que seria molt més rendible per a l‘Estat espanyol. Si aquest fet es produís l’ impacte al tram baix de l‘Ebre seria elevat entrant en conflicte les necessitats dels regants del Delta amb altres zones de regadius i les necessitats ambientals en el curs principal, on les fortes fluctuacions podrien afectar la falca salina i les comunitats biològiques aigües avall.
Actualment, l‘Estat espanyol es fa càrrec de l‘execució de la descontaminació de Flix, que es troba en un nivell del 40%. El pressupost de la inversió és de 155 M€, però el cost real es preveu que serà molt superior. Caldrà que les institucions catalanes estiguin molt amatents a aquesta qüestió perquè si l‘Estat perdés interès en finançar aquestes actuacions, hi hauria un risc de contaminació potencial molt elevat en el tram final de l‘Ebre. És per aquesta raó que caldria tenir en compte la continuïtat de la inversió amb recursos propis, no només pel cas de Flix, sinó també en altres actuacions que es preveuen en el Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE).
Un tercer risc avaluat que caldrà estar amatents serà l‘exigència en el sanejament dels abocaments als trams finals dels rius just a l‘entrada a Catalunya. Si bé l‘Estat espanyol hauria de complir els requeriments de sanejament establerts a la normativa comunitària (91/271/CEE i 2000/60/CE), sí que seria possible esperar amb l’augment en l‘ús de l‘aigua, per nous regadius, un increment de la salinitat de l‘aigua degut al rentat dels nous terrenys.
Pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya les línies mestres de l’estratègia a seguir en la defensa del territori del Delta de l’Ebre davant el PHN, s’estableixen a partir de les següents consideracions:
·           Les prioritats en ordre als usos de l’aigua a Catalunya són: Abastament, Industrial i Agrícola/Ramader, mentre que per la resta de la confederació són: Abastament, Agrícola/Ramader i Industrial.
·           El PHN és un pla de gestió de la Conca de l’Ebre de potestat de estatal, que travessa 9 comunitats autònomes, cadascuna amb els seus interessos sobre la qüestió de l’aigua (Aragó, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Cantàbria, Catalunya, La Rioja, Navarra, Euskadi i València).
·           La clau del problema està en la forma de calcular el cabal ecològic. Segons el PHN el cabal ecològic en el delta ha de suposar una aportació garantida, fins i tot en anys de sequera prolongada, d’entre el 23% al 30% de l’aportació en règim natural. Per calcular aquests índex la dificultat rau en la forma d’aplicació de les sèries històriques, pluviometries, interval temporal considerat, períodes de retorn, les variacions climàtiques recents, etc. Aquestes variables donen molta dispersió en el resultat final.
·           La regressió històrica que pateix el Delta de l’Ebre és conseqüència de la manca de dipòsit de sediments en el delta. Els embassaments Riba-roja i Mequinensa no tenen comportes en la base i aquest fet dificulta l’arrossegament de materials fins al final del recorregut del riu.
·           S’ha obert per part de l’ACA, la fase de participació de l’ IMPRESS Document de pressions i impactes que s’ha de lliurar a la CE pel 2015. Ara s’ha obert el període de consultes que es recullen les aportacions de les associacions i la societat al document.
·           Respecte a les comarques de Lleida es pot dir que la Comunitat de Regants pot estar interessada en el nou PHN un cop vistos els problemes pel desenvolupament del Canal Segarra - Garrigues. Sempre i quan no s’hagi de pagar cap de les infraestructures previstes. L’existència de qualsevol taxa de pagament no farà rendible cap operació hidràulica de transvasament.
12.- Sobreexplotació d’aqüífers.
Els recursos subterranis han estat una font de proveïment públic de primer ordre durant el segle passat. Ara amb la interconnexió de xarxes d’abastament en alta s’ha produït un cert abandonament d’aquells punts d’aigua, ja siguin pous o fonts, que han comportat problemes per qualitat o per manca de quantitat. Això ha provocat la pèrdua de control sobre aquest recurs que en altres temps havia satisfet les necessitats de la població. Per part de totes les administracions responsables cal promoure el manteniment d’aquestes infraestructures com a reserva i garantia d’abastament.

D.- MEDI AMBIENT.
13.- Sòls contaminats. Recuperació d’antics sòls industrials (brownfields).
El ritme de creixement urbanístic en l’època de la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es reservava com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement. Aquesta fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl urbà. Una d’aquestes és  la recuperació de sòls de les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields), com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la requalificació. A nivell municipal i de planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica dels “brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment en que s’aborden canvis urbanístics.
Respecte als estudis d’avaluació preliminar, caracterització i recuperació de sòls contaminats convindria per part de l’administració competent, disposar de criteris clars sobre el que es considera una investigació i restauració mínima. Aquestes són qüestions que no poden quedar a criteri del tècnic o del promotor de la investigació. Tanmateix seria convenient preveure algun tipus d’acreditació per a empreses i professionals que realitzen aquestes feines. Cal millorar la qualitat dels serveis que ofereixen el professionals i evitar l’execució de treballs d’insuficient qualitat tècnica. En aquest sentit, creiem necessari el segell de qualitat que representa el visat col·legial.
14.- Protecció davant la problemàtica de la gestió dels purins.
Un dels principals problemes ambientals que afecta a les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació per nitrats. Una part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels purins. Per això, cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les administracions locals, en tant que més properes al territori haurien de promoure mesures de protecció en aquells àmbits que tinguin una especial singularitat, per exemple, fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal fixar la mirada en la protecció dels recursos propis del territori i en aquesta qüestió els Ajuntaments hi tenen molt a dir amb la seva implicació en la protecció.

E.- DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT.
15.- Pla d’estudi de Geologia en l’ensenyament de la Secundària i Batxillerat.
Hi ha necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i tecnològics bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà abastir aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure en major grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i Batxillerat. La Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari. Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la seva promoció.
16.- Preservació del patrimoni geològic.
El patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar. Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut valor nacional i internacional que cal preservar. Els poders públics han de vetllar amb determinació per la conservació, la promoció i la divulgació del patrimoni geològic, al mateix nivell que ho fan en la preservació de la biosfera, dels sistemes ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.
17.- Preservació del patrimoni paleontològic.
Durant el passat mes de març el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa de les seves característiques i un dels més importants del mon. Aquest és un fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica és evident que cal millorar-les i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància i protecció física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

G.- ADMINISTRACIÓ I INSTITUCIONS.
18.- L’Agència Catalana del Medi Ambient i l’Institut Geològic de Catalunya (IGC).
El Govern de la Generalitat ha presentat com a projecte estratègic la proposta de constitució de l’Agència Catalana del Medi Ambient. El seu objectiu és millorar la capacitat de planificar, controlar i gestionar les polítiques d’aigua, residus, canvi climàtic i qualitat de l’aire. Aquesta Agència del Medi Ambient es crearia a partir de la fusió de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El model de referència seria l’Agència de Protecció Ambiental del Estats Units (EPA - Environmental Protection Agency). Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya creiem que seria un gran error diluir encara més el Servei Geològic en aquesta macroagència, i més, si tenim en compte que el mateix país de referència que es cita no ho fa. En els Estats Units l’ ens de referència de la geologia no és pas la EPA sinó el USGS (United States Geological Survey). Cap dels estats del nostre entorn prescindeixen d’un servei geològic nacional (Albània, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bòsnia Hercegovina, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Russa, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Kosovo, Lituània, Luxemburg, Malta, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Republicà Txeca, República Eslovaca, Suècia, Suïssa i Ucraïna en són clars exemples). Per tant, creiem que és positiva la creació de l’Agencia Catalana del Medi Ambient, però que no s’hi hauria d’incloure l’Institut Geològic de Catalunya, sinó que aquest organisme hauria de ser independent, com en el cas dels EEUU, amb les funcions que es descriuen en els seus estatuts de creació, estructures orgàniques internes diferents, administracions autònomes, pressupostos independents, funcions clarament definides i diferenciades.
19.- Major presència de geòlegs en les relacions de llocs de treball de la Generalitat i administracions locals.
Actualment segueix sent minoritària la presència de geòlegs en la relació de llocs de treball i funcionaris de la Generalitat i administracions locals. La col·laboració de la nostra professió resulta decisiva per la correcta aplicació de tota la legislació, normativa, planificació i execució de projectes relacionats amb les ciències de la Terra.
20.- Participació de geòlegs en els òrgans assessors de la Generalitat.
L’experiència de la nostra participació en la taula del Consell Rector de l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha estat molt positiva fins al moment. S’hauria d’articular la participació del Col·legi de Geòlegs de Catalunya en els Consells Rectors i Òrgans Assessors dels diferents Organismes dependents de la Generalitat amb competències en Medi Ambient, Indústria, Obres Públiques i Educació.

1 comentari:

  1. Una proposta a afegir al punt 19 (encara que no son els millors temps) seria la d'establir una figura de geoleg comarcal lligat als consells comarcals, crec que podría ser una figura útil que podria donar suport als petits municipis en temes d'abastament d'aigua, geotecnia, riscos. A la vegada podria recopilar tota la informacio de les obres publiques que es facin a la comarca i mantindre un registre dels treballs geologics que es facin (sondatges, estudis geofiics...) que seria una base oberta a tots els professionals que hagin de treballar en aquest territorio, aixo seria de gran ajuda en molts projectes. Crec que es una figura que manca i que ajudaria a aportar coneixement a les comarques i a donar a coneixer al utilitat de la nostra professió.

    ResponSuprimeix