divendres, 6 de novembre de 2015

CONCLUSIONS DE LA SESSIÓ DE TREBALL SOBRE ENERGIA I RECURSOS GEOLÒGICS



En l’actualitat estem en una fase de transició, des de la carbonització a l’electrificació. El bastiment d’energia al mon encara segueix sent en un 80% a partir de recursos fòssils i es preveu en els pròxims deu anys encara representi un 70% del mix energètic mundial.


Malgrat les previsions que auguraven que el petroli s’acabaria, avui hi ha abundància de combustibles fòssils superant l’oferta a la demanda. La diversificació energètica, l’augment de l’eficiència i la menor demanda provocada per la crisi són algunes de les causes d’aquest fet.


Pel que fa al nostre país es desconeixen els recursos geològics (hidrocarburs) disponibles a Catalunya. Catalunya presenta un dèficit fefaent en exploració i investigació i caldria fer estudis en aquest sentit i anar  actualitzant-los periòdicament. El model a seguir seria el del USGS (United States Geological Survey). Per citar un exemple encoratjador, les tècniques d’investigació actuals permeten detectar dipòsits d’hidrocarburs “off shore” en aigües pregones a la Mediterrània (sota les sals messinianes) i aquesta és una possibilitat real de recursos per a Catalunya vistes les recents experiències en altres llocs anàlegs (recents troballes gegants de gas a Israel i Egipte). Una exploració adequada representa un volum d’inversions important. El mercat pot marcar la idoneïtat o no d’extreure els recursos però la societat ha de conèixer quin patrimoni s’amaga al subsòl.


Catalunya no disposa d’entitats administratives especialistes en la investigació del petroli. Aquest fet desmotiva a aprofundir en aquests coneixements i els científics i tècnics que es formen a les nostres universitats acaben per marxar a treballar a l’estranger. Seria convenient disposar d’una entitat de referència, d’un Institut Català del Petroli. Pel que fa a la disponibilitat tècnica s’han desmantellat totes les empreses de l’estat que podien fer perforacions a alta fondària. Els tècnics i operaris experts en aquestes tècniques ja no treballen al país.


Les vocacions tècniques i científiques estan perdent pes específic en la societat i el descrèdit dels tècnics provoca l’aflorament de plataformes contràries a qualsevol projecte de desenvolupament. L’oposició als projectes és un fet, en ocasions, un obstacle a vèncer (freqüentment subjectiu, on els raonaments no tenen res a fer sobre les creences). L’efecte NIMBY és fruit de la desconfiança i és un problema que cal solucionar pel desenvolupament futur del país. Cal incidir en fer pedagogia per fer entendre a polítics i societat civil de la necessitat d’aquells projectes que siguin raonables i estratègics per el país. Així mateix cal agafar consciència de les repercussions tant de l’exploració com de l’explotació. La legislació actual pot afavorir una certa continuïtat, des de l’exploració prèvia a una explotació posterior malgrat que els recursos pertanyin al domini públic.


Es imprescindible analitzar els costos econòmics i els riscos de tot el tramat del cicle de l’energia (filera), des de la font, extracció, transport, distribució, fins el consumidor. Cal conèixer els costós reals. És necessari prendre consciència de quin és el camí entre la font energètica i la seva utilització.


Pel que fa a la distribució cal una regulació del mercat petrolier, que com a tal també és un mercat financer. Avui el mercat petrolier a Espanya encara es pot considerar “de facto” un monopoli. La tributació dels productes petroliers supera el 50%. És molt elevada. En el cas del biocombustible és paradoxal. Un litre de biodiesel, obtingut del reciclatge d’olis vegetals, tributa més que 1 litre de gasoil d’origen fòssil.


El mon de l’energia és transversal. L’energia que serveix per abastir la població te orígens diversos: fòssil, nuclear i renovable. Estem en un sistema global. És necessari incardinar les energies renovables en l’estructura productiva i en aquest sentit els recursos geotèrmics ofereixen una font renovable i néta de primer ordre. Per exemple, Alemanya aposta de forma molt forta per les renovables, incloent la geotèrmica, havent tallat qualsevol desenvolupament de les nuclears a partir de l’accident de Fukushima. En uns anys és d’esperar que es generi un coneixement important i que el puguin posar en valor.


El recurs geotèrmic és important a Catalunya, sobretot a les depressions neògenes on les temperatures assoleixen valors superiors als 150ºC a profunditats assequibles. Però l’actual legislació -Llei de Mines,1973- indueix una forta problemàtica entre l’explotació de les aigües termals i els aprofitaments energètics que caldrà revisar a curt termini. L’Administració Pública ha dur a terme les investigacions prèvies i oferir-les a la iniciativa privada perquè aposti per a futures inversions donat l’elevat risc inicial que es dona en el desenvolupament de jaciments geotèrmics.  Cal un Pla Director on les primeres inversions vagin a càrrec de l’Administració. D’altra banda, la geotèrmia somera, disponible a tot el territori, també necessita un recolzament per assolir el grau de desenvolupament existent en altres països del nostre entorn.


L’horitzó apunta cap a tècniques d’emmagatzematge de romanents d’energia. Falta investigació en els temes d’emmagatzematge, mentre que les tecnologies d’exploració és troben en un estadi més madur l’emmagatzematge necessita encara desenvolupament científic i tècnic, tot i que les preses reversibles han demostrat que l’emmagatzematge d’energia és un fet i que pot ser força econòmic i rendible. L’experiència amb l’energia sobrant de les nuclears ha estat clara en aquest sentit.


Qualsevol canvi ha d’anar enfocat als mercats. També en el camp de la recerca i inversió. Hi ha una caiguda molt important de les inversions en R+D que es traspassa de les empreses públiques al sector privat, i que només s’enfoquen sota interessos de mercat.


La xarxa de distribució elèctrica a Catalunya és bona. De cada 4 interconnexions energètiques de España amb Europa, 3 estan al nostre país. Tot i això hi ha marge per millorar els enllaços i la xarxa de distribució energètica entre Catalunya i l’exterior. Tenim bones infraestructures energètiques però ens cal tenir el comandament. Hi ha els “Dispatching Centers” construïts però no són funcionals. Qualsevol iniciativa que afecti a la xarxa elèctrica de Catalunya s’ha d’integrar a nivell europeu en un marc de regulació global. En l’actualitat el dèficit tarifari de les elèctriques és Deute Públic amb la garantia dels consumidors. A la tarifa d’accés hi entra tot. Hi ha que millorar la regulació de les elèctriques. El control hauria de passar des de l’Executiu al Parlament.

Cap comentari:

Publica un comentari