Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc geològic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc geològic. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de novembre del 2017

PROGRAMA ELECTORAL 2017: GESTIÓ DEL TERRITORI I OBRA PÚBLICA



1. Consideració del risc geològic en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal.
  
Si bé el Reglament que desplega la Llei d’Urbanisme ja reconeix que les figures de planejament urbanístic han d’incloure informació referent als riscos geològics, aquest punt de partida és millorable. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació d’un sòl com a urbanitzable per l’existència de risc natural o geològic ha de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Estem parlant d’estalviar nombrosos danys materials i, fins i tot, la pèrdua de vides humanes. Per això, cal eixamplar la concepció de l’anàlisi del risc geològic a inundabilitat, inestabilitat de vessants, allaus, contaminació del sòl, erosió costanera, subsidència i sismicitat. 
  
2. Desenvolupament dels estudis de risc geològic en la planificació territorial.
  
La planificació del nostre territori recomana necessària la presentació d’informes de risc geològic vinculants que incloguin com a mínim tot allò que, de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Seria evident, si no fos que no es compleix sempre, que els límits d’estudi no es poden circumscriure a una divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó a l’àmbit en el qual s’estén el mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...). Aquests informes haurien de venir signats per un tècnic titulat i visats pel seu col·legi professional corresponent. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració (ICGC) la que elabori aquests documents per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals i recomanem que només assumeixi un paper de validació i control de qualitat d’aquests informes.

 3. Major inversió, rigor i control en els estudis  geològics i geotècnics per a projectes, serveis i obres públiques.
  
A gener del 2005 es va produir l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Metro de Barcelona, en el barri del Carmel. Les investigacions posteriors van determinar que la zona afectada no formava part del projecte inicial i que no s’hi havien encarregat els estudis geotècnics suficients. Catalunya no es pot tornar a permetre un accident d’aquestes característiques. És necessari que s’inverteixin els recursos econòmics suficients per estudiar amb prou detall els projectes, serveis i obres públiques en la fase informativa o de redacció de projecte. Aquest fet es justifica en tant que per cada 1 euro que no s’inverteix en aquestes fases, després té una repercussió que es multiplica per 50 en l’execució de l'obra. Els estudis geològics i geotècnics que es lliuren en les fases d’estudi i de redacció de projecte són de vital importància per acotar millor les sempre complexes incerteses associades al terreny i per controlar les desviacions pressupostàries finals. 

4. Repensar l’adjudicació d’obres i serveis públics.
  
És una evidència avui i ara que l’adjudicació d’obres i serveis públics segueix sent una font de males praxis que alimenten un sistema malalt. L’adjudicació pública és un dels problemes sistèmics a tots els nivells de la funció pública; un dels problemes sobre el qual cau la sospita de la corrupció, el clientelisme i la malversació de diners públics. D’entrada, per qualsevol inversió d’infraestructura pública, no té sentit que no es faci una anàlisi prèvia exhaustiva i en aquest ordre de; la seva conveniència econòmica, estratègica, social i territorial; de la complexitat tècnica en la fase constructiva; dels costos d’explotació i manteniment; i finalment, del retorn econòmic real a la ciutadania.Com a Col·legi de Geòlegs de Catalunya, tal com s’exposa en l’apartat 3, no podem acceptar que moltes de les desviacions pressupostàries de les obres vinguin reclamades per un desconeixement del subsòl, i per això demanem repensar el procés d’adjudicació d’obra pública.En aquesta línia es proposa que les valoracions i puntuacions de les ofertes que es presenten tinguin molt més en compte la proposta tècnica (sobre un 80%), amb una exposició detallada de l’experiència i expertesa dels professionals participants en les ofertes presentades; així com dels mitjans materials disponibles i les millores proposades respecte al desenvolupament del projecte. Entenem que les propostes tècniques han de ser millor avaluades i hauran de prevaldre sempre per damunt de l’oferta econòmica (sobre un 20%). Per tot això demanem també descartar les adjudicacions per subhasta.Els licitadors que es considerin preparats per dur a terme un contracte públic han de saber que els projectes d’obres i serveis estaran tancats econòmicament al preu de licitació i no serà possible, en cap cas, modificar els costos de construcció o explotació. Si més no, pensem que hauria de ser objecte de penalització greu presentar desviacions posteriors per damunt dels preus de licitació. Les desviacions pressupostàries haurien d’assumir-se per l’empresa adjudicatària i quedar absorbits en els costos de construcció i explotació sense cap exempció. 

 5. Presència de tècnics especialistes en estudis geotècnics. 

Des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació i de la Llei del Sòl, es fa necessari que en el Departament de Territori i Sostenibilitat, en les Direccions Generals, Regidories i Empreses Públiques amb lligams amb l’edificació i habitatges, es disposi del nombre adequat d’especialistes en estudis geotècnics per elaborar normatives tècniques, controlar la qualitat dels estudis geotècnics, interpretar adequadament els resultats en la fase de moviment de terres, incorporar les últimes tecnologies, etc. 
  
6. Reflexions sobre l’Avantprojecte de Llei del Territori. 

El passat 12 de juliol es va fer arribar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme les reflexions globals sobre l’anàlisi de l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Territori, en aquells àmbits que entren dins les nostres atribucions professionals d’acord amb l’article 21 del RD 1378/2001:

·           L’Avantprojecte de Llei no legisla prou els temes referents al subsòl. Entendre i gestionar el territori té sentit quan també inclou el subsòl i les problemàtiques que li són associades: Els recursos naturals i energètics; els usos i aprofitaments subterranis; la vulnerabilitat de les masses d’aigua subterrània; o els problemes geoantròpics derivats de l’ocupació humana del territori.

·           Cal tractar la Qualitat del Sòl per determinar el seu ús, ocupació i limitacions. Segons la nostra opinió caldria incorporar en, els Drets de les persones propietàries (Art.46), valoracions prèvies de caràcter geotècnic, de qualitat fisico-química i contaminació de sòls, o de risc geològic per garantir la seguretat de les persones. De la mateixa forma, en les Obligacions de les persones (Art.47) cal incorporar les obligacions dels propietaris en matèria de descontaminació d’un terreny.  

·           Sobre els riscos geològics l’Avantprojecte ha de mantenir, actualitzar i millorar els reglaments actuals sobre la gestió i la planificació dels riscos geològics: L’article 29 (Directrius generals de planificació); l’article 31 (Directrius per a la planificació dels espais oberts); l’article 35 (Espais Oberts); l’article 108 (Plànols) entre d’altres, requereixen referències més clares per l’aplicació de les mesures que tenen en compte el risc geològic en la planificació. 

·           Quant a la defensa i la protecció del Patrimoni Geològic el document no recull cap mesura a ressenyar, tal com sí es recull actualment a la Llei d’Urbanisme.    

diumenge, 12 de juliol del 2015

INTERVENCIONS DESTACADES DE LA TAULA DEBAT





BLOC 1: RISC GEOLÒGIC
David Serrat (CDC) va plantejar que es fa molta feina d’estudi que després no s’aplica. L’Administració ha de tenir tècnics que controlin que es facin els estudis geològics i geotècnics, i que es facin bé.
Ricard Martínez (ERC) planteja que no es realitzen suficients estudis geològics, que hi ha problemes reiteratius com les allaus a zones del Pirineu.
Xavier Sabaté (PSC) parla de que simplement s’ha d’aplicar estrictament el que diu la Llei d’Obra Pública, que ja contempla el contingut de la proposta de COLGEOCAT.
Santi Rodríguez (PP) agraeix el treball previ del programa electoral i l’aportació feta per COLGEOCAT. Diu que no creu que els estudis de risc hagin de ser vinculants, la fórmula preceptiva és suficient si es prenen decisions d’acord amb els resultats dels estudis. Aquest estudis han de ser clau per evitar desviacions pressupostàries.
Salvador Milà (ICV) comenta que encara falta cartografia de base de tot el territori per conèixer la geologia del país. La suma d’espais protegits, zones de risc, …. Ens deixa una Catalunya on no queda territori per actuar i, per tant, els estudis no han de ser limitants, sinó permetre actuar en funció dels resultats.
Antonio Espinosa (C’s) diu que Ciutadans és un partit porós, disposat a escoltar la proposta dels geòlegs i incorporar-la al seu programa. Comenta que el polític ha de prendre decisions en funció del que diuen els tècnics, i si no és així, tenir responsabilitat directa sobre les seves decisions.
Sergi Saladié (CUP) va comentar que encara hi ha una manca de sensibilitat social envers la geologia, que es legisla molt, s’executa poc i no es gestiona gens. Comenta també que hi ha moltes formes d’incorporar els riscos geològics amb la normativa urbanística.

BLOC 2 RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS
Ricard Martínez (ERC) parla de que manca una política energètica real de país. Diu que hi ha una oportunitat de ser un HUB europeu de gas natural que cal aprofitar. Esmenta que amb el “fracking” no hi ha possibilitats, perquè no hi ha aigua suficient, almenys a totes les conques internes de Catalunya.
Xavier Sabaté (PSC) diu que la geotèrmia hauria de ser una de les energies més aplicades a Catalunya; que manca un pla d’energia i planteja que els residus nuclears haurien de quedar-se a Catalunya.
Antonio Espinosa (C’s) parla de que cal un model energètic mixt entre renovables i fòssils, i es posiciona en contra del cànon que grava l’autoconsum amb generació elèctrica.
Sergi Saladié (CUP) parla de que hi ha una disponibilitat limitada i a molt curt termini de recursos fòssils, que el “fracking” i les prospeccions petrolíferes actuals són la sortida “yonki” al problema. Diu que només s’han potenciat aquelles renovables que porten associades grans infraestructures, que interessen a les grans empreses, i es deixen de banda les solucions d’autosuficiència.
Santi Rodríguez (PP) va dir que el “fracking”, si fos possible, s’hauria d’executar amb totes les garanties, i que hi ha la possibilitat com a estat de compartir recursos disponibles entre altres comunitats.
Salvador Milà (ICV) diu que l’energia geotèrmica és un recurs ideal a Catalunya que cal fomentar i ajudar, i que s’ha de fer una aposta forta per les renovables i no per les fòssils.
David Serrat (CDC) diu que el “fracking” és geològicament inviable a Catalunya; que la geotèrmia profunda és aplicable i no s’ha apostat. També esmenta que el geòleg ha de ser coherent amb el resultat dels estudis i si una tècnica és possible, aprofitar-la encara que per exemple es tracti de l’emmagatzematge de residus radioactius en dipòsits de sals.

BLOC 3 DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT. ADMINISTRACIÓ DEL MEDI AMBIENT
Xavier Sabaté (PSC) diu que cal una conscienciació massiva envers la geologia a través dels mitjans de comunicació públics.
Santi Rodríguez (PP) diu que les vocacions científico-tècniques estan en davallada, que cal impulsar-les en el seu conjunt, no únicament la geologia. Respecte el patrimoni geològic diu que no cal crear nous organismes que tendeixen a fer ineficient la funció pública.
Salvador Milà (ICV) parla de que cal defensar el patrimoni geològic en el seu conjunt, que s’ha de passar de l’inventari a la gestió. Una agència del medi natural és la opció més eficient.
Antonio Espinosa (C’s) diu que els poders públics han de vetllar pel patrimoni geològic, i que la fusió d’organismes és el més convenient.
Sergi Saladié (CUP) diu que cal aprofundir el coneixement del patrimoni i cal incorporar els espais geològics al planejament urbanístic. Primer cal conèixer el patrimoni per poder fer, estimar-lo i respectar-lo.
David Serrat (CDC) parla de la feina feta amb els inventaris, i que cal incidir en la geologia a l’ensenyament, on es troben llibres de text amb greus errors geològics.
Ricard Martínez (ERC) diu que cal que els pedagogs escoltin als representants de les carreres científiques i es faci una solució global perquè els continguts de l’ensenyament siguin els necessaris. De l’Administració diu que els residus, aigua i energia han de tenir òrgans reguladors, com ara una Agència Catalana del Medi Ambient, i que la resta (ICGC,...) cal que disposin de recursos adequats per treballar.

ALTRES
Salvador Milà (ICV) diu que l’explotació de recursos hídrics actual es basa en interessos econòmics i no en la disponibilitat del recurs. Comenta que a Flix s’ha generat coneixement a aprofitar pel tractament de sòls contaminats a nivell de tot Catalunya i un centre tecnològic important d’aquesta disciplina a Tarragona.
Xavier Sabaté (PSC) recorda que l’energia és un dret i s’ha d’afavorir la seva bona gestió.
Ricard Martínez (ERC) va afirmar que cal un acord de gestió global de l’aigua, que hi ha recursos suficients si són ben aprofitats i no calen dessaladores.

Barcelona 1/7/15

dimecres, 18 de febrer del 2015

LA GESTIÓ DEL RISC EN LA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI


Dins el procés de reflexió que viu el nostre país, procés que pretén revisar tots els instruments de sobirania que necessitarem d’ara en endavant, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya tenim el ferm propòsit de treballar en diferents taules de debat sobre el cóm ha de ser el territori, la seva gestió i planificació.
 
Per això, volem aprofitar l’oportunitat de participar en el SCOT, amb l’horitzó del Congrés del FÒRUM 2012 CATALUNYA 21, del proper 21 d’abril i de la presentació del Document d’Alternatives en l’Àmbit del Territori i l’ Urbanisme, per donar rellevància als elements que, sota la nostra perspectiva professional, poden aportar una millora en aquesta qüestió.
 
La reflexió que volem aportar gira entorn a aprofundir en la concepció de l’anàlisi del RISC GEOLÒGIC, com a esmenes d’addició a incorporar en la Línia Estratègica sobre les Eines de Gestió i Planificació del Territori, que inclou el Document final del FÒRUM.
 
Segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, refós de la Llei d’Urbanisme i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’Urbanisme, les figures de planejament urbanístic ja han d’incloure informació referent als riscos geològics. Aquest punt de partida és satisfactori, però conté elements que són millorables. D’entrada la concepció de risc natural queda emmarcat per part dels responsables de l’administració quasi sempre al risc d’inundabilitat i al risc d’incendis forestals. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació de sòl urbanitzable a aquell que s’estableixi en una zona de risc natural o geològic haurà de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Des del Col·legi de Geòlegs volem posar en valor en el concepte de risc altres processos geològics, atès de la gran transcendència que tenen en la vida de les persones. Aquests processos geològics són:

· El risc per inestabilitat de vessant (esllavissaments de terres i caigudes de roca).
· El risc per allaus.
· El risc per contaminació del subsòl.
· El risc d’erosió costera.
· El risc per fenòmens de subsidència.
· El risc sísmic.
 
L’informe RISKCAT (2008)*, utilitzant dades de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, xifra en un 15% del sòl urbanitzable de Catalunya que està situat en zones inundables. Aquesta dada, que es quantifica en unes 35.000ha, obliga al ferm exercici d’estudiar de forma molt eficient el sòl abans de decidir els usos i sobretot abans de consolidar-lo com a terreny urbanitzable.

Per tant, en la reflexió de com ha de ser en endavant la planificació del nostre territori el Col·legi de Geòlegs de Catalunya recomana necessari:

1. La presentació d’un informe de risc geològic vinculant (considerant també el risc d’inundació) que inclogui, com a mínim, tot allò que de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).                                        http://www.igc.cat/web/files/2011_igc_dgotu_eirg.pdf
 
2. Cal entendre que en la gestió el territori, i especialment quan es tracta de la gestió del risc geològic, els límits d’estudi no els podem circumscriure’s només en la divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó que l’estudi del risc s’ha d’estendre en els límits que venen marcats pel mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...).
 
3. Aquest informe haurà de ser signat per un tècnic titulat competent i visat per un col·legi professional. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració la que elabori aquest document per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals, i recomanem que l’ICGC assumeixi només el paper de validació i control de qualitat d’aquests informes i de tot el procediment tècnic - administratiu posterior.
 
Finalment, com a conclusió fruit d’aquesta reflexió, des del Col·legi de Geòlegs considerem que l’Administració ha de considerar l’exposició del sòl als riscos geològics en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal. També s’haurà de preveure els mecanismes de recuperació o transformació de tot aquell sòl, actualment consolidat com urbanitzable, però que se’ns demostra situat en zona de risc geològic. D’alguna manera hauria de blindar -se o o limitar-se a usos i actuacions compatibles amb el nivell de risc que es consideri acceptable.

(*)Vilaplana, J.M. & Payàs, B.(2008).RiskCat. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu / Los riesgos naturales en Cataluña / Natural Risks in Catalonia. Informes del CADS nº6. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 228pp.