1.
Consideració del risc geològic en els processos d’ordenació del territori i de
planejament municipal.
Si bé el Reglament que desplega la Llei d’Urbanisme ja reconeix que les
figures de planejament urbanístic han d’incloure informació referent als riscos
geològics, aquest punt de partida és millorable. Segons la nostra opinió,
l’objecció de la qualificació d’un sòl com a urbanitzable per l’existència de
risc natural o geològic ha de ser vinculant i blindar clarament les seves
limitacions d’ús. Estem parlant d’estalviar nombrosos danys materials i, fins i
tot, la pèrdua de vides humanes. Per això, cal eixamplar la concepció de l’anàlisi
del risc geològic a inundabilitat, inestabilitat de vessants, allaus,
contaminació del sòl, erosió costanera, subsidència i sismicitat.
2. Desenvolupament dels estudis de risc
geològic en la planificació territorial.
La planificació del nostre territori recomana
necessària la presentació d’informes de risc geològic vinculants que incloguin
com a mínim tot allò que, de forma general, queda determinat en els Criteris
bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics
(EIRG), definits per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Seria evident, si no fos que no es compleix sempre, que els límits d’estudi no
es poden circumscriure a una divisió administrativa de referència (municipal,
comarcal, ...), sinó a l’àmbit en el qual s’estén el mateix procés geològic
analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...). Aquests informes haurien
de venir signats per un tècnic titulat i visats pel seu col·legi professional
corresponent. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa
administració (ICGC) la que elabori aquests documents per encàrrec
d’ajuntaments o consells comarcals i recomanem que només assumeixi un paper de
validació i control de qualitat d’aquests informes.
3. Major inversió, rigor
i control en els estudis geològics i geotècnics
per a projectes, serveis i obres públiques.
A gener del 2005 es va
produir l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Metro de Barcelona, en el
barri del Carmel. Les investigacions posteriors van determinar que la zona
afectada no formava part del projecte inicial i que no s’hi havien encarregat
els estudis geotècnics suficients. Catalunya no es pot tornar a permetre un
accident d’aquestes característiques. És necessari que s’inverteixin els
recursos econòmics suficients per estudiar amb prou detall els projectes,
serveis i obres públiques en la fase informativa o de redacció de projecte.
Aquest fet es justifica en tant que per cada 1 euro que no s’inverteix en
aquestes fases, després té una repercussió que es multiplica per 50 en l’execució
de l'obra. Els estudis geològics i geotècnics que es lliuren en les fases
d’estudi i de redacció de projecte són de vital importància per acotar millor
les sempre complexes incerteses associades al terreny i per controlar les
desviacions pressupostàries finals.
4. Repensar l’adjudicació d’obres i serveis públics.
És una evidència avui i ara que l’adjudicació
d’obres i serveis públics segueix sent una font de males praxis que alimenten
un sistema malalt. L’adjudicació pública és un dels problemes sistèmics a tots
els nivells de la funció pública; un dels problemes sobre el qual cau la sospita
de la corrupció, el clientelisme i la malversació de diners públics. D’entrada,
per qualsevol inversió d’infraestructura pública, no té sentit que no es faci
una anàlisi prèvia exhaustiva i en aquest ordre de; la seva conveniència econòmica,
estratègica, social i territorial; de la complexitat tècnica en la fase
constructiva; dels costos d’explotació i manteniment; i finalment, del retorn
econòmic real a la ciutadania.Com a Col·legi de Geòlegs de Catalunya, tal com
s’exposa en l’apartat 3, no podem acceptar que moltes de les desviacions
pressupostàries de les obres vinguin reclamades per un desconeixement del
subsòl, i per això demanem repensar el procés d’adjudicació d’obra pública.En aquesta línia es proposa que les valoracions
i puntuacions de les ofertes que es presenten tinguin molt més en compte la
proposta tècnica (sobre un 80%), amb una exposició detallada de l’experiència i
expertesa dels professionals participants en les ofertes presentades; així com dels
mitjans materials disponibles i les millores proposades respecte al desenvolupament
del projecte. Entenem que les propostes tècniques han de ser millor avaluades i
hauran de prevaldre sempre per damunt de l’oferta econòmica (sobre un 20%). Per
tot això demanem també descartar les adjudicacions per subhasta.Els licitadors que es considerin preparats per
dur a terme un contracte públic han de saber que els projectes d’obres i
serveis estaran tancats econòmicament al preu de licitació i no serà possible,
en cap cas, modificar els costos de construcció o explotació. Si més no, pensem
que hauria de ser objecte de penalització greu presentar desviacions posteriors
per damunt dels preus de licitació. Les desviacions pressupostàries haurien d’assumir-se
per l’empresa adjudicatària i quedar absorbits en els costos de construcció i
explotació sense cap exempció.
5. Presència de tècnics especialistes
en estudis geotècnics.
Des de
l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació i de la Llei del Sòl, es fa
necessari que en el Departament de Territori i Sostenibilitat, en les
Direccions Generals, Regidories i Empreses Públiques amb lligams amb l’edificació
i habitatges, es disposi del nombre adequat d’especialistes en estudis
geotècnics per elaborar normatives tècniques, controlar la qualitat dels estudis
geotècnics, interpretar adequadament els resultats en la fase de moviment de
terres, incorporar les últimes tecnologies, etc.
6. Reflexions sobre l’Avantprojecte de Llei del
Territori.
El passat
12 de juliol es va fer arribar a la Direcció General d’Ordenació del Territori
i Urbanisme les reflexions globals sobre l’anàlisi de l’esborrany de
l’Avantprojecte de Llei de Territori, en aquells àmbits que entren dins les
nostres atribucions professionals d’acord amb l’article 21 del RD 1378/2001:
·
L’Avantprojecte de Llei no legisla
prou els temes referents al subsòl. Entendre i gestionar el territori té sentit
quan també inclou el subsòl i les problemàtiques que li són associades: Els
recursos naturals i energètics; els usos i aprofitaments subterranis; la
vulnerabilitat de les masses d’aigua subterrània; o els problemes geoantròpics
derivats de l’ocupació humana del territori.
·
Cal tractar la Qualitat del Sòl per
determinar el seu ús, ocupació i limitacions. Segons la nostra opinió caldria
incorporar en, els Drets de les persones propietàries (Art.46), valoracions
prèvies de caràcter geotècnic, de qualitat fisico-química i contaminació de
sòls, o de risc geològic per garantir la seguretat de les persones. De la
mateixa forma, en les Obligacions de les persones (Art.47) cal incorporar les
obligacions dels propietaris en matèria de descontaminació d’un terreny.
·
Sobre els riscos geològics
l’Avantprojecte ha de mantenir, actualitzar i millorar els reglaments actuals
sobre la gestió i la planificació dels riscos geològics: L’article 29
(Directrius generals de planificació); l’article 31 (Directrius per a la
planificació dels espais oberts); l’article 35 (Espais Oberts); l’article 108
(Plànols) entre d’altres, requereixen referències més clares per l’aplicació de
les mesures que tenen en compte el risc geològic en la planificació.
·
Quant a la defensa i la protecció
del Patrimoni Geològic el document no recull cap mesura a ressenyar, tal com sí
es recull actualment a la Llei d’Urbanisme.
