PROGRAMA ELECTORAL DE LA GEOLOGIA: MEDI AMBIENT, DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT

14. Sòls contaminats. Recuperació d’antics sòls industrials (brownfields). 

El ritme de creixement urbanístic en l’època de la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es reservava com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement. Aquesta fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl urbà. Una d’aquestes és  la recuperació de sòls de les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields), com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la requalificació. En l’àmbit municipal i de planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica dels “brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment en què s’aborden canvis urbanístics. 

S’ha definit per l’oficina d’acreditació de Catalunya el procediment d’aplicació i compliment per a les entitats de control habilitades o en procés d’habilitació en l’àmbit de la Prevenció de la contaminació del sòl (EC-SOL) S’han definit 3 subcamps d’habilitació: Subcamp d’investigació, subcamp d’anàlisi quantitativa de risc i subcamp de descontaminació. Això permetrà millorar la qualitat dels serveis que els professionals podran oferir en l’execució de treballs. 

Amb la participació activa del Col·legi de Geòlegs s’han definit els criteris que han de complir els estudis de caracterització preliminar de la contaminació del subsòl. En aquest sentit s’ha publicat recentment per les administracions competents el document “Investigació preliminar de la qualitat del subsòl. Requisits mínims” que serà d’obligat compliment per les entitats acreditades en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del subsòl. I en aquest sentit, creiem del tot necessari l’exigència del segell de qualitat i d’assegurança de responsabilitat civil que representa el visat col·legial per aquests treballs. 

15. Protecció davant la problemàtica de la gestió dels purins. 

Un dels principals problemes ambientals que afecta les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació per nitrats. Una part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels purins. Per això, cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les administracions locals, en tant que més properes al territori haurien de promoure mesures de protecció en aquells àmbits que tinguin una especial singularitat, per exemple, fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal fixar la mirada en la protecció dels recursos propis del territori i en aquesta qüestió els Ajuntaments hi tenen molt a dir amb la seva implicació en la protecció  

16. Pla d’estudi de Geologia en l’ensenyament de la Secundària i Batxillerat.  

Hi ha necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i tecnològics bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà abastir aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure en major grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i Batxillerat. La Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari. Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la seva promoció. 

17. Preservació del patrimoni geològic. 

El patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar. Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut valor nacional i internacional que cal preservar. El problema greu és que hi ha un inventari molt complet de punts valuosos de patrimoni geològic, però no hi ha figures de protecció. Amb la qual cosa el Col·legi de Geòlegs de Catalunya denunciem que molts d'aquests indrets estan greument amenaçats i reclamem una necessària protecció legal. Els poders públics han de vetllar amb determinació per la conservació, la promoció i la divulgació del patrimoni geològic, al mateix nivell que ho fan en la preservació de la biosfera, dels sistemes ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat, i segons les auditories dels llocs amenaçats portar a terme polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

18. Preservació del patrimoni paleontològic. 

Durant el passat mes de març de 2015 el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa de les seves característiques i un dels més importants del món. Aquest és un fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica, ja que els fòssils són considerats patrimoni arqueològic, és evident que cal millorar-les i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància i protecció física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

ELS SÒLS CONTAMINATS DE FLIX. PASSAT, PRESENT I FUTUR

La població de Flix fa més d’un segle que té una indústria química molt potent, activitat de la qual no ha estat innòcua pel medi ambient provocant afeccions als sòls i a les aigües. Amb els anys s’han anat acumulant llots altament contaminats els quals tenien el risc d’acabar passant a l’aigua i fluint aigües avall afectant captacions d’abastament, zones de reg i l’important parc Natural del Delta de l’Ebre. Actualment s’estan realitzant obres per netejar part d’aquests llots continguts. Per fer-ho, s’han realitzat prèviament a la descontaminació, múltiples estudis geològics, hidrogeològics i hidroquímics que permetien obtenir el màxim d’informació precisa sobre l’estat de contaminació del moment.

La contaminació de sòls i aigües cada vegada és més comú, ja sigui per contaminats provinents d’indústries químiques com de purins o d’altres punts que poden generar focus de contaminació. Aquest augment dels expedients de contaminació no és perquè cada vegada n’hi hagi més sinó perquè cada vegada s’és més sensible amb aquest tema i la normativa està més acotada. És per això que actualment els informes hidrogeològics i els expedients de sòls contaminants i descontaminació van en augment. El cas concret de Flix n’és un gran exemple, ja que s’han recollit dades durant molts anys. Aquest fet permet veure l’evolució de les diferents mesures emprades per pal·liar els danys que els contaminats produeixen al medi ambient i a les persones exposades. La realització d’estudis hidrogeològics és del tot imprescindible per detectar el focus de contaminació i poder actuar amb més eficàcia  per evitar danys majors en un futur.

1. PASSAT

Els estudis hidrogeològics realitzats, tant en les aigües com en els sediments del riu Ebre, ens donen evidències del fet que les indústries, que han funcionat durant més d’un segle, han generat una quantitat molt alta de materials contaminats. La primera alerta destacable va ser la mort per intoxicació per mercuri de prop de 4.000 peixos al riu Ebre a Ascó durant el 2001. A partir d’aquí, el 2003, es van detectar grans quantitats de llots altament contaminats al marge dret de l’embassament de Flix.

Aquest va ser l’inici d’un procés de canvis que encara ara està present en la vida dels habitants de Flix. Els materials contaminats dels sòls i les aigües del pantà són molt variats: compostos organoclorats, compostos orgànics no clorats, elements radioactius i metalls pesants com el mercuri, el cadmi, el plom entre altres. Part d’aquests residus tòxics es van abocar directament al riu Ebre. Altres es van dipositar en els propis terrenys industrials. 

2. PRESENT

La conclusió que se’n va extreure de tots els estudis realitzats a Flix apuntava que la quantitat de metalls dipositats al pantà era molt elevada i representava un perill potencial de contaminació aigües avall. Per aquest motiu, es va engegar un projecte de descontaminació del pantà en vàries fases i que actualment encara està en marxa.

El marc jurídic d’aquest projecte de descontaminació, i el d'altres projectes a la resta del territori és el RD 140/2003 i el RD 9/2005. El  Real Decret de 2003 fa referència als criteris sanitaris que han de complir les aigües aptes per al consum humà. El Real Decret del 2005 té com a objectiu establir una relació d’activitats susceptibles de causar contaminació dels sòls i adoptar criteris per declarar quins sòls estan contaminats i quines són les accions que s’han de realitzar quan un sòl es considera contaminat. Aquestes dues regulacions són les que bàsicament emparen els nostres rius i sòls de l’excés de contaminants produïts per les indústries.

3. FUTUR

El que queda per fer a Flix és l'última fase de descontaminació dels llots tòxics que han quedat al fons. Quan s’hagi executat el pla de descontaminació dels fangs es procedirà al desmantellament de les instal·lacions i el tancament de l’abocador on s’estan emmagatzemant els residus amb la seva restauració per terrasses. Tot i el gran esforç per descontaminar el riu Ebre, s’ha de preveure que, un cop es desmantellin les indústries causants de la contaminació, s’hauran de realitzar nous projectes de descontaminació de sòls. Flix és un exemple complex dels plans de descontaminació que es realitzen en diverses dècades i que ha afectat al medi ambient i a la salut de les persones.

Aquest tipus de projectes han anat en augment arran de la normativa que obliga a conèixer l’estat del sòl i a l’aigua per a unes determinades activitats industrials. Les  administracions responsables com l’Agència Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en aigües, l’Agència de Residus de Catalunya en sòls tutelen aquests estudis i en alguns casos també els promouen amb l’ajuda dels serveis cientificotècnics com el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

4. CONCLUSIONS

Els sòls i les aigües subterrànies s’han convertit en objecte prioritari d’estudi, coneixement i control, prevenció i si s’escau descontaminació per a les activitats on es manipulen substàncies perilloses amb risc de repercussió ambiental. Normatives com la Directiva d’Emissions industrials han contribuït, encara més, a sensibilitzar el món de la indústria.

Els requeriments de qualitat dels estudis ambientals del subsòl han anat evolucionant de forma substancial en els darrers anys. L’evolució ha anat en diferents sentits d’una banda en el nivell de formació i capacitació dels tècnics, de l’altra en l’exigència de protocols i procediments de treball específics per cadascuna de les fases de treball i finalment de la cada vegada més complexa les actuacions de descontaminació.

Els geòlegs i professionals de les Ciències de la Terra tenim un paper predominant perquè les generacions futures puguin gaudir d’un sòl i d’unes aigües subterrànies amb millor qualitat i seguretat per a tothom.

COMISSIÓ TÈCNICA DE L'AIGUA del COLGEOCAT

Novembre 2017

DOCUMENT D'ALTERNATIVES DEL TERRITORI I L'URBANISME

A continuació es remet el text que COLGEOCAT ha enviat a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), societat filial de l’ Institut d’Estudis Catalans, amb les aportacions al “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’urbanisme”, i que podeu descarregar-vos a l’enllaç: http://forum.scot.cat/ 

En nom de tot el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya vagi per endavant la nostra felicitació a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), pel “Document d’alternatives en l’àmbit del territori i l’ urbanisme”, com a resultat final de tota la gran feina que han portat a terme des del “Fòrum 2012 Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i alternatives”. 

Altrament volem mostrar el nostre més sincer agraïment per la possibilitat de poder participar en aquesta fase final del procés, amb l’aportació de les nostres esmenes i consideracions que a continuació posem a la seva disposició a fi i efecte que considerin oportú la possibilitat d’incorporar-les en el text definitiu.

Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, com a corporació de dret públic que regula l’exercici professional sobre l’aplicació dels coneixements de la geologia i les ciències de la terra, ens hem pres de forma molt rigorosa la nostra col·laboració en l’aportació del nostre punt de vista en les matèries que puguin esdevenir de la nostra especialitat en el desenvolupament conceptual de l’ordenació del territori i l’ urbanisme. Per això, vàrem obrir un procés participatiu amb els nostres col·legiats que tenia per objecte recollir totes aquelles reflexions individuals que un cop analitzades i debatudes constitueixen les consideracions que tot seguit s’exposen.

Vagi per endavant que en conjunt es tracta d’un document de treball no sectari, sí sectorial, sobre geologia i ciències de la terra, amb propostes i alternatives en l’àmbit que ens ocupa, del qual som especialistes, i que ben segur pot aportar nous punts de vista al procés de pensament sobre l’ordenació territorial i l’ urbanisme pel futur a mig i llarg termini del nostre país.

Sobre l’apartat “1 INTRODUCCIÓ”, voldríem fer palès aquells desplegaments que, a partir del darrer paràgraf de la pàg. 3, cal destacar que sota el nostre criteri ja han suposat un avenç per a la protecció de les persones i una millora per l’adequat ordenament territorial fet fins ara. En aquest marc volem destacar: 

• L’obligatorietat del compliment dels criteris seguretat geotècnica del terreny (CTE-SC) davant la promoció d’infraestructures d’obra civil i edificació. 

• Els estudis d’avaluació prèvia de la qualitat del sòl per l’ implantació d’activitats industrials, així com la regulació sobre l’estudi i recuperació de sòls contaminats. 
• La prevenció en l’anàlisi i cartografia de riscos naturals i geològics en la redacció dels plans d’ordenació territorial.

De la pàg. 4, primer paràgraf, us proposem incloure “geòlegs” en “el paper dels professionals – geògrafs, ambientòlegs, advocats, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, enginyers” – que teoritzen en els instruments de gestió del territori.

A nivell d’ INTRODUCCIÓ, volem introduir una reflexió en tant que com a país de petit tamany que som, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics, i en fase de construcció d’Estructures d’Estat en el moment actual; tots plegats, l’administració pública, la iniciativa privada i la ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis consensos per a no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país.

A aquesta decisió s’arriba ocupant la zona del baricentre d’un triangle, amb els vèrtex definits pels criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. A aquesta decisió s’arriba informant de forma absolutament transparent a la ciutadania, però devaluant amb arguments tècnics contundents el valor del concepte NIMBY (Not In My Back Yard), que a partir d’apriorismes i desinformacions estableix que ningú vol assumir els inconvenients d’una decisió estratègica, però tothom vol aprofitar-se dels seus avantatges.

 

Respecte a les 2 LÍNIES ESTRATÈGIQUES entenem que:

En el text sobre “A) Reforçar la funció pública amb una visió estratègica i integral del territori”, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya estem d’acord que l’estratègia de desenvolupament a llarg termini, el full de ruta de l’ordenació del territori i l’ urbanisme del nostre país ha de fixar-se en uns Plans Directors, fruit d’un gran acord amb la ciutadania, amb una temporalització en el temps i en pressupost, que no estiguin sotmeses a criteri del color polític del govern de torn.

En quant a “B) Flexibilitzar els instruments de planificació i gestió territorial”, en el primer paràgraf, volem remarcar que encara es necessita impulsar amb prou fermesa el desenvolupament d’eines de planificació territorial com són les cartografies temàtiques (usos del sòl, geologia, riscos naturals,...)

Respecte a l’apartat “C) Implicar la ciutadania en la presa de decisions i en la seva execució” conformem la seva idoneïtat i volem remarcar la necessitat d’impulsar els processos participatius de democràcia real en la presa de decisions. Per això, cal posar a informació pública els projectes en una fase de la tramitació que realment quedi oberta al debat d’idees i la possibilitat d’esmenes. Per això, també creiem absolutament necessari lluitar clarament contra els “apriorismes” i relatar de forma clara els pros i contres de les actuacions perquè permetin a la ciutadania manifestar-se.

De l’apartat “D) Utilitzar de manera raonable i transparent els recursos públics” volem afegir al final del  primer paràgraf, quarta línia, que “el ritme de creixement de l’època de la bombolla immobiliària i de l’augment del dèficit de les administracions públiques era certament insostenible”. Respecte al tercer paràgraf, sisena línia, quan és diu que “la fallida d’aquest model implica” tècniques de reciclatge de sòl urbà, volem ressenyar que quan aquestes pràctiques recuperen sòls de les ciutats que anteriorment havien tingut antics usos industrials (Poble Nou a Barcelona, Sallent, Els Químics a Girona,...), aquestes pràctiques porten associats, sovint, problemes de contaminació de sòls que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la seva nova qualificació com a ús urbà edificable. Per tant, sí a recuperar sòls industrials per les ciutats, però caldrà avaluar la qualitat del sòl i, si s’escau, iniciar el procés de descontaminació d’aquest sòl.

Finalment, sobre l’apartat “E) Crear nous instruments en els àmbits de l’agricultura, el turisme, el paisatge i l’ urbanisme” volem incidir en el figura dels Geoparcs. Els Geoparcs, com ara el recent anomenat Geoparc del Bages, són elements de territori supracomarcal amb segell de reconeixement de la UNESCO, que persegueix la promoció d’un territori pels seus valors geològics, paisatgístics i ambientals; i que potencia una zona inicialment deprimida econòmicament amb la implantació de les infraestructures necessàries destinades a proveir d’un turisme d’escala sostenible.