dijous, 19 de gener de 2017

LA FEBRE DE L'OR AL RIPOLLÈS


LA FEBRE DE L’OR AL RIPOLLÈS.  
La notícia va saltar als mitjans de comunicació a finals del 2016 arran d’una sol·licitud per un permís d’investigació minera admesa a tràmit per part de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya. Es tractaria de realitzar una investigació a la recerca d’or en diversos municipis del Ripollès; notícia més encara quan actualment a Catalunya no se’n explota cap metall, només sals, àrids i alguna cosa de roca ornamental. S’han reservat 261 quadrícules mineres, en total una zona de 7.830 hectàrees, que comprèn els termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines.

ELS ANTECEDENTS. 
Històricament aquesta zona ha estat molt prolífica en l’extracció mineral superficial. Ja en èpoques dels romans se n’extreia galena i els òxids derivats per l’obtenció de plom i ferro. Els minerals subproductes d’aquesta extracció eren abandonats a peu de mina, donat que desconeixien la seva presència i no tenien la tecnologia metal·lúrgica per obtenir la plata i l’or que quedava atrapat en aquestes roques.
En el transcurs del segles les mines passen a ser propietat de la monarquia o nacionalitzades pel govern, fet que fa perdre l’interès privat en aquest tipus de recerca.
Amb els canvis posteriors en les lleis de la mineria cap a la privatització dels recursos tornen a guanyar interès les aventures inversores cap a la recerca de metalls. A finals del segle XIX comença la febre de l’or a la regió. Enginyers de mines ja comencen a interessar-se per l’or a la zona. Es fan les primeres prospeccions amb resultat dispars cap a 1905 – 1910.  A finals del XIX i principis del segle XX s’explota l’antimoni i cap a 1940 s’extreu arsenopirita, mineral base per fabricar potents raticides a partir d’arsènic en fàbriques de Badalona. Les mines van tancar definitivament cap al 1960.
El 1980 es demanen 4 permisos d’investigació (Rocas blancas, Rigart, Segadell, Tragura) a càrrec de BP Minera España, que es dediquen per a la presa de mostres de roques superficials i l’anàlisi geoquímic. Es confirma la presencia d’or però amb molta dispersió de dades.
Cap a l’any 2002 es va fer un inventari de punts a la zona que va comptabilitzar més de 100 explotacions, entre galeries i diferents formes d’aprofitament mineral, sempre superficial, on s’extreu or com a subproductes. 

EL MINERAL.
Hi ha evidències objectives de la presència d’or en els sulfurs (arsenopirita, pirites i calcopirites) de tot el Ripollès, més com a subproducte, acompanyant arseni, antimoni, plom i plata així com en els òxids d’alteració rentats dels sulfurs on aquest or ha quedat atrapat.
Els minerals de sulfur es troben en filons hidrotermals que travessen al final del Paleozoic les sorrenques i lutites del cambroordivicià mig, així com en esquistos, pissarres i carbonats matxucats per falles i estructures tectòniques.
Les mines de la zona poden tenir longituds de 10 a 400 metres. D’entre les més conegudes al Ripollès es coneix la mina Saragossa, a Queralbs, que té 400 metres i 3 nivells de galeries; amb filons de fins a 30 cm de gruix i mostres trobades a la zona que assoleixen valors de 60 – 70 grams d’or per tona de mineral (grAu/Tm). L’explotació més importat és a la zona d’Espinosa (Riu Rigart), compta amb galeries en tres nivells també i aquesta és la darrera mina que es va tancar.
Per extraccions a cel obert es considera rendible produccions mínimes de 3gr Au/Tm de mineral; mentre que per l’extracció de l’or en galeria els valors rendibles es situen a partir de valors molt més elevats. En un tipus d’explotació de gran abast, a partir d’explotacions a cel obert que puguin extreuen importants volums de roca, per matxucar-la i rentar els detritus amb cianurs la rendibilitat ja baixa fins a 2 gr Au/Tm de roca. En diverses explotacions investigades a la zona, s’han donat valors de 24 gr Au/Tm de mineral, però amb gran variabilitat d’un lloc a un altre.

EL PROCEDIMENT.
Que prosperi un sistema d’extracció mineral a cel obert d’aquest tipus de mineralització com el que trobem al Ripollès és pràcticament impossible, ja que al tractar-se de filons de mida petita no seria rendible i ambientalment seria inviable. En tot cas els experts apunten només a explotacions subterrànies amb pous i galeries. Però, quin és el procediment que es segueix abans de l’explotació mineral?
En primer lloc es fa la reserva de quadrícules per a una investigació minera al Departament de Mines. Amb aquest procediment s’està assegurant la titularitat del dret a explorar, investigar i explotar el recurs natural d’un territori.
A continuació una primera fase d’investigació consistiria en explorar de forma no agressiva la zona reservada, a base de cartografia geològica (mapes), l’estudi descriptiu de camp de materials, el posicionament en l’espai d’encavalcaments i fractures, o el seguiment geomètric de vetes i filons. Es pot incloure en aquesta fase la teledetecció, recollida i anàlisi geoquímic al laboratori de mostres de roques superficials, i la prospecció geofísica com ara la recerca d’anomalies gravimètriques. En aquesta fase s’han arribat a fer estudis per veure la presencia d’or a les fulles d’arbres, amb resultats de fins 200ppm a Planoles. Fins a aquest punt no hi ha cap inconvenient ambiental que impedeixi procedir en la investigació.
La fase d’investigació posterior ja consisteix en l’execució directa de sondeigs. Aquests sondeigs, quan no requereixin d’obertura de pistes forestals no precisen tampoc de cap permís específic, més enllà de demanar els permisos de pas als propietaris. Els primers sondeigs poden ser 4 ò 5 de 200 -300m, per començar la investigació més formal. Els primers 100m a destrossa (rotopercussió) i la resta a rotació amb recuperació de testimoni continu. En aquest punt ja s’han d’utilitzar basses de reciclatge per l’aigua, com a refrigerant i contenció de les parets de la perforació. A partir d’aquesta primera fase i amb un suport de 3.000 – 4.000 metres de testimoni de perforació ja podem preparar un informe de reserves inferides amb una certesa del 40%.
Una campanya d’investigació suficient per redactar un informe de reserves demostrades, amb una certesa del 75%, ja precisa entorn a 20.000 metres de sondeig; i és aquí quan la necessària obertura d’accessos forestals per fer arribar la maquinària als punts d’investigació farà necessària la presentació d’un estudi d’impacte ambiental, el dipòsit d’una fiança proporcional als danys que se’n puguin derivar.
En el cas de que les reserves siguin adients i rendibles a la seva explotació i tractament metal·lúrgic, es demana un permís d’explotació que implica l’obtenció d’una llicència del Departament de Medi Ambient i els pertinents permisos municipals.
En qualsevol cas, l’explotació únicament de l’or no és considera possible, ja que l’estratègia consistiria en d’explotar tots els recursos presents, entre ells l’or, quasi com a subproducte amb valor afegit.

L'ALTERNATIVA.
Tots els experts consultats coincideixen en descartar en cap de les seves formes l’extracció mineral a cel obert al Ripollès. Malgrat tot, els indicis de presència rendible d’or resseguint en profunditat els filons explotats històricament en superfície podrien donar sorpreses, i això no s’ha estudiat mai amb prou rigor a la zona. Per tant, l’alternativa d’explotació en galeria, perseguint els filons minerals de sulfurs i òxids no es pot descartar definitivament, tot i que els controls ambientals haurien de ser molt estrictes.
Un altre alternativa possible que pren cos entre els experts com a molt factible seria la d’un moviment especulatiu. Operacions habituals en el mon de la recerca de recursos minerals consisteix en avançar amb tota la recerca científica disponible i la tramitació administrativa fins al límit possible. Amb tota aquesta documentació sota el braç, vendre les expectatives d’explotació d’or a la Borsa de metalls de Toronto (Canadà). Per tant, amb un projecte de reserves inferides, amb una campanya d’exploració i alguna cosa d’investigació; amb les quadrícules d’exploració mineres reservades i poca cosa més, algun grup inversor podria arribar a tenir interès en comprar tot el paquet sense que mai arribi a moure’s ni un sòl kilogram de roca del terreny. 

ELS AGRAIMENTS.
Tot el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya volem agrair molt sincerament l’assessorament i les aportacions, fruit de l’expertesa professional en aquest àmbit, que ens han proporcionat els companys geòlegs Manel Viladevall i Solé, Josep Maria Mata-Perelló i Joan Santamaria i Casanovas, aportacions amb les quals han estat possible la redacció d’aquest article.

1 comentari:

  1. Ja va sent hora que es fagi una bona investigació en profunditat d'aquesta zona, cal una bona cartografia de superfície i sondatges profunds. Pot ser una oportunitat per a tot-hom

    ResponSuprimeix