LA FEBRE DE L’OR AL RIPOLLÈS.
La notícia va saltar als mitjans de comunicació a
finals del 2016 arran d’una sol·licitud per un permís d’investigació minera
admesa a tràmit per part de la Direcció General d’Energia i Mines de la
Generalitat de Catalunya. Es tractaria de realitzar una investigació a la
recerca d’or en diversos municipis del Ripollès; notícia més encara quan
actualment a Catalunya no se’n explota cap metall, només sals, àrids i alguna
cosa de roca ornamental. S’han reservat 261 quadrícules mineres, en total una
zona de 7.830 hectàrees, que comprèn els termes municipals de Toses, Planoles,
Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines.
ELS ANTECEDENTS.
Històricament aquesta zona ha estat molt prolífica en
l’extracció mineral superficial. Ja en èpoques dels romans se n’extreia galena
i els òxids derivats per l’obtenció de plom i ferro. Els minerals subproductes
d’aquesta extracció eren abandonats a peu de mina, donat que desconeixien la
seva presència i no tenien la tecnologia metal·lúrgica per obtenir la plata i
l’or que quedava atrapat en aquestes roques.
En el transcurs del segles les mines passen a ser
propietat de la monarquia o nacionalitzades pel govern, fet que fa perdre
l’interès privat en aquest tipus de recerca.
Amb els canvis posteriors en les lleis de la mineria
cap a la privatització dels recursos tornen a guanyar interès les aventures
inversores cap a la recerca de metalls. A finals del segle XIX comença la febre
de l’or a la regió. Enginyers de mines ja comencen a interessar-se per l’or a
la zona. Es fan les primeres prospeccions amb resultat dispars cap a 1905 –
1910. A finals del XIX i principis del segle XX s’explota l’antimoni i
cap a 1940 s’extreu arsenopirita, mineral base per fabricar potents raticides a
partir d’arsènic en fàbriques de Badalona. Les mines van tancar definitivament
cap al 1960.
El 1980 es demanen 4 permisos d’investigació (Rocas
blancas, Rigart, Segadell, Tragura) a càrrec de BP Minera España, que es
dediquen per a la presa de mostres de roques superficials i l’anàlisi
geoquímic. Es confirma la presencia d’or però amb molta dispersió de dades.
Cap a l’any 2002 es va fer un inventari de punts a la
zona que va comptabilitzar més de 100 explotacions, entre galeries i diferents
formes d’aprofitament mineral, sempre superficial, on s’extreu or com a subproductes.
EL MINERAL.
Hi ha evidències objectives de la presència d’or en
els sulfurs (arsenopirita, pirites i calcopirites) de tot el Ripollès, més com
a subproducte, acompanyant arseni, antimoni, plom i plata així com en els òxids
d’alteració rentats dels sulfurs on aquest or ha quedat atrapat.
Els minerals de sulfur es troben en filons
hidrotermals que travessen al final del Paleozoic les sorrenques i lutites del
cambroordivicià mig, així com en esquistos, pissarres i carbonats matxucats per
falles i estructures tectòniques.
Les mines de la zona poden tenir longituds de 10 a 400
metres. D’entre les més conegudes al Ripollès es coneix la mina Saragossa, a
Queralbs, que té 400 metres i 3 nivells de galeries; amb filons de fins a 30 cm
de gruix i mostres trobades a la zona que assoleixen valors de 60 – 70 grams
d’or per tona de mineral (grAu/Tm). L’explotació més importat és a la zona
d’Espinosa (Riu Rigart), compta amb galeries en tres nivells també i aquesta és
la darrera mina que es va tancar.
Per extraccions a cel obert es considera rendible
produccions mínimes de 3gr Au/Tm de mineral; mentre que per l’extracció de l’or
en galeria els valors rendibles es situen a partir de valors molt més elevats.
En un tipus d’explotació de gran abast, a partir d’explotacions a cel obert que
puguin extreuen importants volums de roca, per matxucar-la i rentar els
detritus amb cianurs la rendibilitat ja baixa fins a 2 gr Au/Tm de roca. En
diverses explotacions investigades a la zona, s’han donat valors de 24 gr Au/Tm
de mineral, però amb gran variabilitat d’un lloc a un altre.
EL PROCEDIMENT.
Que prosperi un
sistema d’extracció mineral a cel
obert d’aquest tipus de mineralització com el que trobem al Ripollès és
pràcticament impossible, ja que al tractar-se de filons de mida petita
no seria
rendible i ambientalment seria inviable. En tot cas els experts apunten
només a
explotacions subterrànies amb pous i galeries. Però, quin és el
procediment que
es segueix abans de l’explotació mineral?
En primer lloc es fa la reserva
de quadrícules per a
una investigació minera al Departament de Mines. Amb aquest procediment
s’està
assegurant la titularitat del dret a explorar, investigar i explotar el
recurs
natural d’un territori.
A continuació una primera fase d’investigació
consistiria en explorar de forma no agressiva la zona reservada, a base
de
cartografia geològica (mapes), l’estudi descriptiu de camp de materials,
el
posicionament en l’espai d’encavalcaments i fractures, o el seguiment
geomètric
de vetes i filons. Es pot incloure en aquesta fase la teledetecció,
recollida i
anàlisi geoquímic al laboratori de mostres de roques superficials, i la
prospecció geofísica com ara la recerca d’anomalies gravimètriques. En
aquesta
fase s’han arribat a fer estudis per veure la presencia d’or a les
fulles
d’arbres, amb resultats de fins 200ppm a Planoles. Fins a aquest punt no
hi ha
cap inconvenient ambiental que impedeixi procedir en la investigació.
La
fase d’investigació posterior ja consisteix en l’execució
directa de sondeigs. Aquests sondeigs, quan no requereixin d’obertura de
pistes
forestals no precisen tampoc de cap permís específic, més enllà de
demanar els
permisos de pas als propietaris. Els primers sondeigs poden ser 4 ò 5 de
200
-300m, per començar la investigació més formal. Els primers 100m a
destrossa
(rotopercussió) i la resta a rotació amb recuperació de testimoni
continu. En
aquest punt ja s’han d’utilitzar basses de reciclatge per l’aigua, com a
refrigerant i contenció de les parets de la perforació. A partir
d’aquesta
primera fase i amb un suport de 3.000 – 4.000 metres de testimoni de
perforació
ja podem preparar un informe de reserves inferides amb una certesa del
40%.
Una campanya d’investigació suficient per redactar un
informe de reserves demostrades, amb una certesa del 75%, ja precisa
entorn a
20.000 metres de sondeig; i és aquí quan la necessària obertura
d’accessos
forestals per fer arribar la maquinària als punts d’investigació farà
necessària la presentació d’un estudi d’impacte ambiental, el dipòsit
d’una
fiança proporcional als danys que se’n puguin derivar.
En el cas de que
les reserves siguin adients i
rendibles a la seva explotació i tractament metal·lúrgic, es demana un
permís
d’explotació que implica l’obtenció d’una llicència del Departament de
Medi
Ambient i els pertinents permisos municipals.
En qualsevol cas,
l’explotació únicament de l’or no és
considera possible, ja que l’estratègia consistiria en d’explotar tots
els
recursos presents, entre ells l’or, quasi com a subproducte amb valor afegit.
L'ALTERNATIVA.
Tots els experts consultats coincideixen en descartar
en cap de les seves formes l’extracció mineral a cel obert al Ripollès. Malgrat
tot, els indicis de presència rendible d’or resseguint en profunditat els filons
explotats històricament en superfície podrien donar sorpreses, i això no s’ha
estudiat mai amb prou rigor a la zona. Per tant, l’alternativa d’explotació en
galeria, perseguint els filons minerals de sulfurs i òxids no es pot descartar
definitivament, tot i que els controls ambientals haurien de ser molt
estrictes.
Un altre alternativa possible que pren cos entre els
experts com a molt factible seria la d’un moviment especulatiu. Operacions
habituals en el mon de la recerca de recursos minerals consisteix en avançar
amb tota la recerca científica disponible i la tramitació administrativa fins
al límit possible. Amb tota aquesta documentació sota el braç, vendre les
expectatives d’explotació d’or a la Borsa de metalls de Toronto (Canadà). Per
tant, amb un projecte de reserves inferides, amb una campanya d’exploració i
alguna cosa d’investigació; amb les quadrícules d’exploració mineres reservades
i poca cosa més, algun grup inversor podria arribar a tenir interès en comprar
tot el paquet sense que mai arribi a moure’s ni un sòl kilogram de roca del
terreny.
ELS AGRAIMENTS.
Tot el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de
Catalunya volem agrair molt sincerament l’assessorament i les aportacions,
fruit de l’expertesa professional en aquest àmbit, que ens han proporcionat els
companys geòlegs Manel Viladevall i Solé, Josep Maria Mata-Perelló i Joan
Santamaria i Casanovas, aportacions amb les quals han estat possible la
redacció d’aquest article.
Ja va sent hora que es fagi una bona investigació en profunditat d'aquesta zona, cal una bona cartografia de superfície i sondatges profunds. Pot ser una oportunitat per a tot-hom
ResponElimina