dimarts, 19 de desembre de 2017

PROGRAMA ELECTORAL DE LA GEOLOGIA: MEDI AMBIENT, DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT


14. Sòls contaminats. Recuperació d’antics sòls industrials (brownfields). 

El ritme de creixement urbanístic en l’època de la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es reservava com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement. Aquesta fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl urbà. Una d’aquestes és  la recuperació de sòls de les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields), com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la requalificació. En l’àmbit municipal i de planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica dels “brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment en què s’aborden canvis urbanístics. 

S’ha definit per l’oficina d’acreditació de Catalunya el procediment d’aplicació i compliment per a les entitats de control habilitades o en procés d’habilitació en l’àmbit de la Prevenció de la contaminació del sòl (EC-SOL) S’han definit 3 subcamps d’habilitació: Subcamp d’investigació, subcamp d’anàlisi quantitativa de risc i subcamp de descontaminació. Això permetrà millorar la qualitat dels serveis que els professionals podran oferir en l’execució de treballs. 

Amb la participació activa del Col·legi de Geòlegs s’han definit els criteris que han de complir els estudis de caracterització preliminar de la contaminació del subsòl. En aquest sentit s’ha publicat recentment per les administracions competents el document “Investigació preliminar de la qualitat del subsòl. Requisits mínims” que serà d’obligat compliment per les entitats acreditades en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del subsòl. I en aquest sentit, creiem del tot necessari l’exigència del segell de qualitat i d’assegurança de responsabilitat civil que representa el visat col·legial per aquests treballs. 

15. Protecció davant la problemàtica de la gestió dels purins. 

Un dels principals problemes ambientals que afecta les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació per nitrats. Una part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels purins. Per això, cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les administracions locals, en tant que més properes al territori haurien de promoure mesures de protecció en aquells àmbits que tinguin una especial singularitat, per exemple, fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal fixar la mirada en la protecció dels recursos propis del territori i en aquesta qüestió els Ajuntaments hi tenen molt a dir amb la seva implicació en la protecció  

16. Pla d’estudi de Geologia en l’ensenyament de la Secundària i Batxillerat.  

Hi ha necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i tecnològics bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà abastir aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure en major grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i Batxillerat. La Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari. Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la seva promoció. 

17. Preservació del patrimoni geològic. 

El patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar. Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut valor nacional i internacional que cal preservar. El problema greu és que hi ha un inventari molt complet de punts valuosos de patrimoni geològic, però no hi ha figures de protecció. Amb la qual cosa el Col·legi de Geòlegs de Catalunya denunciem que molts d'aquests indrets estan greument amenaçats i reclamem una necessària protecció legal. Els poders públics han de vetllar amb determinació per la conservació, la promoció i la divulgació del patrimoni geològic, al mateix nivell que ho fan en la preservació de la biosfera, dels sistemes ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat, i segons les auditories dels llocs amenaçats portar a terme polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

18. Preservació del patrimoni paleontològic. 

Durant el passat mes de març de 2015 el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa de les seves característiques i un dels més importants del món. Aquest és un fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica, ja que els fòssils són considerats patrimoni arqueològic, és evident que cal millorar-les i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància i protecció física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari