Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geotèrmia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geotèrmia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de desembre del 2017

PROGRAMA ELECTORAL 2017: RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS.




7. Exploració i explotació de recursos naturals i energètics.

 Catalunya és un país petit, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya considerem que tots plegats, administració pública, iniciativa privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis acords per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i economia sostenible. 

8. Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”. 

En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient per a l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per mètodes convencionals. 

9. Geotèrmia. L’aposta per una energia renovable. 

La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament d'energia. Tot i això, cada vegada està prenent més importància, especialment la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor geotèrmiques. 

10. Els magatzems soterranis. Diversitat de necessitats i usos. 

Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mitjà termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.

dimecres, 21 de desembre del 2016

EL PAPER DELS GEÒLEGS EN EL PACTE NACIONAL PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE CATALUNYA




El dia 12 de desembre COLGEOCAT va assistir a la sessió de retorn del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Aquest Pacte Nacional és una proposta de concertació entre entitats socials, empresarials, sindicals, el món acadèmic, partits polítics, col·legis professionals i d’altres entitats que, intentant recollir les diferents sensibilitats entorn al tractament de l’energia a Catalunya, van recercar els elements de consens mínims per dirigir els objectius energètics estratègics del nostre país a mig – llarg termini. Aquest és un procés participatiu que s’inicia a juliol de 2015, fins arribar a l’acord del passat dilluns dia 12.  

El model energètic vigent és considera inviable a mig termini. Amb la tecnologia actual s’albira proper, el final de l’extracció a baix preu de combustibles fòssils. Les reticències cap a l’urani, després d’accidents recents com el de Fukushima, faran engegar moratòries d’abandonament de l’energia nuclear, com ja s’ha aprovat a Alemanya. Les agendes internacionals tenen reconeguda una crisi ambiental i climàtica real que afecta tot el planeta, amb uns compromisos de compliments per part dels estats que obligarà a fer canvis importants. Una quarta coordenada sobre l’esgotament del model actual apunta cap a la substitució dels sistemes oligopolístics de les grans empreses productores i distribuïdores, que regulen el preu de l’energia. Totes aquestes consideracions provocaran uns costos econòmics i uns preus de l’energia a l’alça, inassolibles a mig termini, fet que ens porta cap a un nou model en transició energètica.

Serà un nou model que requerirà d’un renovat marc legislatiu i fiscal que afavoreixi les inversions públiques i privades a petita i mitjana escala en sistemes més sostenibles, més eficients i més nets. Aquest model ha de tendir a l’electrificació del territori a partir de la generació elèctrica renovable distribuïda a partir de petits productors, autoconsum i emmagatzematge elèctric local.

Davant aquest horitzó els geòlegs a Catalunya haurem de fer un exercici de reflexió sobre quin ha de ser el nostre paper en el nou marc energètic que la societat demanda. Què podem aportar els geòlegs catalans a aquest Pacte Nacional?

És aquí on la geologia ens ofereix un recurs energètic renovable il·limitat que és la geotèrmia. L'energia geotèrmica a Catalunya és una alternativa, encara força ignorada, que s’ajusta perfectament al nou model de transició energètica que persegueix el Pacte Nacional. Pren rellevància cada vegada més la geotèrmia de baixa profunditat, que a diferència de l’energia solar o l'eòlica, es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Cal dir però que el desenvolupament en el nostre país de la geotèrmia de mitja entalpia (energia emmagatzemada de 35º a 150º) i alta entalpia (energia emmagatzemada de més de 150º) presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn.

En la transició energètica cap al país que volem també hem de fer pedagogia i convèncer a la societat que seran necessaris nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses que tenim a Catalunya ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids i, per tant, l’exploració del nostre subsòl esdevé una estratègia imprescindible. L’ús racional i sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereixen predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap magatzem subterrani i en faran falta a mig termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO2, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.