PROGRAMA ELECTORAL 2017: RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS.

7. Exploració i explotació de recursos naturals i energètics.

 Catalunya és un país petit, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya considerem que tots plegats, administració pública, iniciativa privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis acords per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i economia sostenible. 

8. Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”. 

En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient per a l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per mètodes convencionals. 

9. Geotèrmia. L’aposta per una energia renovable. 

La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament d'energia. Tot i això, cada vegada està prenent més importància, especialment la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor geotèrmiques. 

10. Els magatzems soterranis. Diversitat de necessitats i usos. 

Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mitjà termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO₂, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.

CONCLUSIONS DE L'INFORME SOBRE EL FRACKING DE COLGEOCAT

Durant l'octubre de 2013, COLGEOCAT va lliurar al Parlament de Catalunya un informe relatiu a l'explotació d'hidrocarburs no convencionals mitjançant la tècnica del fracking. Aquest informe donava resposta a una petició formal de la Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica, del Parlament de Catalunya. Les conclusions principals foren les següents:

1.      En matèria d'hidrocarburs no convencionals, el grau de coneixement del subsòl català és molt baix i encara menor que per als hidrocarburs convencionals ja escassament reconeguts. Tenint en compte que  Catalunya és un territori semi-explorat en relació amb la prospecció de recursos petroliers es pot considerar que hi existeix un potencial a determinar.

2.      L'índex exploratori del territori català es pot avaluar com a baix, en relació als països europeus del nostre entorn. A més la tendència històrica de perforació de sondeigs exploratoris a Catalunya manifesta una forta disminució des de la dècada dels 80. Altrament l'execució de campanyes sísmiques s'ha reduït dràsticament en l'última dècada.

3.      El darrer descobriment a l’Estat espanyol, a la Comunitat de la Rioja, ha tingut el seu pou descobridor entre dos antics sondejos negatius, separats uns 12 km; el que clarament suggereix el potencial que representa una xarxa exploratòria més densa. Així mateix el progrés tecnològic exploratori de les últimes dècades, podria reflectir en un increment en la proporció d'èxits.

4.      Els recursos no convencionals a Catalunya, en concret de “shale gas” (aprox. 18 BCM de Gas), es calculen en un rang inferior a l'ordre de magnitud  amb els establerts en altres països d'Europa en proporció a l’extensió de les seves conques sedimentàries. Les formacions objecte d’explotació presenten un baix contingut específic de gas i la taxa d'extracció per pou és molt inferior a la de l'extracció de gas natural convencional. Amb aquestes dades, fins i tot una explotació agressiva dels potencials jaciments de gas no convencional a Catalunya només podria fer una contribució inferior al 5% de l'abastament de gas. No s'invertiria, per tant, la tendència contínua de descens de la producció interna, ni l’increment de la dependència de les importacions. La seva influència sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle seria reduïda, si no ja insignificant.

5.      D’altra banda les repercussions inevitables de la fracturació hidràulica són l’elevat consum d’aigua, l'ús de grans superfícies per a les plataformes de perforació, l’ocupació del terreny a les zones d'aparcament i maniobra de camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.

6.      Les principals repercussions potencials són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, l’afecció d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fugida de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació injecten al subsòl substàncies perilloses i el seu reflux pot incloure metalls pesants i materials radioactius procedents del subsòl. En aquest sentit, en una època en que la sostenibilitat és la clau per a operacions futures, cal preguntar-se en quines condicions s'ha de permetre la injecció d’aquests productes químics potencialment tòxics en el subsòl, o com s'ha de limitar aquesta pràctica, ja que podria excloure qualsevol ús posterior de les capes contaminades (com per exemple, amb finalitats geotèrmiques) i els seus efectes a llarg termini no s’han investigat.

7.      Hi ha un marc regulador per al gas no convencional que resultaria d'aplicació a aquesta tecnologia, si bé amb caràcter horitzontal. Com és el cas, per exemple, de la normativa en matèria d'aigües, d'avaluació d'impacte ambiental o de seguretat industrial. Conseqüentment, tenint en compte la fase preliminar en què es troben les prospeccions al nostre país, es podria afirmar que la legislació actual pot ser suficient en el curt termini.

NOTA DE PREMSA SOBRE LA INCONSTITUCIONALITAT DE LA LLEI 2/2014, QUE PROHIBEIX EL FRACKING A CATALUNYA

Ahir dilluns 25 d’abril el Ple del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la Llei 2/2014, del 27 de gener, aprovada en el Parlament de Catalunya, que en el seu article 167.1 prohibia l’ús del “fracking” com a tècnica per l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs a Catalunya.

Per això, el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya comunica:

1. El fracking és una tècnica desenvolupada inicialment als EEUU que consisteix en la realització de perforacions verticals profundes a les quals s’introdueix aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics, amb l’objectiu de fragmentar les roques impermeables que contenen hidrocarburs en forma líquida o gas. És una tècnica que neix com a millora de la productivitat en explotacions convencionals però que pren forma com a mètode per extreure recursos en zones menys productives.
2. La incertesa per l’impacte ambiental que genera aquesta tècnica, arran d'accidents en pous dels Estats Units, la contaminació dels aqüífers o les possibles fuites de gas, va crear una important alarma social en el nostre país davant la tramitació de possibles projectes d’explotació mitjançant aquesta tècnica.
3. COLGEOCAT va realitzar en data 8 d’octubre del 2013 un dictamen sobre aquesta tècnica d'explotació per a la Comissió d'Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d'Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica, del Parlament de Catalunya, Comissió del Parlament que va elaborar aquesta llei. Podeu revisar les conclusions d’aquests treballs a http://www.colgeocat.org/ca/Noticies/16/1069/FRACKING/
4. En aquest dictamen tècnic COLGEOCAT considera que Catalunya és un país que no conté ni les formacions geològiques, ni les estructures, ni els recursos hídrics, ni l’extensió territorial suficient que facin viable l’explotació no convencional d’hidrocarburs (o "fracking”).
5. COLGEOCAT, considera que el fracking és una tècnica d'explotació molt particular i que no s'hauria de considerar afectada per les competències estatals bàsiques regulades en els articles 149.1.13, 23 i 25 de la Constitució Espanyola. Entenem que la llei catalana s'hauria de considerar com una norma addicional ja que el seu principal objectiu és la protecció de la societat dels riscos associats a aquesta tècnica.
6. De la mateixa manera, COLGEOCAT considera que els recursos naturals i energètics situats al subsòl de Catalunya s'han de considerar com a béns estratègics presents i futurs del nostre país, sobre els quals el poble de Catalunya, i en el seu nom el seu govern, també tenen dret a decidir com ha de ser la seva exploració, investigació i explotació.      

CONSELL DE GOVERN DEL COL·LEGI DE GEÒLEGS DE CATALUNYA

Barcelona, 25 d’Abril de 2016