COL·LABORACIÓ DEL COLGEOCAT I EL SÍNDIC DE GREUGES PEL PROJECTE CASTOR

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ha estat tot el 2017 i continuem enguany amb el Síndic de Greuges de Catalunya treballant en una comissió multidisciplinar que té per objecte defensar els interessos de la ciutadania en general i molt especialment la gent de les Terres de l’Ebre, afectada pels esdeveniments del Projecte Castor. El Síndic de Greuges té previst dur a terme 4 estratègies d’actuació com a resposta al paper del Gobierno de España en el desenvolupament dels fets produïts i les indemnitzacions a la constructora derivades d’aquesta gestió. Les estrategies d’actuació són: 

1. Exigir les responsabilitats administratives, comptables i penals al Gobierno de España derivades dels 2 pagaments a la concessionària de la Plataforma Castor posteriors a la sentència que el Tribunal Constitucional havia emès, però no publicat, en la qual denegava aquests pagaments.
2. Sol·licitar l’elaboració d’una auditoria tècnica independent que, a partir de la pròpia documentació emesa per ESCAL-UGS i altre documentació existent, conclogui si amb els indicis existents sobre l’avaluació geològica del projecte es podrien haver previst els fets produïts en el moment de la injecció de gas.
3. Demanar un peritatge objectiu de responsabilitats patrimonials al Gobierno de España pels danys materials i psicològics soferts per les persones de les Terres de l’Ebre que van patir els terratrèmols del 2012 i 2013.
4. Elevar a les autoritats europees, tribunals i defensors de les persones, tot el cas del Projecte Castor i les indemnitzacions derivades posteriors tenint en compte la nova documentació existent: la sentència del Tribunal Constitucional i l’informe MIT.

COLGEOCAT segueix assessorant al Síndic de Greuges de Catalunya, junt amb altres col·legis professionals, especialment en el punt 2 d’aquestes actuacions.

Aquestes línies d’actuació s’adreçaran a el Gobierno de España, el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i el Grup Socialista en el Congrés. També s’està treballant a la Fiscalia de Castelló que porta aquest cas.

22 MILIONS DE DESPLAÇATS PELS DESASTRES NATURALS EL 2013

Les catàstrofes naturals van fer desplaçar més de 22 milions de persones el passat any 2013, tres vegades més desplaçats que els causats per conflictes bèl·lics. 

Segons dades de l’Observatori de les Situacions de Desplaçaments, òrgan del Consell Noruec per als Refugiats, que va presentar el seu darrer informe, es constata que la major part d’aquests “refugiats naturals” van esdevenir a partir de desastres climàtics (tifons, inundacions, ciclons,..) i geològics (terratrèmols, volcans, esllavissaments,...). 

Tot i així, l’any 2013 no ha estat un dels pitjors anys en desplaçats de població per catàstrofes naturals. A l’any 2010 la xifra es va elevar fins als 42 milions de desplaçats, bona part d’ells pels terratrèmols de la Xina, Haití i Xile i les inundacions al Pakistan. A l'any 2012 la xifra es va elevar fins als 32,4 milions de desplaçats.

L’informe ressenya que l’abast de les catàstrofes té un origen humà, en tant que una millora urbana, dels mitjans de protecció contra les inundacions i normes adequades per a la construcció (normativa sísmica, planificació territorial en consonància amb el risc geològic i ambiental) permetrien atenuar l’impacte d’aquests esdeveniments. Una de les conclusions és que la vulnerabilitat depén d’aspectes socio-econòmics i que, per tant, la població més pobra és més vulnerable a les catàstrofes naturals i al canvi climàtic.