La població de Flix fa més d’un segle que té una indústria
química molt potent, activitat de la qual no ha estat innòcua pel medi ambient provocant
afeccions als sòls i a les aigües. Amb els anys s’han anat acumulant llots altament
contaminats els quals tenien el risc d’acabar passant a l’aigua i fluint aigües
avall afectant captacions d’abastament, zones de reg i l’important parc Natural
del Delta de l’Ebre. Actualment s’estan realitzant obres per netejar part d’aquests
llots continguts. Per fer-ho, s’han realitzat prèviament a la descontaminació, múltiples
estudis geològics, hidrogeològics i hidroquímics que permetien obtenir el màxim
d’informació precisa sobre l’estat de contaminació del moment.
La contaminació de sòls i aigües cada vegada és més comú,
ja sigui per contaminats provinents d’indústries químiques com de purins o
d’altres punts que poden generar focus de contaminació. Aquest augment dels
expedients de contaminació no és perquè cada vegada n’hi hagi més sinó perquè
cada vegada s’és més sensible amb aquest tema i la normativa està més acotada. És
per això que actualment els informes hidrogeològics i els expedients de sòls
contaminants i descontaminació van en augment. El cas concret de Flix n’és un
gran exemple, ja que s’han recollit dades durant molts anys. Aquest fet permet
veure l’evolució de les diferents mesures emprades per pal·liar els danys que
els contaminats produeixen al medi ambient i a les persones exposades. La
realització d’estudis hidrogeològics és del tot imprescindible per detectar el
focus de contaminació i poder actuar amb més eficàcia per evitar danys majors en un futur.
1. PASSAT
Els estudis hidrogeològics realitzats, tant en les aigües
com en els sediments del riu Ebre, ens donen evidències del fet que les indústries,
que han funcionat durant més d’un segle, han generat una quantitat molt alta de
materials contaminats. La primera alerta destacable va ser la mort per
intoxicació per mercuri de prop de 4.000 peixos al riu Ebre a Ascó durant el
2001. A partir d’aquí, el 2003, es van detectar grans quantitats de llots
altament contaminats al marge dret de l’embassament de Flix.
Aquest va ser l’inici d’un procés de canvis que encara ara està present en
la vida dels habitants de Flix. Els materials contaminats dels sòls i les
aigües del pantà són molt variats: compostos organoclorats, compostos orgànics
no clorats, elements radioactius i metalls pesants com el mercuri, el cadmi, el
plom entre altres. Part d’aquests residus tòxics es van abocar directament al
riu Ebre. Altres es van dipositar en els propis terrenys industrials.
2. PRESENT
La
conclusió que se’n va extreure de tots els estudis realitzats a Flix apuntava
que la quantitat de metalls dipositats al pantà era molt elevada i representava
un perill potencial de contaminació aigües avall. Per aquest motiu, es va
engegar un projecte de descontaminació del pantà en vàries fases i que actualment
encara està en marxa.
El marc jurídic d’aquest projecte de descontaminació, i
el d'altres projectes a la resta del territori és el RD
140/2003 i el RD 9/2005.
El Real Decret de 2003 fa referència als
criteris sanitaris que han de complir les aigües aptes per al consum humà. El Real
Decret del 2005 té com a objectiu establir una relació d’activitats
susceptibles de causar contaminació dels sòls i adoptar criteris per declarar
quins sòls estan contaminats i quines són les accions que s’han de realitzar
quan un sòl es considera contaminat. Aquestes dues regulacions són les que
bàsicament emparen els nostres rius i sòls de l’excés de contaminants produïts
per les indústries.
3. FUTUR
El que queda per fer a Flix és l'última fase de
descontaminació dels llots tòxics que han quedat al fons. Quan s’hagi executat
el pla de descontaminació dels fangs es procedirà al desmantellament de les
instal·lacions i el tancament de l’abocador on s’estan emmagatzemant els
residus amb la seva restauració per terrasses. Tot i el gran esforç per
descontaminar el riu Ebre, s’ha de preveure que, un cop es desmantellin les indústries
causants de la contaminació, s’hauran de realitzar nous projectes de
descontaminació de sòls. Flix és un exemple complex dels plans de
descontaminació que es realitzen en diverses dècades i que ha afectat al medi
ambient i a la salut de les persones.
Aquest tipus de projectes han anat en augment arran de la
normativa que obliga a conèixer l’estat del sòl i a l’aigua per a unes
determinades activitats industrials. Les administracions responsables com l’Agència
Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en aigües, l’Agència
de Residus de Catalunya en sòls tutelen aquests estudis i en alguns casos també
els promouen amb l’ajuda dels serveis cientificotècnics com el Centro Superior de Investigaciones
Científicas.
4. CONCLUSIONS
Els sòls i les aigües subterrànies s’han convertit en
objecte prioritari d’estudi, coneixement i control, prevenció i si s’escau
descontaminació per a les activitats on es manipulen substàncies perilloses amb
risc de repercussió ambiental. Normatives com la Directiva d’Emissions
industrials han contribuït, encara més, a sensibilitzar el món de la indústria.
Els requeriments de qualitat dels estudis ambientals del
subsòl han anat evolucionant de forma substancial en els darrers anys.
L’evolució ha anat en diferents sentits d’una banda en el nivell de formació i
capacitació dels tècnics, de l’altra en l’exigència de protocols i procediments
de treball específics per cadascuna de les fases de treball i finalment de la
cada vegada més complexa les actuacions de descontaminació.
Els geòlegs i professionals de les Ciències de la Terra
tenim un paper predominant perquè les generacions futures puguin gaudir d’un
sòl i d’unes aigües subterrànies amb millor qualitat i seguretat per a tothom.
COMISSIÓ TÈCNICA DE L'AIGUA del COLGEOCAT
Novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada