dimarts, 14 de novembre de 2017

ELS SÒLS CONTAMINATS DE FLIX. PASSAT, PRESENT I FUTUR

La població de Flix fa més d’un segle que té una indústria química molt potent, activitat de la qual no ha estat innòcua pel medi ambient provocant afeccions als sòls i a les aigües. Amb els anys s’han anat acumulant llots altament contaminats els quals tenien el risc d’acabar passant a l’aigua i fluint aigües avall afectant captacions d’abastament, zones de reg i l’important parc Natural del Delta de l’Ebre. Actualment s’estan realitzant obres per netejar part d’aquests llots continguts. Per fer-ho, s’han realitzat prèviament a la descontaminació, múltiples estudis geològics, hidrogeològics i hidroquímics que permetien obtenir el màxim d’informació precisa sobre l’estat de contaminació del moment.

La contaminació de sòls i aigües cada vegada és més comú, ja sigui per contaminats provinents d’indústries químiques com de purins o d’altres punts que poden generar focus de contaminació. Aquest augment dels expedients de contaminació no és perquè cada vegada n’hi hagi més sinó perquè cada vegada s’és més sensible amb aquest tema i la normativa està més acotada. És per això que actualment els informes hidrogeològics i els expedients de sòls contaminants i descontaminació van en augment. El cas concret de Flix n’és un gran exemple, ja que s’han recollit dades durant molts anys. Aquest fet permet veure l’evolució de les diferents mesures emprades per pal·liar els danys que els contaminats produeixen al medi ambient i a les persones exposades. La realització d’estudis hidrogeològics és del tot imprescindible per detectar el focus de contaminació i poder actuar amb més eficàcia  per evitar danys majors en un futur.


1. PASSAT


Els estudis hidrogeològics realitzats, tant en les aigües com en els sediments del riu Ebre, ens donen evidències del fet que les indústries, que han funcionat durant més d’un segle, han generat una quantitat molt alta de materials contaminats. La primera alerta destacable va ser la mort per intoxicació per mercuri de prop de 4.000 peixos al riu Ebre a Ascó durant el 2001. A partir d’aquí, el 2003, es van detectar grans quantitats de llots altament contaminats al marge dret de l’embassament de Flix.

Aquest va ser l’inici d’un procés de canvis que encara ara està present en la vida dels habitants de Flix. Els materials contaminats dels sòls i les aigües del pantà són molt variats: compostos organoclorats, compostos orgànics no clorats, elements radioactius i metalls pesants com el mercuri, el cadmi, el plom entre altres. Part d’aquests residus tòxics es van abocar directament al riu Ebre. Altres es van dipositar en els propis terrenys industrials. 


2. PRESENT


La conclusió que se’n va extreure de tots els estudis realitzats a Flix apuntava que la quantitat de metalls dipositats al pantà era molt elevada i representava un perill potencial de contaminació aigües avall. Per aquest motiu, es va engegar un projecte de descontaminació del pantà en vàries fases i que actualment encara està en marxa.

El marc jurídic d’aquest projecte de descontaminació, i el d'altres projectes a la resta del territori és el RD 140/2003 i el RD 9/2005. El  Real Decret de 2003 fa referència als criteris sanitaris que han de complir les aigües aptes per al consum humà. El Real Decret del 2005 té com a objectiu establir una relació d’activitats susceptibles de causar contaminació dels sòls i adoptar criteris per declarar quins sòls estan contaminats i quines són les accions que s’han de realitzar quan un sòl es considera contaminat. Aquestes dues regulacions són les que bàsicament emparen els nostres rius i sòls de l’excés de contaminants produïts per les indústries.

3. FUTUR


El que queda per fer a Flix és l'última fase de descontaminació dels llots tòxics que han quedat al fons. Quan s’hagi executat el pla de descontaminació dels fangs es procedirà al desmantellament de les instal·lacions i el tancament de l’abocador on s’estan emmagatzemant els residus amb la seva restauració per terrasses. Tot i el gran esforç per descontaminar el riu Ebre, s’ha de preveure que, un cop es desmantellin les indústries causants de la contaminació, s’hauran de realitzar nous projectes de descontaminació de sòls. Flix és un exemple complex dels plans de descontaminació que es realitzen en diverses dècades i que ha afectat al medi ambient i a la salut de les persones.

Aquest tipus de projectes han anat en augment arran de la normativa que obliga a conèixer l’estat del sòl i a l’aigua per a unes determinades activitats industrials. Les  administracions responsables com l’Agència Catalana de l’Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en aigües, l’Agència de Residus de Catalunya en sòls tutelen aquests estudis i en alguns casos també els promouen amb l’ajuda dels serveis cientificotècnics com el Centro Superior de Investigaciones Científicas.

4. CONCLUSIONS


Els sòls i les aigües subterrànies s’han convertit en objecte prioritari d’estudi, coneixement i control, prevenció i si s’escau descontaminació per a les activitats on es manipulen substàncies perilloses amb risc de repercussió ambiental. Normatives com la Directiva d’Emissions industrials han contribuït, encara més, a sensibilitzar el món de la indústria.

Els requeriments de qualitat dels estudis ambientals del subsòl han anat evolucionant de forma substancial en els darrers anys. L’evolució ha anat en diferents sentits d’una banda en el nivell de formació i capacitació dels tècnics, de l’altra en l’exigència de protocols i procediments de treball específics per cadascuna de les fases de treball i finalment de la cada vegada més complexa les actuacions de descontaminació.

Els geòlegs i professionals de les Ciències de la Terra tenim un paper predominant perquè les generacions futures puguin gaudir d’un sòl i d’unes aigües subterrànies amb millor qualitat i seguretat per a tothom.


COMISSIÓ TÈCNICA DE L'AIGUA del COLGEOCAT
Novembre 2017

Cap comentari:

Publica un comentari