Dins el procés de reflexió que viu el nostre país, procés que pretén revisar tots els instruments de sobirania que necessitarem d’ara en endavant, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya tenim el ferm propòsit de treballar en diferents taules de debat sobre el cóm ha de ser el territori, la seva gestió i planificació.
Per això, volem aprofitar l’oportunitat de participar en el SCOT, amb l’horitzó del Congrés del FÒRUM 2012 CATALUNYA 21, del proper 21 d’abril i de la presentació del Document d’Alternatives en l’Àmbit del Territori i l’ Urbanisme, per donar rellevància als elements que, sota la nostra perspectiva professional, poden aportar una millora en aquesta qüestió.
La reflexió que volem aportar gira entorn a aprofundir en la concepció de l’anàlisi del RISC GEOLÒGIC, com a esmenes d’addició a incorporar en la Línia Estratègica sobre les Eines de Gestió i Planificació del Territori, que inclou el Document final del FÒRUM.
Segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, refós de la Llei d’Urbanisme i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’Urbanisme, les figures de planejament urbanístic ja han d’incloure informació referent als riscos geològics. Aquest punt de partida és satisfactori, però conté elements que són millorables. D’entrada la concepció de risc natural queda emmarcat per part dels responsables de l’administració quasi sempre al risc d’inundabilitat i al risc d’incendis forestals. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació de sòl urbanitzable a aquell que s’estableixi en una zona de risc natural o geològic haurà de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Des del Col·legi de Geòlegs volem posar en valor en el concepte de risc altres processos geològics, atès de la gran transcendència que tenen en la vida de les persones. Aquests processos geològics són:
· El risc per inestabilitat de vessant (esllavissaments de terres i caigudes de roca).
· El risc per allaus.
· El risc per contaminació del subsòl.
· El risc d’erosió costera.
· El risc per fenòmens de subsidència.
· El risc sísmic.
L’informe RISKCAT (2008)*, utilitzant dades de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, xifra en un 15% del sòl urbanitzable de Catalunya que està situat en zones inundables. Aquesta dada, que es quantifica en unes 35.000ha, obliga al ferm exercici d’estudiar de forma molt eficient el sòl abans de decidir els usos i sobretot abans de consolidar-lo com a terreny urbanitzable.
Per tant, en la reflexió de com ha de ser en endavant la planificació del nostre territori el Col·legi de Geòlegs de Catalunya recomana necessari:
1. La presentació d’un informe de risc geològic vinculant (considerant també el risc d’inundació) que inclogui, com a mínim, tot allò que de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). http://www.igc.cat/web/files/2011_igc_dgotu_eirg.pdf
2. Cal entendre que en la gestió el territori, i especialment quan es tracta de la gestió del risc geològic, els límits d’estudi no els podem circumscriure’s només en la divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó que l’estudi del risc s’ha d’estendre en els límits que venen marcats pel mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...).
3. Aquest informe haurà de ser signat per un tècnic titulat competent i visat per un col·legi professional. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració la que elabori aquest document per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals, i recomanem que l’ICGC assumeixi només el paper de validació i control de qualitat d’aquests informes i de tot el procediment tècnic - administratiu posterior.
Finalment, com a conclusió fruit d’aquesta reflexió, des del Col·legi de Geòlegs considerem que l’Administració ha de considerar l’exposició del sòl als riscos geològics en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal. També s’haurà de preveure els mecanismes de recuperació o transformació de tot aquell sòl, actualment consolidat com urbanitzable, però que se’ns demostra situat en zona de risc geològic. D’alguna manera hauria de blindar -se o o limitar-se a usos i actuacions compatibles amb el nivell de risc que es consideri acceptable.
(*)Vilaplana, J.M. & Payàs, B.(2008).RiskCat. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu / Los riesgos naturales en Cataluña / Natural Risks in Catalonia. Informes del CADS nº6. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 228pp.
