LA CATÀSTROFE DE MOCOA A COLÒMBIA

Ja s’han comptabilitzat més de 250 morts i centenars de desapareguts per les inundacions i esllavissades desencadenades per les fortes pluges que es van concentrar la nit de divendres 31 de març a la ciutat de Mocoa, en la província del Putumayo, al sud-oest de Colòmbia. S’hi van desbordar tres rius, i les esllavissades de fang i pedres van agafar a la gent per la nit a les seves cases i causant danys molt greus.

REFLEXIONS A PARTIR DE LA CATÀSTROFE DE MOCOA, COLOMBIA

Que els arbres del canvi climàtic no ens tapin el bosc de la mala gestió territorial

El proppassat dissabte, en unes declaracions recollides pel diari colombià El Heraldo, el responsable de Nacions Unides a Colòmbia va dir: “El cambio climático provoca "resultados tremendos" en los desastres naturales como la avalancha en Colombia que mató a más de 200 personas, y las emergencias por fuertes lluvias en Ecuador y Perú” en una entrevista.

És evident que les intensíssimes pluges que van provocar les torrentades de fang, roques i arbres que van destruir una bona part de la ciutat de Mocoa han estat degudes a un fenomen meteorològic molt sever que pot ser atribuïble al canvi climàtic. Però els efectes catastròfics sobre la població NO s’haurien donat si les edificacions on vivien les víctimes no haguessin estat construïdes en les zones inundables de rius i torrents.

Està clar que en aquests moments l’atenció prioritària s’ha de centrar en l’atenció de l’emergència. Cal enfocar-la en els afectats i a les famílies de les víctimes. Però no podem esperar massa per reflexionar sobre els errors en la gestió i planificació del territori, especialment en la no consideració de les zones exposades als riscos naturals a l’hora d’edificar i construir infraestructures.

A casa nostra, al nostre país, encara que les condicions de vulnerabilitat social i estructural enfront dels fenòmens naturals siguin diferents, no estem exempts d’aquesta problemàtica. Recordem els efectes dels darrers temporals a la costa mediterrània; o de les inundacions a la població d’Agramunt el 2015; o de les freqüents rierades al Maresme, només per citar alguns casos.

L’informe RISKCAT sobre els riscos naturals a Catalunya, presentat el 2008, ens diu que el 15% del sòl urbanitzable a Catalunya està en zona inundable. Es tracta d’àrees on les edificacions ja estaven construïdes abans de la normativa actualment vigent que prohibeix edificar en zona inundable. La principal feblesa en la bona gestió d’aquests riscos naturals la trobem en els errors o en la manca de decisions adequades en relació al territori, a l’urbanisme i a les infraestructures. Durant moltes dècades no es va considerar ni en la planificació territorial, ni en l’urbanisme, el factor d’exposició al risc.

És evident que malgrat el bon coneixement científic i tecnològic que tenim, en mitigació de riscos naturals no ho seguim fent prou bé. Segurament hem d’explicar millor a la societat en conjunt i als nostres dirigents polítics en especial que cal invertir molt més en prevenció. Prevenir no és car, reconstruir ho és molt més; i les pèrdues de vides humanes són irrecuperables.

Ho deia fa uns mesos a propòsit de l’allau dels Apenins, a Itàlia, i del temporal de llevant a la costa i, ara hi torno a insistir encara amb més força: “Les administracions han de tenir clar que les polítiques preventives són indispensables per mitigar el risc. I, per això, cal prendre decisions fermes i valentes”.

Joan Manuel Vilaplana; coordinador del Grup de Recerca RISKNAT de la UB i membre de l’Observatori GeoRisc del Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

Barcelona, 4 d’abril del 2017

LA GESTIÓ DEL RISC EN LA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI

Dins el procés de reflexió que viu el nostre país, procés que pretén revisar tots els instruments de sobirania que necessitarem d’ara en endavant, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya tenim el ferm propòsit de treballar en diferents taules de debat sobre el cóm ha de ser el territori, la seva gestió i planificació.
 

Per això, volem aprofitar l’oportunitat de participar en el SCOT, amb l’horitzó del Congrés del FÒRUM 2012 CATALUNYA 21, del proper 21 d’abril i de la presentació del Document d’Alternatives en l’Àmbit del Territori i l’ Urbanisme, per donar rellevància als elements que, sota la nostra perspectiva professional, poden aportar una millora en aquesta qüestió.
 

La reflexió que volem aportar gira entorn a aprofundir en la concepció de l’anàlisi del RISC GEOLÒGIC, com a esmenes d’addició a incorporar en la Línia Estratègica sobre les Eines de Gestió i Planificació del Territori, que inclou el Document final del FÒRUM.
 

Segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, refós de la Llei d’Urbanisme i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’Urbanisme, les figures de planejament urbanístic ja han d’incloure informació referent als riscos geològics. Aquest punt de partida és satisfactori, però conté elements que són millorables. D’entrada la concepció de risc natural queda emmarcat per part dels responsables de l’administració quasi sempre al risc d’inundabilitat i al risc d’incendis forestals. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació de sòl urbanitzable a aquell que s’estableixi en una zona de risc natural o geològic haurà de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Des del Col·legi de Geòlegs volem posar en valor en el concepte de risc altres processos geològics, atès de la gran transcendència que tenen en la vida de les persones. Aquests processos geològics són:

· El risc per inestabilitat de vessant (esllavissaments de terres i caigudes de roca).
· El risc per allaus.
· El risc per contaminació del subsòl.
· El risc d’erosió costera.
· El risc per fenòmens de subsidència.
· El risc sísmic.
 

L’informe RISKCAT (2008)*, utilitzant dades de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, xifra en un 15% del sòl urbanitzable de Catalunya que està situat en zones inundables. Aquesta dada, que es quantifica en unes 35.000ha, obliga al ferm exercici d’estudiar de forma molt eficient el sòl abans de decidir els usos i sobretot abans de consolidar-lo com a terreny urbanitzable.

Per tant, en la reflexió de com ha de ser en endavant la planificació del nostre territori el Col·legi de Geòlegs de Catalunya recomana necessari:

1. La presentació d’un informe de risc geològic vinculant (considerant també el risc d’inundació) que inclogui, com a mínim, tot allò que de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).                                        http://www.igc.cat/web/files/2011_igc_dgotu_eirg.pdf
 

2. Cal entendre que en la gestió el territori, i especialment quan es tracta de la gestió del risc geològic, els límits d’estudi no els podem circumscriure’s només en la divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó que l’estudi del risc s’ha d’estendre en els límits que venen marcats pel mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...).
 

3. Aquest informe haurà de ser signat per un tècnic titulat competent i visat per un col·legi professional. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració la que elabori aquest document per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals, i recomanem que l’ICGC assumeixi només el paper de validació i control de qualitat d’aquests informes i de tot el procediment tècnic - administratiu posterior.
 

Finalment, com a conclusió fruit d’aquesta reflexió, des del Col·legi de Geòlegs considerem que l’Administració ha de considerar l’exposició del sòl als riscos geològics en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal. També s’haurà de preveure els mecanismes de recuperació o transformació de tot aquell sòl, actualment consolidat com urbanitzable, però que se’ns demostra situat en zona de risc geològic. D’alguna manera hauria de blindar -se o o limitar-se a usos i actuacions compatibles amb el nivell de risc que es consideri acceptable.

(*)Vilaplana, J.M. & Payàs, B.(2008).RiskCat. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu / Los riesgos naturales en Cataluña / Natural Risks in Catalonia. Informes del CADS nº6. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 228pp.