A continuació es remet el text que COLGEOCAT
ha enviat a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), societat
filial de l’ Institut d’Estudis Catalans, amb les aportacions al “Document
d’alternatives en l’àmbit del territori i l’urbanisme”, i que podeu
descarregar-vos a l’enllaç: http://forum.scot.cat/
En nom de tot el Consell de Govern del
Col·legi de Geòlegs de Catalunya vagi per endavant la nostra felicitació a la
Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), pel “Document
d’alternatives en l’àmbit del territori i l’ urbanisme”, com a resultat final
de tota la gran feina que han portat a terme des del “Fòrum 2012 Catalunya 21
Territori i Urbanisme. Estat i alternatives”.
Altrament volem mostrar el nostre més sincer agraïment
per la possibilitat de poder participar en aquesta fase final del procés, amb
l’aportació de les nostres esmenes i consideracions que a continuació posem a
la seva disposició a fi i efecte que considerin oportú la possibilitat
d’incorporar-les en el text definitiu.
Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, com
a corporació de dret públic que regula l’exercici professional sobre
l’aplicació dels coneixements de la geologia i les ciències de la terra, ens
hem pres de forma molt rigorosa la nostra col·laboració en l’aportació del
nostre punt de vista en les matèries que puguin esdevenir de la nostra
especialitat en el desenvolupament conceptual de l’ordenació del territori i l’
urbanisme. Per això, vàrem obrir un procés participatiu amb els nostres
col·legiats que tenia per objecte recollir totes aquelles reflexions individuals
que un cop analitzades i debatudes constitueixen les consideracions que tot
seguit s’exposen.
Vagi per endavant que en conjunt es tracta
d’un document de treball no sectari, sí sectorial, sobre geologia i ciències de
la terra, amb propostes i alternatives en l’àmbit que ens ocupa, del qual som
especialistes, i que ben segur pot aportar nous punts de vista al procés de
pensament sobre l’ordenació territorial i l’ urbanisme pel futur a mig i llarg
termini del nostre país.
Sobre l’apartat “1 INTRODUCCIÓ”, voldríem fer
palès aquells desplegaments que, a partir del darrer paràgraf de la pàg. 3, cal
destacar que sota el nostre criteri ja han suposat un avenç per a la protecció de
les persones i una millora per l’adequat ordenament territorial fet fins ara.
En aquest marc volem destacar:
- L’obligatorietat del compliment dels criteris seguretat geotècnica del terreny (CTE-SC) davant la promoció d’infraestructures d’obra civil i edificació.
- Els estudis d’avaluació prèvia de la qualitat del sòl per l’ implantació d’activitats industrials, així com la regulació sobre l’estudi i recuperació de sòls contaminats.
- La prevenció en l’anàlisi i cartografia de riscos naturals i geològics en la redacció dels plans d’ordenació territorial.
De la pàg. 4, primer paràgraf, us proposem
incloure “geòlegs” en “el paper dels professionals – geògrafs, ambientòlegs,
advocats, arquitectes, biòlegs, sociòlegs, enginyers” – que teoritzen en els
instruments de gestió del territori.
A nivell d’ INTRODUCCIÓ, volem introduir una reflexió
en tant que com a país de petit tamany que som, amb un accés molt restringit
als recursos naturals i energètics, i en fase de construcció d’Estructures d’Estat
en el moment actual; tots plegats, l’administració pública, la iniciativa
privada i la ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis
consensos per a no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un
recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país.
A aquesta decisió s’arriba ocupant la zona del
baricentre d’un triangle, amb els vèrtex definits pels criteris de
sostenibilitat – economia – seguretat. A aquesta decisió s’arriba informant de
forma absolutament transparent a la ciutadania, però devaluant amb arguments
tècnics contundents el valor del concepte NIMBY (Not In My Back Yard), que a
partir d’apriorismes i desinformacions estableix que ningú vol assumir els
inconvenients d’una decisió estratègica, però tothom vol aprofitar-se dels seus
avantatges.
Respecte a les 2 LÍNIES ESTRATÈGIQUES entenem
que:
En el text sobre “A) Reforçar la funció
pública amb una visió estratègica i integral del territori”, des del Col·legi
de Geòlegs de Catalunya estem d’acord que l’estratègia de desenvolupament a llarg
termini, el full de ruta de l’ordenació del territori i l’ urbanisme del nostre
país ha de fixar-se en uns Plans Directors, fruit d’un gran acord amb la
ciutadania, amb una temporalització en el temps i en pressupost, que no
estiguin sotmeses a criteri del color polític del govern de torn.
En quant a “B) Flexibilitzar els instruments
de planificació i gestió territorial”, en el primer paràgraf, volem remarcar
que encara es necessita impulsar amb prou fermesa el desenvolupament d’eines de
planificació territorial com són les cartografies temàtiques (usos del sòl,
geologia, riscos naturals,...)
Respecte a l’apartat “C) Implicar la
ciutadania en la presa de decisions i en la seva execució” conformem la seva
idoneïtat i volem remarcar la necessitat d’impulsar els processos participatius
de democràcia real en la presa de decisions. Per això, cal posar a informació
pública els projectes en una fase de la tramitació que realment quedi oberta al
debat d’idees i la possibilitat d’esmenes. Per això, també creiem absolutament
necessari lluitar clarament contra els “apriorismes” i relatar de forma clara
els pros i contres de les actuacions perquè permetin a la ciutadania
manifestar-se.
De l’apartat “D) Utilitzar de manera raonable
i transparent els recursos públics” volem afegir al final del primer paràgraf, quarta línia, que “el ritme
de creixement de l’època de la bombolla immobiliària i de l’augment del dèficit de les administracions públiques era
certament insostenible”. Respecte al tercer paràgraf, sisena línia, quan és diu
que “la fallida d’aquest model implica” tècniques de reciclatge de sòl urbà,
volem ressenyar que quan aquestes pràctiques recuperen sòls de les ciutats que
anteriorment havien tingut antics usos industrials (Poble Nou a Barcelona,
Sallent, Els Químics a Girona,...), aquestes pràctiques porten associats,
sovint, problemes de contaminació de sòls que hauran de tenir-se molt en compte
en el moment de preveure els riscos i els costos de la seva nova qualificació
com a ús urbà edificable. Per tant, sí a recuperar sòls industrials per les
ciutats, però caldrà avaluar la qualitat del sòl i, si s’escau, iniciar el
procés de descontaminació d’aquest sòl.
Finalment, sobre l’apartat “E) Crear nous
instruments en els àmbits de l’agricultura, el turisme, el paisatge i l’
urbanisme” volem incidir en el figura dels Geoparcs. Els Geoparcs, com ara el
recent anomenat Geoparc del Bages, són elements de territori supracomarcal amb
segell de reconeixement de la UNESCO, que persegueix la promoció d’un territori
pels seus valors geològics, paisatgístics i ambientals; i que potencia una zona
inicialment deprimida econòmicament amb la implantació de les infraestructures necessàries
destinades a proveir d’un turisme d’escala sostenible.
