VI OLIMPÍADES DE GEOLOGIA

1   En una cova, trobes pel terra espeleotemes trencats. Són de forma allargada i per dintre tenen un forat. Què són?:

                a) Estalagmites.

                b) Gours.

                c) Estalactites.

                d) Columnes.

2   Al costat de les piràmides d'Egipte hi ha nummulits pel terra. Què vol dir?

                a) Eren les monedes que pagaven als treballadors.

                b) Eren les llenties que menjaven fossilitzades.       

                c) Les roques de construcció són del  Terciari.                          

                d) Feien servir els nummulits com boles per transportar les grans roques

3   Per tenir un jaciment de petroli explotable necessitem que hi hagi: magatzem, maduració i…

                a) Roca fracturada.                                                          

                b) Roca mare.                                                    

                c) Roca ígnia.                                                     

                d) Roca porosa.                                                 

4   L'Himàlaia és una serralada produïda per xoc entre les plaques:

                a) Índica-euroasiàtica.      

                b) Índica-aràbiga.                              

                c) Euroasiàtica-pacífica.  

                d) Ibèrica- euroasiàtica.   

5   En un mantell de corriment...                                                       

                a) Les roques més modernes estan a sobre de les més antigues.

                b) Les roques estan en contacte amb un magma.    

                c) Les roques més antigues estan a sobre de les més modernes.

                d) Les roques no es mouen.                                          

6   Digues, més o menys l'edat del final del Cretaci:                                 

                a) 20 milions d'anys.                                                        

                b) 290 milions d'anys.                                                     

                c) 400 milions d'anys.                                                      

                d) 65 milions d'anys.                                                       

7   La roca principal de Montserrat és:                                                          

                a) Gres.                                                               

                b) Argila.                                                                             

                c) Pissarra .                                                        

                d) Conglomerat.                                                

8   Què és una ignimbrita?                                                                 

                a) Una roca sedimentària.                                              

                b) Una roca volcànica.                                                    

                c) Una roca metamòrfica.                               

                d) Una roca carbonatada.                               

9   Quin procés va destruir totalment la ciutat de Pompeia?                   

                a) Un tsunami.                                                   

                b) Una explosió volcànica.                                             

                c) Un terratrèmol.                                                             

                d) L'impacte d'un meteorit.                                             

10 Perquè el delta de l'Ebre està retrocedint?                                            

                a) Pels embassaments.                                  

                b) Pel fort vent.                                                  

                c) Pel fort onatge.                                                             

                d) Per les riuades.                                                            

11 Anomena els agents geològics externs. S’ha d’escollir la resposta més completa.

                a) Els volcans i els terratrèmols.                    

                b) L’aigua, l'aire i els éssers humans.          

                c) L’aigua, la pluja i el gel.                              

                d) L’atmosfera i les radiacions solars.         

12 Les calcàries son roques d’origen:                                      

                a) Sedimentari.                                  

                b) Metamòrfic.                                   

                c) Plutònic.                                                         

                d) Volcànic                                         

13 Els ammonites són fòssils característics que van viure des del…

                a) Oligocè  fins al dia d'avui.           

                b) Cretàcic a l'oligocè.                      

                c) Devonià al cretàcic.                      

                d) Cambrià al devonià.                    

14 Quins són els processos geològics externs?                    

                a) Denudació, subducció i equilibri isostàtic.             

                b) Meteorització, erosió, transport i sedimentació.

                c) Els volcans i terratrèmols.                          

                d) L’Aigua, el vent i els éssers humans.      

15 Quin són els principals components minerals del granit?             

                a) Quars, carbonat càlcic i basalt.                 

                b) Diamant, pirita i quars.                

                c) Argila, sorres i conglomerats.                    

                d) Quars, feldspats i miques.                         

16 En quin tram de riu és característic la presència de meandres?                

                a) En tots els trams de riu es presenten meandres.  

                b) A les capçaleres de la conca degut a l’erosió fluvial.          

                c) En el tram mitja al travessar zones planes.                           

                d) En cap de les anteriors.                                              

17 El dos grans grups de dinosaures es diferencien...                                        

                a) Pel tipus de pelvis.                                                      

                b) Si caminen a quatre o a dues potes.                       

                c) Si són carnívors o herbívors.                                     

                d) Per la distribució dels ossos del cap.                      

18 Que és una bretxa?                    

                a) Roca granítica de megacristalls arrodonits.

                b) Roca granítica de megacristalls angulosos.

                c) Roca detrítica de clastes arrodonits.

                d) Roca detrítica de clastes angulosos.

19 Els dos elements més abundants en l'escorça terrestre són:                     

                a) Ferro i magnesi.                                                           

                b) Silici i oxigen.                                                

                c) Carboni i potassi.                                                         

                d) Sorra i argila.                                                

20 El quars (SiO₂) és un mineral del grup dels:                                       

                a) Òxids.                                                                             

                b) Halogenurs.                                                  

                c) Silicats.                                                                           

                d) Fosfats.                                                                          

21 Els trilobits són fòssils característics de quin període?                 

                a) Oligocè.                                                                         

                b) Carbonífer.                                                    

                c) Ordovicià.                                                       

                d) Triàsic.                                                                           

22 El projecte Castor a Vinaròs consisteix en:                                      

                a) Una plataforma a mar per l’extracció de petroli.   

                b) Una plataforma a mar pel dipòsit subterrani de gas.          

                c) Una plataforma a mar d’extracció de gas pel sistema de fracking.

                d) Una plataforma a mar per la cogeneració de gas.              

23 Els encavalcaments són estructures tectòniques...                                       

                a) Transformants.                                                             

                b) Extensives.                                                    

                c) Plecs.                                                                              

                d) Compressives.                                                             

24 El Tsunami que va patir el Japó a l’any 2011 va ser conseqüència de:     

                a) Un terratrèmol amb l'epicentre dins el mar.           

                b) Un terratrèmol amb l'epicentre terra endins.         

                c) Un huracà dins el mar.                                

                d) La fusió d’una central nuclear.                                 

25 Quin mineral és més dur entre els següents?                                  

                a) Quars.                                                                            

                b) Topazi.                                                                           

                c) Calcita.                                                                           

                d) Apatita.

                                                                            

RESPOSTES: 1C 2C 3B 4A 5C 6D 7D 8B 9B 10A 11B 12A 13C 14B 15D 16C 17A 18D 19B 20C 21C 22B 23D 24A 25B

LA GESTIÓ DEL RISC EN LA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI

Dins el procés de reflexió que viu el nostre país, procés que pretén revisar tots els instruments de sobirania que necessitarem d’ara en endavant, des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya tenim el ferm propòsit de treballar en diferents taules de debat sobre el cóm ha de ser el territori, la seva gestió i planificació.
 

Per això, volem aprofitar l’oportunitat de participar en el SCOT, amb l’horitzó del Congrés del FÒRUM 2012 CATALUNYA 21, del proper 21 d’abril i de la presentació del Document d’Alternatives en l’Àmbit del Territori i l’ Urbanisme, per donar rellevància als elements que, sota la nostra perspectiva professional, poden aportar una millora en aquesta qüestió.
 

La reflexió que volem aportar gira entorn a aprofundir en la concepció de l’anàlisi del RISC GEOLÒGIC, com a esmenes d’addició a incorporar en la Línia Estratègica sobre les Eines de Gestió i Planificació del Territori, que inclou el Document final del FÒRUM.
 

Segons el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, refós de la Llei d’Urbanisme i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Llei d’Urbanisme, les figures de planejament urbanístic ja han d’incloure informació referent als riscos geològics. Aquest punt de partida és satisfactori, però conté elements que són millorables. D’entrada la concepció de risc natural queda emmarcat per part dels responsables de l’administració quasi sempre al risc d’inundabilitat i al risc d’incendis forestals. Segons la nostra opinió, l’objecció de la qualificació de sòl urbanitzable a aquell que s’estableixi en una zona de risc natural o geològic haurà de ser vinculant i blindar clarament les seves limitacions d’ús. Des del Col·legi de Geòlegs volem posar en valor en el concepte de risc altres processos geològics, atès de la gran transcendència que tenen en la vida de les persones. Aquests processos geològics són:

· El risc per inestabilitat de vessant (esllavissaments de terres i caigudes de roca).
· El risc per allaus.
· El risc per contaminació del subsòl.
· El risc d’erosió costera.
· El risc per fenòmens de subsidència.
· El risc sísmic.
 

L’informe RISKCAT (2008)*, utilitzant dades de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua, xifra en un 15% del sòl urbanitzable de Catalunya que està situat en zones inundables. Aquesta dada, que es quantifica en unes 35.000ha, obliga al ferm exercici d’estudiar de forma molt eficient el sòl abans de decidir els usos i sobretot abans de consolidar-lo com a terreny urbanitzable.

Per tant, en la reflexió de com ha de ser en endavant la planificació del nostre territori el Col·legi de Geòlegs de Catalunya recomana necessari:

1. La presentació d’un informe de risc geològic vinculant (considerant també el risc d’inundació) que inclogui, com a mínim, tot allò que de forma general, queda determinat en els Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG), definits per l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).                                        http://www.igc.cat/web/files/2011_igc_dgotu_eirg.pdf
 

2. Cal entendre que en la gestió el territori, i especialment quan es tracta de la gestió del risc geològic, els límits d’estudi no els podem circumscriure’s només en la divisió administrativa de referència (municipal, comarcal, ...), sinó que l’estudi del risc s’ha d’estendre en els límits que venen marcats pel mateix procés geològic analitzat (conca hidrològica, unitat de vessant, ...).
 

3. Aquest informe haurà de ser signat per un tècnic titulat competent i visat per un col·legi professional. En aquest sentit no podem considerar adequat que sigui la mateixa administració la que elabori aquest document per encàrrec d’ajuntaments o consells comarcals, i recomanem que l’ICGC assumeixi només el paper de validació i control de qualitat d’aquests informes i de tot el procediment tècnic - administratiu posterior.
 

Finalment, com a conclusió fruit d’aquesta reflexió, des del Col·legi de Geòlegs considerem que l’Administració ha de considerar l’exposició del sòl als riscos geològics en els processos d’ordenació del territori i de planejament municipal. També s’haurà de preveure els mecanismes de recuperació o transformació de tot aquell sòl, actualment consolidat com urbanitzable, però que se’ns demostra situat en zona de risc geològic. D’alguna manera hauria de blindar -se o o limitar-se a usos i actuacions compatibles amb el nivell de risc que es consideri acceptable.

(*)Vilaplana, J.M. & Payàs, B.(2008).RiskCat. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu / Los riesgos naturales en Cataluña / Natural Risks in Catalonia. Informes del CADS nº6. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 228pp.

L'ESFONDRAMENT DEL TÚNEL DEL CARMEL

El passat dimarts 25 de gener ha fet 10 anys d’un dels episodis més dramàtics de l’enginyeria d’obra civil al nostre país, l’enfondrament del túnel de la línia 5 del metro de Barcelona, al seu pas pel barri del Carmel.

Passat el temps, res ha tornat a ser igual. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, per tots aquells que no vàreu estar en l’ interioritat d’aquell succés, us volem oferir una imatge retrospectiva del que va passar aquells dies, com actors rellevants d’aquella situació.  

El dia 25 de gener del 2005, un cop excavat el túnel de la cua de maniobres i la futura galeria de connexió amb el túnel es produeix, en el PK 0+935 de la cua de maniobres, un despreniment de roques des de la clau del túnel. Immediatament s’intenta aturar la inestabilitat de la xemeneia creada al túnel projectant formigó.

La xemeneia continua inestable i el dia 27 de gener arriba a la superfície. Es forma un cràter de 20 m de diàmetre que engoleix l’edifici del carrer de Conca de Tremp nº 2 sencer. L’esvoranc del Barri del Carmel, es situa a l’alçada del carrer Sigüenza, el passatge Calafell i el carrer Conca de Tremp. Sortosament no es van haver de lamentar víctimes en l’incident gràcies a la decisió dels responsables polítics i dels tècnics que van ordenar l’evacuació del personal de l’obra i dels veïns de la zona. Malgrat tot, 1.250 persones es van veure obligades a deixar casa seva fins que no es va poder assegurar l’estabilitat de l’excavació i dels edificis afectats.   

El mateix dia 27 el Col·legi de Geòlegs de Catalunya es posa a disposició dels afectats i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per a donar suport en qualsevol qüestió que estigués al nostre abast, principalment pel que respecta a donar informació sobre la geologia de la zona.

El dimarts 1 de febrer de 2005, el Conseller del DPTOP, l’Hble. Sr. Joaquim Nadal va anunciar públicament que demanava un dictamen al Col·legi de Geòlegs de Catalunya, per tal que es donés coneixement sobre l’estat en que es trobava el subsòl de la zona afectada.

En el punt de l’esfondrament és evident que la qualitat mecànica de la roca del massís era dolenta. També va quedar clar en el seu moment que en el cas del túnel de maniobres, hi havia una manca de reconeixements geològics geotècnics suficients i que els que es varen fer després, amb el projecte modificat, no van assolir el coneixement detallat suficient per garantir l’estabilitat de l’obra.

S’esperava trobar durant l’excavació d’aquest tram de traçat nivells de gresos del carbonífer de qualitat geotècnica mitjana / baixa; quan en realitat va travessar-se una zona de falla, amb aquests gresos altament triturats, que es podria descriure com una bretxa de falla o “papilla de falla”. Aquests materials d’elevat grau de fracturació i qualitat mecànica molt dolenta, són producte de diferents línies d’encavalcaments que sí es descriuen ja en la cartografia geològica del traçat principal de la línia 5 del metro.

La cua de maniobres, zona que es va enfonsar, era una zona que no estava inclosa en el estudi geotècnic inicial de projecte. Previ a l’execució, l’empresa contractista va encarregar uns sondeigs, les caixes i columnes, però sense estudi geotècnic. Qui va interpretar els resultats era l’empresa constructora i la direcció d’obra. El túnel va caure quan ja s’havia fet l’excavació i, per tant, feia dies que es tenia coneixement de la dificultat de sosteniment que presentava l’anomenada “zona de falla”.  

L’experiència demostra que la zona afectada davant del front de qualsevol excavació marca una línia d’uns 45º cap a la superfície, amb assentaments previsibles de diferent ordre. A l’inici de l’obra ja es va detectar que el massís es comportava de forma no esperada. En la galeria d’accés a l’estació del Carmel des la Plaça Pastrana es va haver de reforçar el sosteniment aplicat, i tot i així la secció de túnel esperada no s’estabilitzava a curt termini. Les dades d’auscultació en extensòmetres i les mesures de convergència en túnels marquen moviments del massís que requereixen mesures addicionals de reforç.

Per la seva banda, el traçat d’una antiga riera al carrer Sigüenza fa suposar que moltes edificacions estaven cimentades molt probablement en replè, replens de l’ordre de 3 a 7m.

Finalment, el 3 de febrer s’adopta la solució de reomplir de formigó el túnel de maniobres. Es perforen pous des dels carrers del barri del Carmel fins a la galeria excavada i s’injecta formigó a seu través fins reomplir la traça excavada. En total es van arribar a injectar 14.683 m3 de formigó en el túnel. Un cop reomplert de formigó el túnel, es va procedir a injectar el massís amb beurada de ciment per tancar l'esvoranc. Les tasques es van donar per acabades el 21 de març.

A partir d’aquí es va produir una gran tempesta política, dimissions, compareixences i una pèrdua de la confiança de la ciutadania cap a la seguretat de les obres. Res va ser igual. De fet, tota la resta d’obres subterrànies lineals en xarxa urbana que s’han fet posteriorment només s’han executat mitjançant tuneladora. Es va obrir una comissió d’investigació en el Parlament de Catalunya que, a partir del seu dictamen final, va servir per la creació de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). En aquesta gestió hi va tenir un paper de primer ordre la recentment desapareguda Geòloga d’Honor, la Dra. Carmina Virgili. En aquest temps posterior els estudis geotècnics han estat més nombrosos i l’auscultació del subsòl per aquest tipus d’obres més habitual. Afortunadament també, els tècnics hem tornat a recuperar la confiança dipositada en la nostra professionalitat després de tots aquests 10 anys.

MANIFEST PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL

Els signants de la Declaració a favor del Patrimoni natural de Catalunya, donada a conèixer el passat mes d'abril de 2014, presentada en compareixença al Parlament de Catalunya, enviada a diversos responsables del Govern de la Generalitat de Catalunya i donada a conèixer personalment al mateix president de la Generalitat, MANIFESTEM:

• Que a data d'avui no s'ha acomplert res del que la Declaració demanava, i ni tan sols hi ha hagut una resposta per part dels responsables directes en matèria de gestió i conservació del patrimoni natural;
• Que ens preocupen profundament els fets que palesen com les polítiques de conservació de la natura, al nostre país, s'estan fragmentant i afeblint, i es perden les enormes oportunitats que el patrimoni natural pot proporcionar al conjunt del país;
• Que el responsable més directe, dins el Govern, d'aquestes polítiques és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Reclamem la dimissió immediata del director general de Medi Natural i Biodiversitat, per la seva incapacitat de redreçar la situació i per la desídia amb què es tracta en aquesta Direcció General la conservació del patrimoni natural (incloent-hi la gestió dels parcs naturals i la resta d'espais protegits, i les accions de recuperació de la biodiversitat més amenaçada).

Com que el resultat de tot plegat és que el patrimoni natural del país es veu desatès en les seves necessitats més bàsiques, fem aquest recordatori de les premisses de la Declaració, tot demanant, una vegada més, una resposta urgent al Govern:

1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d'enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d'equips humans que s'hi destinen. Mesurar anualment el que s'hi destina i retre'n comptes amb transparència a la societat.
2. Mantenir, o recuperar quan s'escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.
3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D'aquesta manera, l'acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se'n beneficien.
4. Impulsar la consolidació d'una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l'efectivitat.
5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l'Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.
6. Millorar l'accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.

(Foto: Sinclinal de la Barca. Autor: Elena Berdún)

DISCURS DE NADAL COLGEOCAT 2014

Benvolguts col·legiats i col·legiades, membres de consell de govern, col·legiats de l’any, convidats, sigueu benvinguts a la trobada de Nadal del col·legi de geòlegs de Catalunya.Per primera vegada, em toca fer un discurs de Nadal. Per sort per mi, serà en petit comitè i gairebé entre amics, de manera que segur sabreu comprendre i acceptar la meva inexperiència.

No voldria fer-me llarg, però alhora m’agradaria poder contribuir a fer una reflexió de tot plegat, de on som com a col·legi i col·lectiu, i d’on podem arribar, a banda de que vulguem o siguem capaços de fer-ho.

Les oportunitats hi són.

RE INVENTAR-NOS

A tots ens preocupa l’evolució i el futur de la professió. No n`hi ha per menys, ens hi va els nostres ingressos i per tant el futur nostre i de les nostres famílies. Ara ja queden lluny els anys de bonança sense límits i fora bo que aviat ho tinguéssim més en el record que no pas en l’enyorança. Cal superar definitivament les inèrcies dels bons temps per a sortir-ne i adaptar-nos en els nous temps.

Que el nostre col·lectiu i el nostre mercat de treball s’ha re-situat és una realitat. Un gran nombre de professionals de Colgeocat estan treballant de manera puntual o estable arreu del mon. Primer era tot plegat una anècdota, ara ja és cada dia més habitual.

La realitat del mon globalitzat s’imposa, i la realitat de la nostra formació també. Tècnicament estem en general ben preparats, molt ben preparats. Ara bé, això no ens pot fer caure en l’autocomplaença i esperar que siguem sol·licitats, perquè no és així.

Ens falta formació, molta formació. La majoria de vegades no és tant tècnica en geologia, sino complementaria a qualsevol tipus de professió. Cal millorar i aprofundir els nostres coneixements en gestió empresarial, en màrqueting, en comunicació, en gestió d’equips de treball, en controls financers, etc, etc, etc...

De geòlegs n’hi ha molts arreu del mon. De ben preparats tècnicament també n’hi ha molts arreu del mon. Ara bé, de geòlegs amb formació complementaria de qualitat, ja no n’hi ha tants. Cal destacar entre la majoria, i per a fer-ho cal tenir coneixements i experiències diferenciades.

El nostre país té una gran capacitat de formació tècnica en geologia i ciències afines, però també té un seguit d’escoles de negocis molt importants i de gran prestigi. La primera hauria de ser la Universitat. Permeteu-me que m’adreci ara al Degà de la Facultat de geologia de la UB i de la UAB, per demanar-los que tinguin en compte la formació en economia i negocis dels estudiants de geologia, perquè els hi pot obrir moltes portes i molts llocs de treball de nivell alt.

Sovint em plantejo perquè un Enginyer Industrial, de Camins, o fins hi tot de electrònica i robòtica, es capaç de ser director general d’una empresa i per contra un geòleg no. Perquè un Enginyer de Camins és capaç de crear una empresa on hi conviu l’enginyeria i la geotècnia i per contra un geòleg no aconsegueix crear un despatx d’enginyeria ???

La resposta està en la formació, tant a nivell Universitari com post Universitari.

Això vol dir una inversió gran de diners, perquè la formació en escoles de negocis no és pas econòmica, però quina millor inversió que invertir en un mateix ?? està bé fer cursos introductoris i barats, però també hem de fer formació de qualitat i si és cara pagar-la.

Quan tot era feina, no teníem temps. Ara, ens fa por gastar-nos els diners estalviats. Però està clar que a pagès tots sabem que si no es sembra, no és cull.

ESTAR ATENTS A NOVES OPORTUNITATS

A banda però de les oportunitats de treball internacionals, això no treu que hem d’estar atents a tot allò que es mou al nostre entorn més immediat.

Sempre hi ha oportunitats per a obrir nous camps de treball i tirar endavant projectes, insistint sempre en el fet que no han de ser tampoc estrictament “geològics”.

A nivell de l’administració Catalana, tenim una gran oportunitat per a poder posar al servei de la societat el nostre coneixement. La Llei del Territori impulsada pel departament de territori i sostenibilitat. Un projecte de llei obert a la participació ciutadana i on el col·legi de geòlegs s’hi fa present i hi fa aportacions gràcies a la vostra col·laboració, en aquest cas del Joan Manel Vilaplana, qui fa de representant del col·legi en aquestes trobades. Un projecte de Llei que ha de servir per a que els nostres coneixements en gestió del territori, riscos geològics, geotècnia, contaminació de sòls i aqüífers, etc... puguin estar en el lloc i els tempos correctes en tota planificació urbanística de petita o gran escala, en la gestió del territori, de les nostres ciutats i del nostre entorn més immediat. Us convido a tots a que us en informeu i que hi participeu. Massa sovint en aquestes trobades els geòlegs som absoluta minoria, tot i que el procés està obert a tota la població, però hi participen molt altres col·lectius (arquitectes, geògrafs, biòlegs) i els geòlegs ens quedem a casa. Hem de sortir i participar-hi. Ja se sap allò que es diu, qui no hi és, no hi és comptat.

Però no ens tenim que quedar a esperar que s’obrin noves oportunitats professionals per sí soles, podem intentar obrir-les nosaltres.

L’energia i el seu estalvi, la geotèrmia, informes ambientals, etc, etc, Perquè un geòleg no pot obrir una consultoria en recursos energètics i el seu estalvi, així com un departament d’enginyeria per a la implantació de sistemes de recuperació d’energia, generació, etc...

Tot nou projecte representa un risc, però evidentment tornem al mateix d’abans, qui no sembra no cull.

PAPER DEL COL·LEGI

I en tot això que he exposat i que de moment sembla que només són expectatives i deures a fer per part del col·legiat, què hi pot fer el col·legi ??

La resposta és clara, el col·legi ho pot fer tot o pot no fer res. Un altre cop depèn de tots nosaltres, dels col·legiats i dels que passem davant del col·legi. El col·legiat ha de participar al màxim del col·legi i veure’l com a una eina útil i necessària per al seu projecte i evolució professional.

A partir d’aquí, el col·legi respondrà, segur. Però cal una major implicació i pressió per part dels col·legiats.

El col·legi s’enfronta ara a reptes grans que ens poden situar en una posició valenta o tot el contrari, ens pot portar a la pràctica desaparició com a entitat amb una certa capacitat d’acció i influència.

La Ley de Colegios Profesionales que sembla que s’ha d’aprovar cada Consell de Ministres des de fa temps, però que de moment encara no està vigent, és un gran repte i una gran amenaça per a tots els col·legis, principalment els considerats “autonòmics”. Es tracta d’una llei que limita molt les competències dels col·legis professionals independents, tot vehiculant una major i més gran dependència dels Consejos Superiores, de manera que podríem quedar igual que abans. Fins hi tot el Consejo Superior ha d’aprovar els pressupostos dels col·legis independents que hi hagi, i poden cessar a membres d’una Junta de Govern. Aquesta llei també limitarà l’import de les quotes que paguen els col·legiats. Aquest fet no ens afecta a nosaltres perquè tenim unes quotes extraordinàriament baixes respecte a la resta de col·legis professionals, però per a alguns col·legis els situa en un punt de no viabilitat.

Per contra, s’està també redactant la Llei de col·legis Professionals de Catalunya, com a resposta a l’estatal i amb l’intent de contrarestar en la mesura del possible. L’actitud del govern Català i del departament del justícia amb els col·legis professionals és totalment diferent a l’estatal. Aquí, sembla que es creu en la validesa i utilitat dels col·legis, en tant que són administració pública i està al servei de la societat com a garant de qualitat i professionalitat.

Altres reptes importants que tenim com a col·legi i en aquest cas més concret nosaltres, la Delegació del col·legi de Geòlegs a Catalunya, és aconseguir una estabilitat pressupostaria que ens costa per la manca d’ingressos, així com una major implicació del nostre col·lectiu.

A banda, tenim el repte de la segregació. Un repte encallat i aturat a l’Administració de l’Estat, en aquest cas el Ministerio de Medio Ambiente, qui te tota la documentació des de l’abril del 2013, ja fa més de un any i mig, i ni tant sòls ens ha posat cap “però” a res, simplement no ha dit res de res. El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ens ajuda en aquest tema i estem intentant forçar una reunió i un pronunciament al respecte. No és de rebut que un procés que hem seguit fil per randa segons estableix la Llei i que no té cap impediment per part de ningú, que fins hi tot ha estat aprovat en Assemblea del ICOG, estigui encallat tot apunta que per idees polítiques. Possiblement som l’únic col·legi que ha aconseguit un procés de segregació sense cap conflicte amb el col·legi Central existent.

Ja per acabar, sinó l’any vinent encara serem menys que aquest any, voldria tenir unes paraules de record per a dos geòlegs que ens han deixat aquest any.

Al ser el nostre un col·lectiu petit, per sort no tenim gaires baixes per defunció, però aquest any n’hi ha hagut dues i a més han estat de dues persones molt vinculades al col·legi, l’Andrés Pérez Estaun i la Carmina Virgili. La Carmina Virgili va ser nomenada geòloga d’Honor del col·legi de Geòlegs de Catalunya l’any 2004, i l’Andrés geòleg de l’any 2008. En ambdós casos, es tractava de persones professionalment amb un currículum difícil d’aconseguir, però que destacaven per una gran humanitat i humilitat, que et feien sentir a gust al seu costat, fent-te sentir que estaves en el seu nivell, quan possiblement no era així.

Recordo la darrera vegada que van estar els dos al col·legi, va ser en el sopar de Nadal d’ara fa 6 anys, quan l’Andrés va rebre la distinció de geòleg de l’any. Vam poder compartir taula i recordo amb molta tendresa quan vaig acompanyar a la Carmina Virgili per agafar un taxi a la sortida de l’hotel. 

Res més doncs, felicitar-vos a tots les festes de Nadal, desitjant que passeu aquests dies amb les persones que més a gust us fan sentir, i confiant que amb treball i esforç tinguem un 2015 ple d’èxits professionals i benestar personal.

Moltes gràcies a tots