COL·LABORACIÓ DEL COLGEOCAT I EL SÍNDIC DE GREUGES PEL PROJECTE CASTOR

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ha estat tot el 2017 i continuem enguany amb el Síndic de Greuges de Catalunya treballant en una comissió multidisciplinar que té per objecte defensar els interessos de la ciutadania en general i molt especialment la gent de les Terres de l’Ebre, afectada pels esdeveniments del Projecte Castor. El Síndic de Greuges té previst dur a terme 4 estratègies d’actuació com a resposta al paper del Gobierno de España en el desenvolupament dels fets produïts i les indemnitzacions a la constructora derivades d’aquesta gestió. Les estrategies d’actuació són: 

1. Exigir les responsabilitats administratives, comptables i penals al Gobierno de España derivades dels 2 pagaments a la concessionària de la Plataforma Castor posteriors a la sentència que el Tribunal Constitucional havia emès, però no publicat, en la qual denegava aquests pagaments.
2. Sol·licitar l’elaboració d’una auditoria tècnica independent que, a partir de la pròpia documentació emesa per ESCAL-UGS i altre documentació existent, conclogui si amb els indicis existents sobre l’avaluació geològica del projecte es podrien haver previst els fets produïts en el moment de la injecció de gas.
3. Demanar un peritatge objectiu de responsabilitats patrimonials al Gobierno de España pels danys materials i psicològics soferts per les persones de les Terres de l’Ebre que van patir els terratrèmols del 2012 i 2013.
4. Elevar a les autoritats europees, tribunals i defensors de les persones, tot el cas del Projecte Castor i les indemnitzacions derivades posteriors tenint en compte la nova documentació existent: la sentència del Tribunal Constitucional i l’informe MIT.

COLGEOCAT segueix assessorant al Síndic de Greuges de Catalunya, junt amb altres col·legis professionals, especialment en el punt 2 d’aquestes actuacions.

Aquestes línies d’actuació s’adreçaran a el Gobierno de España, el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i el Grup Socialista en el Congrés. També s’està treballant a la Fiscalia de Castelló que porta aquest cas.

PROGRAMA ELECTORAL DE LA GEOLOGIA: MEDI AMBIENT, DIVULGACIÓ I ENSENYAMENT

14. Sòls contaminats. Recuperació d’antics sòls industrials (brownfields). 

El ritme de creixement urbanístic en l’època de la bombolla immobiliària i l’ocupació desaforada de terreny que es reservava com a edificable ens ha portat a un model insostenible de creixement. Aquesta fallida en el model implica ara noves tècniques de reciclatge de sòl urbà. Una d’aquestes és  la recuperació de sòls de les ciutats que anteriorment estaven destinats a usos industrials (brownfields), com ara el Poble Nou a Barcelona o Els Químics a Girona, amb una nova qualificació com a sòl d’ús urbà edificable. Aquesta estratègia d’estalvi i recuperació del sòl urbà és positiva però porta associats sovint problemes de contaminació de sòls, que hauran de tenir-se molt en compte en el moment de preveure els riscos i els costos de la requalificació. En l’àmbit municipal i de planificació urbanística de tot el territori caldrà abordar la problemàtica dels “brownfields” i exigir mesures de caracterització del subsòl en el moment en què s’aborden canvis urbanístics. 

S’ha definit per l’oficina d’acreditació de Catalunya el procediment d’aplicació i compliment per a les entitats de control habilitades o en procés d’habilitació en l’àmbit de la Prevenció de la contaminació del sòl (EC-SOL) S’han definit 3 subcamps d’habilitació: Subcamp d’investigació, subcamp d’anàlisi quantitativa de risc i subcamp de descontaminació. Això permetrà millorar la qualitat dels serveis que els professionals podran oferir en l’execució de treballs. 

Amb la participació activa del Col·legi de Geòlegs s’han definit els criteris que han de complir els estudis de caracterització preliminar de la contaminació del subsòl. En aquest sentit s’ha publicat recentment per les administracions competents el document “Investigació preliminar de la qualitat del subsòl. Requisits mínims” que serà d’obligat compliment per les entitats acreditades en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del subsòl. I en aquest sentit, creiem del tot necessari l’exigència del segell de qualitat i d’assegurança de responsabilitat civil que representa el visat col·legial per aquests treballs. 

15. Protecció davant la problemàtica de la gestió dels purins. 

Un dels principals problemes ambientals que afecta les aigües subterrànies de Catalunya és la contaminació per nitrats. Una part molt significativa d’aquests nitrats és procedent dels purins. Per això, cal elaborar mesures de gestió correcta dels purins. Les administracions locals, en tant que més properes al territori haurien de promoure mesures de protecció en aquells àmbits que tinguin una especial singularitat, per exemple, fonts, deus, pous d’abastament, zones humides, etc. Cal fixar la mirada en la protecció dels recursos propis del territori i en aquesta qüestió els Ajuntaments hi tenen molt a dir amb la seva implicació en la protecció  

16. Pla d’estudi de Geologia en l’ensenyament de la Secundària i Batxillerat.  

Hi ha necessitat d’alfabetitzar la societat en coneixements científics i tecnològics bàsics, assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Això és així perquè caldrà abastir aquells estats d’opinió que es necessiten per avaluar amb prou criteri la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Hi ha una relació directa entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un país i la promoció de vocacions científico - tècniques. Per això és necessari incloure en major grau la presència de la Geologia en l’ensenyament de l’ESO i Batxillerat. La Geologia està greument arraconada en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari. Es requereix una revisió d’aquests plans i una aposta decidida en la seva promoció. 

17. Preservació del patrimoni geològic. 

El patrimoni geològic de Catalunya té un valor excepcional que cal conservar. Catalunya ha estat pionera a nivell estatal en l'elaboració d'un inventari d'espais geològics. El patrimoni geològic d’espais com Montserrat, el Cap de Creus, la Garrotxa, la Conca de Tremp i indrets del Pirineu i Prepirineu, que es descriuen pels registres geològics (les roques, les seves estructures i contingut paleontològic) i pels components del paisatge, representa un reconegut valor nacional i internacional que cal preservar. El problema greu és que hi ha un inventari molt complet de punts valuosos de patrimoni geològic, però no hi ha figures de protecció. Amb la qual cosa el Col·legi de Geòlegs de Catalunya denunciem que molts d'aquests indrets estan greument amenaçats i reclamem una necessària protecció legal. Els poders públics han de vetllar amb determinació per la conservació, la promoció i la divulgació del patrimoni geològic, al mateix nivell que ho fan en la preservació de la biosfera, dels sistemes ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni natural i geològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat, i segons les auditories dels llocs amenaçats portar a terme polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

18. Preservació del patrimoni paleontològic. 

Durant el passat mes de març de 2015 el jaciment paleontològic de Coll de Nargó va patir un acte vandàlic que el va destrossar de forma molt severa. Aquest és el més important d’Europa de les seves característiques i un dels més importants del món. Aquest és un fet inacceptable que malmet un bé de tot un país i una referència científica de tota Europa. Tot i l’existència de figures de protecció jurídica, ja que els fòssils són considerats patrimoni arqueològic, és evident que cal millorar-les i, fins i tot, incorporar les mesures necessàries de vigilància i protecció física en els jaciments paleontològics del nostre país. És necessari millorar els programes que l’Administració destina a la recerca i investigació del patrimoni paleontològic; programes que han de permetre avaluar-ne l'estat i mesurar regularment l'efectivitat de les polítiques públiques de protecció d’aquests béns a Catalunya.

PROGRAMA ELECTORAL 2017: GESTIÓ DE L'AIGUA.

11. Desenvolupament i coordinació en la gestió del risc d’inundació.  

Els danys associats al risc d'inundació són anualment molts elevats a Catalunya. La regulació i coordinació del risc d'inundació no està del tot ben definida. Des de Catalunya es gestiona una part, les conques internes, amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Les conques intercomunitàries es gestionen per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els plans que contemplen aquest risc són el pla INUNCAT, que s’executa per Protecció Civil, i el pla de gestió de l'aigua de Catalunya. Per la seva banda l’ICGC també ha realitzat alguns geotreballs d’aquest risc, però aquests són realment escassos. Tot això fa que la seva legislació, la regulació i els estudis que en depenen tinguin una certa complexitat administrativa procedimental. Cal una decidida inversió i una millor coordinació de totes les institucions públiques per seguir treballant en els estudis i cartografies sobre les zones inundables de Catalunya; continuar els geotreballs i realitzar els plans INUNCAT específics de cada territori vinculats amb Protecció Civil, tot això de forma més coordinada. 

12. La conca de l’Ebre i el Pla Hidrològic Nacional.  

Les aportacions anuals de l’Ebre just abans d’arribar a territori català, d’uns 6.000 Hm³/any, són molt superiors a la capacitat d’embassament de 1500 Hm³/any de l‘embassament de Mequinensa, que és el que regula aquest tram. Fins aquí, en les condicions actuals, hi ha cabal suficient a l’Ebre per ser utilitzat a Catalunya tal com fins ara. El Pla Hidrològic de l‘Ebre, però, preveu un increment de 463.700 Has de nova creació de regadiu a la conca. 

Malgrat que el Govern de Catalunya ja ha iniciat les primeres passes per denunciar-lo davant el Tribunal Suprem i la Comissió Europea, l’amenaça hi és patent. Malgrat suposar un cabal mínim obligat, almenys per la refrigeració dels reactors nuclears d‘Ascó d’uns 80 m³/s, la resta de cabal es podria donar en puntes segons la demanda elèctrica, el que seria molt més rendible per a l‘Estat espanyol. Si aquest fet es produís l’impacte al tram baix de l‘Ebre seria elevat entrant en conflicte les necessitats dels regants del Delta amb altres zones de regadius i les necessitats ambientals en el curs principal, on les fortes fluctuacions podrien afectar la falca salina i les comunitats biològiques aigües avall. 

L‘Estat espanyol, que s’està fent càrrec de l‘execució de l’última fase de descontaminació dels llots tòxics del fons de l’embassament de Flix, un cop hagi executat aquest pla de descontaminació dels fangs procedirà al desmantellament de les instal·lacions i al tancament i restauració de l’abocador on s’emmagatzemen aquests residus. 

Caldrà que les institucions catalanes estiguin molt amatents a aquesta qüestió perquè si l‘Estat perdés interès a finançar aquestes actuacions, hi hauria un risc de contaminació potencial molt elevat en el tram final de l‘Ebre. És per aquesta raó que caldria tenir en compte la continuïtat de la inversió amb recursos propis, no només pel cas de Flix, sinó també en altres actuacions que es preveuen en el Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE).  

Un tercer risc avaluat que caldrà estar amatents serà l‘exigència en el sanejament dels abocaments als trams finals dels rius just a l‘entrada a Catalunya. Si bé l‘Estat espanyol hauria de complir els requeriments de sanejament establerts a la normativa comunitària (91/271/CEE i 2000/60/CE), sí que seria possible esperar amb l’augment en l‘ús de l‘aigua, per nous regadius, un increment de la salinitat de l‘aigua a causa del rentat dels nous terrenys. Pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya les línies mestres de l’estratègia a seguir en la defensa del territori del Delta de l’Ebre davant el PHN, s’estableixen a partir de les següents consideracions:

·           Les prioritats en ordre als usos de l’aigua a Catalunya són: Abastament, Industrial i Agrícola/Ramader, mentre que per la resta de la confederació són: Abastament, Agrícola/Ramader i Industrial.

·           El PHN és un pla de gestió de la Conca de l’Ebre de potestat estatal, que travessa 9 comunitats autònomes, cadascuna amb els seus interessos sobre la qüestió de l’aigua (Aragó, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Cantàbria, Catalunya, La Rioja, Navarra, Euskadi i València).

·           La clau del problema està en la forma de calcular el cabal ecològic. Segons el PHN el cabal ecològic en el delta ha de suposar una aportació garantida, fins i tot en anys de sequera prolongada, d’entre el 23% al 30% de l’aportació en règim natural. Per calcular aquests índexs la dificultat rau en la forma d’aplicació de les sèries històriques, pluviometries, interval temporal considerat, períodes de retorn, les variacions climàtiques recents, etc. Aquestes variables donen molta dispersió en el resultat final.

·           La regressió històrica que pateix el Delta de l’Ebre és conseqüència de la manca de dipòsit de sediments en el delta. Els embassaments Riba-roja i Mequinensa no tenen comportes en la base i aquest fet dificulta l’arrossegament de materials fins al final del recorregut del riu.

·           Respecte a les comarques de Lleida es pot dir que la Comunitat de Regants pot estar interessada en el nou PHN un cop vistos els problemes pel desenvolupament del Canal Segarra - Garrigues. Sempre que no s’hagi de pagar cap de les infraestructures previstes. L’existència de qualsevol taxa de pagament no farà rendible cap operació hidràulica de transvasament.

13. Sobreexplotació d’aqüífers. 

Els recursos subterranis han estat una font de proveïment públic de primer ordre durant el segle passat. Ara amb la interconnexió de xarxes d’abastament en alta s’ha produït un cert abandonament d’aquells punts d’aigua, siguin pous o fonts, que han comportat problemes per qualitat o per manca de quantitat. Això ha provocat la pèrdua de control sobre aquest recurs que en altres temps havia satisfet les necessitats de la població. Per part de totes les administracions responsables cal promoure el manteniment d’aquestes infraestructures com a reserva i garantia d’abastament

PROGRAMA ELECTORAL 2017: RECURSOS NATURALS I ENERGÈTICS.

7. Exploració i explotació de recursos naturals i energètics.

 Catalunya és un país petit, amb un accés molt restringit als recursos naturals i energètics. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya considerem que tots plegats, administració pública, iniciativa privada i ciutadania haurem de tenir una visió prou flexible i arribar a amplis acords per no descartar cap possibilitat d’exploració i/o explotació d’un recurs estratègic que serveixi per abastir a tot el país. Investigacions recents confirmen la possibilitat de jaciments de petroli i gas, més enllà de la plataforma continental, a la Mediterrània. Qualsevol decisió estratègica en aquest sentit s’haurà de prendre conjugant criteris de sostenibilitat – economia – seguretat. Cal informar a la ciutadania de forma absolutament transparent, devaluant amb arguments tècnics contundents apriorismes i desinformacions que s’estableixin. Cal estudiar exemples propers, com ara a Noruega, on la riquesa petroliera s’ha transformat en desenvolupament social i economia sostenible. 

8. Sobre l’explotació d’hidrocarburs per la tècnica del “fracking”. 

En el nostre país, a partir del poc coneixement del subsòl que es té respecte als possibles recursos d’hidrocarburs, queda molt clar que no es troben formacions geològiques, ni estructures adients, ni l’extensió suficient per a l’explotació dels hidrocarburs no convencionals, segons la tècnica de la fracturació hidràulica, també anomenada “fracking”. A part cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana. Per tant creiem, per una banda, que és convenient posicionar-se en contra d’aquesta tècnica d’explotació; però per una altra banda, pensem també que és convenient potenciar els treballs d’exploració del subsòl per tal d’avaluar les possibles reserves d’hidrocarburs, que es puguin explotar per mètodes convencionals. 

9. Geotèrmia. L’aposta per una energia renovable. 

La geologia ofereix un recurs energètic renovable en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important pel subministrament d'energia. Tot i això, cada vegada està prenent més importància, especialment la geotèrmia de baixa profunditat. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable disponible les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) o l’utilització intensiva per a climatització i l’ACS, mitjançant bombes de calor geotèrmiques. 

10. Els magatzems soterranis. Diversitat de necessitats i usos. 

Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies en el subsòl han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Catalunya no en disposa de cap i en faran falta a mitjà termini per l’emmagatzematge de gas, emissions de CO₂, aire comprimit (tecnologia CAES), hidrogen o energia tèrmica. Es fa doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients i evitar afeccions indesitjables.