ACTUACIONS DEL SÍNDIC DE GREUGES CONTRA LA PLATAFORMA CASTOR

El propassat 14 d'octubre, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, es va desplaçar a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de treballar conjuntament amb els alcaldes de les localitats d'Alcanar, Ulledecona i Sant Carles de la Ràpita sobre les mesures que cal emprendre per exigir una restitució de drets pel fiasco del projecte Castor. També es va reunir amb els representants de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i amb altres entitats de la zona.

El Síndic considera que el Govern català hauria d'assumir un paper actiu i oferir un servei d'assessorament i suport als afectats perquè instin les reclamacions que es considerin oportunes. Entre altres accions, el Síndic insta la Generalitat, en coordinació amb el Govern de l'Estat, a dur a terme els peritatges pertinents sense tràmits previs.

A banda dels danys materials, el Síndic també destaca que cal que es compensin els danys morals patits amb motiu del projecte Castor i que s'avaluïn a les persones que els reclamen, en les mateixes condicions, suport i assessorament que els afectats per danys materials. A més de prioritzar el pagament i les indemnitzacions, el Síndic insisteix que cal que tècnics independents facin un estudi abans de sis mesos per saber com la hibernació de la plataforma Castor pot afectar el medi ambient. També cal que s'estudiï com afectarà el manteniment de l'estructura. El Síndic fa més d'un any que està investigant les possibles irregularitats en la gestió i en les autoritzacions del magatzem de gas, així com els danys materials i els efectes dels moviments sísmics ocorreguts a la zona més pròxima de l'estructura a la tardor del 2013 que van assolir un grau de 4,3 d'escala.

El setembre del 2014, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia va entregar al Síndic més de 500 queixes, en les quals expressaven el seu rebuig al projecte i ressaltaven la importància d’exigir responsabilitats a les administracions que van aprovar el projecte, malgrat les advertències i els informes tècnics de risc.

El Síndic també es va reunir el 15 d'octubre amb representats dels consumidors, sindicats i els col·legis professionals d'enginyers de camins, enginyers industrials, advocats i geòlegs, per treballar les mesures que cal adoptar per evitar que prosperi el Decret Llei aprovat pel Govern espanyol. Entre altres aspectes, aquest decret estipula que siguin els consumidors els que assumeixin el cost de les indemnitzacions a les companyies concessionàries. Aquestes indemnitzacions s'avaluen inicialment en 1350 milions d'euros, que es recaptarien a partir de les factures dels consumidors de gas en els propers 30 anys.

MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL•LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS TÈCNICS

Els col·legis i associacions professionals desenvolupen una labor en favor de la societat i els ciutadans de gran importància en tant que regulen l’activitat dels professionals, ordenen l’exercici de les respectives professions, verifiquen el compliment dels requisits legals aplicables, actuen disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats i associats.

Un dels mecanismes de major efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals tècnics és el visat o certificat d’actuació professional, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna garantia d’integritat, habilitació, cobertura de responsabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació.

La validació dels treballs professionals mitjançant el visat o certificat d’actuació professional no suposa un cost significatiu dins el global de l’encàrrec al professional i en qualsevol cas es subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos efectivament incorreguts en la seva realització.

Per al professional, sotmetre’s a la validació per part d’una entitat com són els col·legis o associacions professionals, és un clar element de diferenciació vers els seus competidors, que li permet demostrar de manera certificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat del seu treball. 

En base a aquests criteris 23 col·legis i associacions professionals, incloent-hi COLGEOCAT, han dut a terme de manera coordinada la creació d’una campanya adreçada a la societat, les administracions locals, autonòmiques i estatals, i també als professionals, per explicar detalladament els valors abans exposats i sensibilitzar-los sobre els importants avantatges que els comporten i a un cost molt baix. 

Han presentat a la Generalitat de Catalunya la iniciativa, la qual ha merescut el seu total recolzament, el qual agraeixen de manera expressa. Proposen a la societat, les administracions i els professionals que apostin per la labor de validació per part dels col·legis/associacions dels treballs dels professionals com una veritable garantia de professionalitat, de revisió documental, de cobertura de responsabilitat, de mediació, així com de prevenció de l’intrusisme i les males praxis en defensa dels ciutadans. 

Els col·legis i associacions professionals vetllen perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat en relació a l’exercici professional, garanteixen el compliment de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió que ordenen i representen i impulsen la promoció i el desenvolupament professional en benefici de la societat.

Per aquest motiu i davant la progressiva liberalització del mercat, defensen la figura del professional competent i el dret de la societat de contractar amb garanties un tècnic competent i competitiu, que tingui la formació adequada i l’habilitació necessària per dur a terme l’encàrrec professional. 

CONTRACTAR UN PROFESSIONAL COL·LEGIAT QUE VISA ELS SEUS TREBALLS DÓNA MÉS GARANTIA DE PROFESSIONALITAT I QUALITAT.

 

22 MILIONS DE DESPLAÇATS PELS DESASTRES NATURALS EL 2013

Les catàstrofes naturals van fer desplaçar més de 22 milions de persones el passat any 2013, tres vegades més desplaçats que els causats per conflictes bèl·lics. 

Segons dades de l’Observatori de les Situacions de Desplaçaments, òrgan del Consell Noruec per als Refugiats, que va presentar el seu darrer informe, es constata que la major part d’aquests “refugiats naturals” van esdevenir a partir de desastres climàtics (tifons, inundacions, ciclons,..) i geològics (terratrèmols, volcans, esllavissaments,...). 

Tot i així, l’any 2013 no ha estat un dels pitjors anys en desplaçats de població per catàstrofes naturals. A l’any 2010 la xifra es va elevar fins als 42 milions de desplaçats, bona part d’ells pels terratrèmols de la Xina, Haití i Xile i les inundacions al Pakistan. A l'any 2012 la xifra es va elevar fins als 32,4 milions de desplaçats.

L’informe ressenya que l’abast de les catàstrofes té un origen humà, en tant que una millora urbana, dels mitjans de protecció contra les inundacions i normes adequades per a la construcció (normativa sísmica, planificació territorial en consonància amb el risc geològic i ambiental) permetrien atenuar l’impacte d’aquests esdeveniments. Una de les conclusions és que la vulnerabilitat depén d’aspectes socio-econòmics i que, per tant, la població més pobra és més vulnerable a les catàstrofes naturals i al canvi climàtic.

RESULTATS DE L'ENQUESTA SOBRE EL COMPROMÍS DE PAÍS

El passat 5 de setembre es va tancar el termini de recepció de respostes de l’Enquesta sobre el Compromís de País que vàrem posar en marxa l’actual Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya des del 30 de juliol. A més, es va obrir una adreça de correu participaciopais@colgeocat.org perquè se’ns pogués fer arribar les vostres reflexions al respecte.

Aquesta enquesta tenia per objecte abastar una aproximació al posicionament del col·lectiu respecte als esdeveniments que estem vivint com a país, així com i el nivell de compromís que es demana que pugui prendre el nostre col·legi professional, com a un integrant més de la societat civil.

Ha estat un exercici de participació molt interessant que, a partir dels resultats de les enquestes i les valoracions que ens heu fet arribar, reflecteix clarament el debat plural que hi ha al carrer i que, com no pot ser d’altre manera, també es trasllada a la societat que conformen els geòlegs del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. S’obre un període de reflexió per part d’aquest Consell de Govern a partir de l’anàlisi d’aquesta iniciativa.

Sobre una població a qui es va dirigir l’enquesta de 707 persones s’han obtingut 78 respostes, per la qual cosa representa una participació del 11%. Les respostes obtingudes assoleixen valors “SI, D’ACORD” en totes 7 preguntes formulades amb percentatges que oscil·len entre  64% - 87% en funció de cada pregunta. Els resultats “NO, EN DESACORD” giren entorn 7% – 24%. 

REUNIÓ AMB EL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT

El passat dimarts 15 de juliol va tenir lloc una reunió en el Departament d’Ensenyament amb:

·         Sr Jordi Sabaté, Subdirector d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.
·         Sr. Ramon Pérez, President del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. 
·         Sr. Xavier Cuello, Vicepresident del Col·legi de Geòlegs de Catalunya.

Aquest primer contacte entre el Col·legi de Geòlegs de Catalunya i els responsables del Departament d’Ensenyament; tenia per objecte traslladar les reflexions i propostes que ens heu anat fent arribar aquests dies sobre l’ensenyament de la geologia i les ciències de la terra en l’educació secundària i batxillerat. En concret el nostre guió posava damunt la taula:

Com a preàmbul, la necessitat d’alfabetitzar la societat per abastir aquells estats d’opinió sobre els quals es necessiten uns coneixements científics i tecnològics bàsics, que haurien de ser assolibles en els nivells de competències que s’exigeixen en l’ensenyament de la secundària obligatòria. Aquest és un objectiu molt a llarg termini, però necessari a tenir en compte per quan en la construcció d’estructures d’estat la societat tingui que avaluar amb prou criteri la conveniència o no de l’aprofitament dels recursos naturals o energètics del país, o de la implantació de grans infraestructures civils en el territori. Un altre aspecte exposat és la relació directa que hi ha entre el nivell de desenvolupament i creixement d’un país i la promoció de vocacions científico-tècniques, actualment en clar detriment, tal i com ens informen les autoritats universitàries amb les quals hem mantingut reunions darrerament.

Hem traslladat al Departament les inseguretats per part del professorat de l’ESO i Batxillerat, no geòleg, per abastar continguts atractius en matèria de les ciències de la terra, aprofundir en la realitat geològica més propera o en l’anàlisi de les notícies en premsa relacionades amb les nostres activitats, que podrien utilitzar-se per ampliar competències transversals. Aquestes inseguretats provoquen aparcar aquestes matèries fins a períodes terminals del curs on l’alumne es troba més fatigat o directament deixar la matèria fora de programa per manca de temps. Tanmateix es reconeix per part nostra que la realitat del numero absolut de titulats geòlegs dedicats a la docència és el que és, i les vocacions per estudiar la geologia són les que són.

S’ha demanat la informació relativa de com la LOMCE afectarà als continguts i la distribució de matèries obligatòries, troncals i optatives en la secundària i batxillerat, així com el marge de maniobra que li queda al Departament al respecte. En aquest sentit, sense entrar en detalls, el subdirector informa que es faran els mínims canvis per quan la llei sigui previsiblement derogada, tampoc s’hagin de fer gaires reformes.

Ens hem emplaçat a continuar en contacte per avaluar els avenços en els acords esmentats i a continuació us exposem les línies mestres de la col·laboració entre les parts:    

ACORDS DE COL·LABORACIÓ:

1.  Col·laboració amb els cursos CTM. Cursos de 40 hores anuals on és possible posar-hi formació en geologia. Podem proposar cursos de reciclatge. Aquests cursos no els faríem nosaltres, sinó que formarien part d’algun dels mòduls de formació geològica del Departament.

2.  En el moment que s’escaigui ens posem a disposició del Departament per fer les aportacions i suggeriments dels aspectes curriculars en geologia.

3.  El Col·legi aportarà continguts en geologia que el Departament posarà a disposició del professorat. En aquest sentint es donarà especial rellevància en les qüestions de quotidianitat i actualitat en un format de “píndoles” informatives breus, preferiblement en format digital.

4.  Enviarem la informació dels premis dels treballs de recerca de batxillerat que organitza el Col·legi per una millor promoció des del Departament.

UB / UAB LÍNIES MESTRES DE COL·LABORACIÓ

• Activar mecanismes bidireccionals de comunicació permanent UB / UAB – COLGEOCAT. Aquests mecanismes hauran de servir per informar de les activitats entre les parts que puguin ser d’interès (borsa de treball, conferències, activitats,...).
• Es sol·licita autorització a UB i UAB per ocupar algun espai físic dels panells del vestíbul, on s’actualitzaran les informacions del COLGEOCAT. 
• Potenciar el suport i l’acompanyament als estudiants en base a la promoció de campanyes d’altes de “carnets joves” a partir de taules informatives. L’èxit de les darreres campanyes en la UB i UAB recomana estendre altres campanyes proactives de captació.
• Formació en llengües estrangeres. COLGEOCAT està enllestint cursos presencials intensius(4h/dia) i temporalitzats (6h/setmana) d’anglès orientat tècnic, geològic i comercial per grups de 12 persones. Es llançarà també per altres idiomes segons la demanda. Aquests cursos seran oberts a professionals i alumnes de UB i UAB.
• Complementar la formació en idiomes a partir de taules rodones de conversa en anglès amb especialistes internacionals. En aquest cas serà la Facultat de Geologia qui proposarà ponent i ho coordinarà, tot i que es podrà fer a les dependències del COLGEOCAT per afavorir la participació dels alumnes i professorat.
• Respecte als estudiants de 3er i 4rt, “carnets joves”, de COLGEOCAT:
• Es sol·licita els procediments de contractació en pràctiques per traslladar la informació a les empreses i per dur a terme diversos projectes directament en la seu col·legial.
• Proposa la difusió dels millors treballs de recerca de cada promoció per publicitar-los i penjar-los a la Web i Blog del COLGEOCAT. Serà la UB / UAB que els farà arribar al COLGEOCAT.
• COLGEOCAT farà propostes de treballs de recerca que puguin ser d’interès en la geologia professional. Caldrà coordinar entre COLGEOCAT i UB / UAB el calendari per a que les propostes siguin adjudicables a estudiants.
• Activar cursos en col·laboració UB / UAB – COLGEOCAT, més una altra administració (ACA, Departament de Territori i Sostenibilitat, ICGC,...).
• COLGEOCAT organitzarà trobades específiques tipus “Cafès de Colgeocat” per a explicar als alumnes de 3r i 4rt les sortides professionals actuals.
• Fixar els acords que puguin esdevenir en un conveni de col·laboració UB / UAB – COLGEOCAT i efectuar un seguiment temporal de l’evolució.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE - CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA -

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya considera una obligació i una responsabilitat la divulgació a la societat d’aquells aspectes que en són de la seva especialitat. Aquesta tasca de divulgació ha de ser planera, entenedora, sense apriorismes, en tot allò que són aspectes estrictament tècnics i sempre mirant d’ocupar una posició equidistant, sense posicionar-se més enllà.

Per això, de la mateixa manera que a finals de febrer COLGEOCAT va convidar a l’empresa Escal UGS a donar totes les explicacions que considerés adients en referència al projecte Castor de dipòsit de gas subterrani, el passat dia 25 de juny es va presentar el llibre CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA, del periodista Jordi Marsal, que va comptar amb l’assessorament tècnic del Doctor en Geologia de la UB, en Josep Giner.

Aquest acte interessantíssim va coincidir en el dia amb l’anunci oficial de la renúncia d’ACS a la concessió del dipòsit de gas subterrani Castor.

En la primera part de la presentació en Jordi Marsal va fer una exposició del marc financer i polític en el qual es va concebre el projecte. A l’any 2007, en plena bombolla immobiliària, el consum de gas per part de les empreses ceràmiques del llevant mediterrani, amb unes previsions de consum de gas en alça i en un lògica de país on qualsevol obra faraònica era possible, quedava assegurat amb aquest projecte el subministrament de gas al hivern i l’emmagatzematge a millor preu a l’estiu. Un projecte transversal que es trasllada per tots els despatxos socialistes i populars del Ministeri d’Indústria i que amb 42 permisos al damunt, en cap d’ells se li sol·licita de forma vinculant un estudi sismològic i de risc geològic. Escal UGS compta amb un capital participat en un 66% per ACS i un 33% per l’empresa canadenca Eurogas Corporation. L’acord de concessió de l’Estat contemplava que Enagàs adquiria la meitat de la participació d’ACS en tant que es posés en marxa tot el sistema. Dins la participació d’ACS personatges tant importants de l’oligarquia espanyola com Florentino Pérez, la família March, els “Albertos” Alcocer i Cortina, Miquel Fluxà i Miquel Roca.

La segona part de la presentació a càrrec del Doctor Josep Giner, amb 32 anys d’experiència en l’exploració i explotació de petroli, va girar entorn als dubtes que li plantejava el model geològic i el model dinàmic de funcionament del dipòsit Castor, presentat en el projecte per d’Escal UGS. Els canadencs inicialment havien previst el projecte per la recuperació del petroli que havia quedat en els àtics de la formació. Un camp de petroli abandonat des de fa 25 anys per la Schell, sense cap persona en actiu amb prou coneixement del funcionament d’aquell sistema. Escal UGS emplea les dades base dels informes que s’havien lliurat al Ministeri en el moment del seu tancament, amb una interpretació respecte a les previsions de porositat estructural del 20-25% sobre un model geològic de cavitats càrstiques, quan en realitat la major part de la formació és de calcàries fracturades.

A partir d’injeccions de gas matalàs en un volum de 8 milions de m³ per dia, el gas es mou per dins de la roca calcària, fins a les esquerdes plenes de petroli pesant fent-lo desplaçar amb gran dificultat, i provocant entrar tot el sistema en sobrepressió. A partir d’aquí, segons en Giner, es desestabilitzaria tota l’estructura de la zona i es desencadenen fins a 500 sismes a la regió.

Com a conclusió, es podria deduir a partir de les paraules dels ponents que un cop més les decisions financeres o polítiques haurien condicionat una solució tècnica, quan el procediment natural hauria de ser al inrevés, que uns resultats tècnics obrissin el camí per una decisió política i una inversió econòmica.